Defensa que la norma cercava "trobar una via de legalitat" per al 1-O i no una imposició ideològica
MADRID, 9 febr. (EUROPA PRESS) -
L'ex-vicepresident de la Mesa del Parlament i actual diputat de JxCat, Lluís Guinó, va reconèixer el passat 9 de novembre durant la seva declaració davant el magistrat del Tribunal Suprem Pablo Llarena, instructor de la causa del procés, que l'aprovació de la Llei del Referèndum en només un dia per la Cambra autonòmica va ser "poc edificant" des del punt de vista parlamentari.
"Tots els grups hem de fer autocrítica, reconec que aquests dies des d'un punt parlamentari van ser difícils", va reconèixer el diputat i alcalde de Besalú (Girona) a preguntes de la fiscal del Tribunal Suprem i exfiscal general de l'Estat Consolo Madrigal, que en aquests moments li preguntava per les especials circumstàncies que van envoltar l'aprovació de la citada llei, que va ser suspesa pel Tribunal Constitucional.
Entre aquestes circumstàncies estava la publicació de la proposta en l'ordre del dia del Ple sense la necessària signatura del secretari general del Parlament, alguna cosa que Guinó va afirmar que coneixia i que al seu judici feia que la norma "difícilment pogués tenir efectes jurídics". No obstant això, va dir desconèixer qui va donar l'ordre de publicar sense la citada signa
ESPAI LEGAL NECESSARI
Al llarg de la seva declaració, Guinó --a qui s'investiga per delictes de rebel·lió o sedició i malversació de fons públics-- va assenyalar que des del seu punt de vista el referèndum de l'1-O era un compromís a realitzar i que per això havien de crear l'"espai legal necessari" perquè pogués exercir-se aquest dret.
"Es va demanar la competència al Congrés dels Diputats per fer el referèndum, no es va concedir i cerquem altres alternatives legals per fer-ho, i una era aprovar una llei d'aquestes característiques".
Així, va afegir que sabien que "convocar un referèndum està despenalitzat des de 2005" i des del seu punt de vista "en el context actual era necessari donar veu als ciutadans".
En els àudios de la declaració, als quals ha tingut accés Europa Press, Guinó també es refereix a la Llei de Transitorietat Jurídica, de la qual va dir que no estava previst que entrés en vigor "en cap cas" si no se celebrava el referèndum i els articles del qual, en molts dels casos, "pressuposaven acords amb l'Estat", com els relatius a la Seguretat Social a Catalunya i uns altres.
Per a l'actual diputat, que insisteix en el seu rebuig a la violència, "la millor opció és un referèndum pactat pel Govern", i de fet la intenció de la consulta era "instar el Govern a realitzar accions", per la qual cosa la denominada DUI "era una declaració simbòlica d'independència".
