Foto: POOL
MADRID, 2 (EUROPA PRESS)
L'expresident de la CEOE Gerardo Díaz Ferrán va cobrar 1,06 milions d'euros de l'empresari Ángel de Cabo en pagaments mensuals a 100.000 euros procedents del buidatge d'actius del Grup Marsans, ha revelat el jutge de l'Audiència Nacional Eloy Velasco en una sentència feta pública aquest dilluns. El magistrat l'acusa de la comissió de delictes d'insolvència punible, organització criminal i blanqueig de capitals per eludir de manera fraudulenta el pagament als creditors després de la fallida del grup.
Velasco imputa --en una sentència en el qual transforma les diligències prèvies de la 'operació Creuer' en procediment abreujat-- els mateixos delictes a 10 persones més entre les quals s'hi troben l'empresari Ángel de Cabo, la dona d'aquest Consuelo Garrido i el seu cunyat Teodoro Garrido, i el fill de Díaz Ferrán, Gerardo Díaz Santamaría.
La resta d'acusats són la mà dreta de De Cabo, Iván Losada, els testaferros Carmelo José Estellés, Antonio García Escribano i Jorge Enrique Pardo, la secretària de De Cabo, Susana Mora, i el fiscalista Rafael Tormo.
Velasco assegura que l'expresident de la CEOE va decidir amb el mort Gonzalo Pascual "iniciar un procés d'alienació tant de les companyies del grup empresarial com dels béns i societats patrimonials i dels béns posseïts a través d'aquestes amb la finalitat d'excloure dels esmentats procediments els actius realitzables".
La sentència explica que Díaz Ferrán i Pascual van començar a partir del 2009 a afermar els deutes del seu grup empresarial, format per Viatges Marsans, Hotetur, Air Comet, Trapsa i d'altres companyies, "amb el seu propi patrimoni, que era alhora posseït a través de diferents societats".
Per portar a terme el buidatge del grup es van concertar amb De Cabo, que es dedicava a liquidar empreses en situació de concurs. Aquest empresari utilitzava per a això una estructura en la qual cursava instruccions a persones que treballaven per a ell perquè realitzessin operacions de transmissió de participacions socials, actius o simplement actuessin de testaferros en les diferents societats.
Dins de l'acord De Cabo es comprometia a pagar 100.000 euros mensuals a Díaz Ferrán i Pascual fins a arribar als vuit milions d'euros. Els diners --diu el jutge-- "s'extreien dels actius del grup o de les patrimonials de tots dos". El jutge especifica que l'expresident de la patronal va arribar a cobrar 1,06 milions mentre que Pascual va rebre gairebé un milió.
Entre les operacions destinades a la liquidació del grup d'empreses el jutge assenyala les vendes de concessions per al transport de carretera del grup i de les societats Teiver, Consulting XXI, Inversiones Grudisan, Parihol Inversiones, Holdisan Inversiones a empreses vinculades a De Cabo.
També destaca la cessió de la gestió de la cadena Hotetur, la venda de dos apartaments a Nova York, de la finca de Pascual 'El Sauceral' i la de Díaz Ferrán 'Castillo del Alamín', del vaixell 'Leuqar', cotxes d'alta gamma i terrenys a Madrid i Palma de Mallorca.
Incideix per últim en el cobrament de nòmines del personal de De Cabo amb càrrec a empreses de Marsans, la retirada i apoderament de 10 milions d'euros de la tresoreria de Naturalesa i Turisme, i el de 33,8 milions d'Astra.
Una vegada buidades les societats del grup De Cabo va fer transferències amb els béns per ocultar el seu origen il·lícit. Les operacions van ser dotades d'un suport documental fals i els diners es van situar en paradisos fiscals com Xipre, Malta, Hong Kong, Suïssa o Panamà.
A LA PRESÓ DES DEL MES DE DESEMBRE
Díaz Ferrán i De Cabo, que es troben a la presó sota fiances de cinc i tres milions d'euros, van ser empresonats el passat 5 de desembre al costat d'altres cinc membres de l'entramat. Van quedar en llibertat la secretària del liquidador, Susana Mora, després de dipositar una fiança de 3.000 euros, i el fiscalista Rafael Tormo després de la imposició de mesures cautelars.
L'expresident de la patronal es va seure la setmana passada al banc dels acusats en l'Audiència Nacional per la compra d'Aerolínias Argentinas i està imputat en altres dues causes per apropiar-se indegudament de 4,4 milions d'euros en la fallida del Grup Marsans i la venda de preferents a Caja Madrid, de la qual va ser conseller.
A més, el Jutjat d'Instrucció número 36 de Madrid l'investiga per la seva participació en la fallida de Seguros Mercurio, mentre que un altre jutjat mercantil de Madrid el va considerar culpable de la bancarrota de Marsans.
