Publicat 30/09/2020 11:37CET

El deute públic frega els 1,3 bilions el segon trimestre i arriba al 110,1% del PIB

Diners
PIXABAY - Archivo

Repunta un 5,4% trimestral i suma 66.088 milions més

MADRID, 30 set. (EUROPA PRESS) -

El deute del conjunt de les administracions públiques va pujar el segon trimestre fins a un màxim històric d'1.290.657 milions d'euros, el 98,9% del PIB, motiu pel qual va augmentar en termes absoluts un 5,4% respecte al trimestre anterior, amb 66.088 milions d'euros més a causa de la crisi sanitària, i es va incrementar un 6,9% en relació amb el mateix trimestre de l'any passat, amb 83.223 milions més, segons les dades del Banc d'Espanya.

D'aquesta manera, el deute públic va marcar un màxim històric el segon trimestre, afectat fins el 21 de juny per les diferents mesures de restricció de mobilitat a causa l'estat d'alarma que es va decretar per la crisi del coronavirus.

En conseqüència, la ràtio de deute públic sobre el PIB va augmentar al 110,1%, la qual cosa suposa 11,1 punts percentuals més respecte a la ràtio del primer trimestre (99%), i també representa el nivell històric més alt. A nivell interanual la ràtio de deute públic s'enfila a 11,7 punts percentuals.

El Govern espanyol augura una ràtio de deute públic del 115,5% del PIB aquest any, encara que previsiblement es revisarà a l'alça en el nou quadre macroeconòmic, després que el Tresor revisés al maig el seu programa de finançament i elevés les seves previsions d'emissions en 100.000 milions.

PUJA EN TOTES LES ADMINISTRACIONS

Per administracions, el deute públic es va incrementar en totes entre els mesos d'abril i juny d'aquest any, amb màxims històrics, excepte en el cas de les corporacions locals.

Així, el deute de l'Estat va pujar el segon trimestre a 1.158.811 milions d'euros, un 5,8% més que el trimestre anterior i un 8% més interanual, la qual cosa representa el 98,9% del PIB, amb una pujada de 10,4 punts percentuals intertrimestrals i d'11,5 punts interanual, que suposa la ràtio més gran de la història.

D'altra banda, el deute de les comunitats autònomes va créixer un 2,5% intertrimestral i un 1,7% interanual, fins als 305.689 milions d'euros el segon trimestre, la cota històrica més elevada, equivalent al 26,1% del PIB, dos punts percentuals més que el primer trimestre.

Alhora, les corporacions locals van augmentar un 9,1% el seu deute el segon trimestre, fins als 24.967 milions d'euros, però un 5% menys interanual, per la qual cosa en aquest cas no es va registrar un màxim històric. La xifra representa el 2,1% del PIB, una ràtio tres dècimes superior a la del primer trimestre però igual a la de fa un any.

Finalment, el deute de les administracions de la Seguretat Social va pujar fins als 68.855 milions d'euros, el seu rècord històric després de créixer un 25,1%, sumar 13.830 milions d'euros més durant el trimestre, i registrar una alça del 41,4%, amb 20.162 milions en un any. La ràtio sobre el PIB és del 5,9%, la qual cosa suposa 1,5 punts percentuals més que entre gener i març i 1,9 punts més respecte a fa un any.

Aquest increment es deu als préstecs que l'Estat va concedir a la Tresoreria General de la Seguretat amb caràcter mensual de març a novembre del 2019 per finançar una part significativa del seu desequilibri pressupostari.

Com que aquests préstecs són operacions financeres entre subsectors, no afecten el deute total de les administracions públiques, diu el Banc d'Espanya. S'hi sumen les mesures per pal·liar els efectes de la crisi del coronavirus.

LES COMUNITATS MÉS ENDEUTADES

Pel que fa a les comunitats autònomes, el deute es va incrementar en termes absoluts a totes les autonomies en comparació amb el trimestre anterior, excepte a Aragó i Extremadura.

Concretament, Catalunya (80.015 milions d'euros), la Comunitat Valenciana (49.977 milions), Andalusia (35.483 milions) i Madrid (35.646 milions) continuen concentrant dos terços de tot el deute en mans dels governs autonòmics, tot i que també obeeix a una qüestió de població.

Tot seguit, figuren les comunitats de Castella-la Manxa (15.509 milions), Castella i Lleó (12.967 milions), Galícia (11.971 milions), País Basc (10.497 milions), Múrcia (10.376 milions) i Illes Balears (9.329 milions).

Tanquen la taula Aragó (8.723 milions), Canàries (6.498 milions), Astúries (4.976 milions), Extremadura (4.896 milions), Navarra (3.629 milions), Cantàbria (3.509 milions) i La Rioja (1.690 milions).

No obstant això, en percentatge del PIB, la Comunitat Valenciana, amb un endeutament del 46%, encapçala les regions més endeutades en relació amb la seva riquesa, seguida de Castella-la Manxa, amb el 38,7%, i Catalunya, amb el 35,9%.

Després se situen Múrcia (33,8%), Balears (29,4%), Cantàbria (26,1%), Extremadura (25,2%), Aragó (24,1%), Castella i Lleó (23,2%), Andalusia (22,7%), La Rioja (20,4%), Astúries (2,1%), Galícia (19,6%) i Navarra (18,1%).

D'altra banda, la Comunitat de Madrid (15,8%), el País Basc (14,9%) i les Canàries (14,6%) són les que menys deute tenen respecte al PIB.

MADRID REDUEIX DEUTE, BARCELONA N'INCREMENTA

Per grandària d'ajuntaments, els de més de 500.000 habitants van acumular un deute de 4.397 milions d'euros entre abril i juny, 20 milions més que el trimestre previ, i els de amb més de 300.000 i menys de 500.000 el van situar en 731 milions, 4 milions menys, mentre que el de la resta de capitals es va enfilar a 2.527 milions, 49 milions més.

Entre les que compten amb més de 300.000 habitants, Madrid, amb un deute de 1.977 milions d'euros (-1,4% intertrimestral), continua al capdavant de les corporacions locals més endeutades, seguida de Barcelona, amb 769 (+5,2%) i Saragossa, amb 734 milions (+0,4%).

Els van seguir València (358 milions), Màlaga (331 milions), Múrcia (285 milions) i Sevilla (227 milions), tot i que l'han contingut o reduït en tots els casos.

Contador

www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
© 2020 Europa Press. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés