Actualitzat 06/06/2014 18:21

La desconeguda història de Manuel Otero, l'únic espanyol que va morir fa 70 anys en el desembarcament de Normandia

La hermana de Manuel Otero, único español muerto en el desembarco de Normandía
Foto: ASOCIACIÓN 'THE ROYAL GREEN JACKETS'

Va emigrar als EUA i es va allistar com a voluntari a l'Exèrcit per aconseguir la nacionalitat, però tres dies després Japó va bombardejar Pearl Harbour

MADRID, 6 Jun. (EUROPA PRESS)

Manuel Otero Martínez, nascut a Serra de Outes (la Corunya) el 29 d'abril del 1916, és l'únic espanyol mort fa 70 anys en el desembarcament de Normandia, una de les operacions militars més significatives de la Segona Guerra Mundial. La seva història va ser oculta de llavors ençà fins que fa vuit mesos, una neboda seva es va posar en contacte amb el Museu Militar de la Corunya sol·licitant informació sobre el seu oncle. Així va començar una investigació que ha relatat a Europa Press un dels seus impulsors, Manuel Arenas, president de l'Associació d'Amics del Museu Militar de la Corunya i l'Associació Històrico-Cultural "The Royal Green Jackets".

   "Quan vam rebre la trucada, el primer que vam pensar és que seria algú de la Divisió Blava o de 'La Nou' (divisió francesa que va integrar 150 republicans espanyols, també coneguda com la Divisió Leclerc). Però quan ens va dir que el seu oncle era de l'exèrcit americà i que havia mort a la platja d'Omaha, em vaig quedar a quadres", recorda Arenas.

   La vida de l'únic espanyol mort a Normandia és una vida marcada per la guerra i l'infortuni. Quan Manuel Otero a penes tenia 20 anys, va esclatar la Guerra Civil espanyola i el va sorprendre l'aixecament al Port de Santander, on treballava com a mecànic de la marina mercant. Com a tants altres espanyols, simplement li va tocar un bàndol, en el seu cas el republicà. La seva família, a Galícia, va romandre en zona nacional. Va sobreviure als anys de guerra i va participar en batalles claus com la de Brunete (Madrid). Finalment va caure presoner i va estar empresonat a Barcelona.

   La seva família va moure les seves influències en el bàndol vencedor i van aconseguir treure'l de la presó. Però en tornar-hi, la guerra havia canviat el poble i ell mai va deixar d'estar senyalat per alguns veïns. Per aquesta raó va decidir començar una vida nova i creuar l'Oceà Atlàntic per fer les Amèriques, igual que altres tants emigrants gallecs. En el seu cas va ser als Estats Units i va fixar la seva residència a Nova York.

ELS DIARIS DE LA SEVA MARE

   Així ho testifiquen els diaris que escrivia la seva mare a partir de les cartes que rebia del seu fill emigrant als Estats Units. Havia aconseguit establir un negoci a Nova York i començava a fer diners. Havia abandonat la convulsa Europa fugint de les guerres i començava a viure el somni americà.

   Però Manuel Otero va prendre una decisió que més tard significaria el seu fi: per aconseguir la nacionalitat estatunidenca, es va allistar de manera voluntària a l'Exèrcit. Amb a penes sis mesos d'estada, aconseguiria ser ciutadà americà. La mala sort, però, va tornar a aparèixer en la vida d'aquest gallec quan tan sols tres dies després Japó va perpetrar el bombardeig sobre Pearl Harbour, que va provocar que els Estats Units entressin en la Segona Guerra Mundial al costat del bàndol aliat. Era l'any 1941.

   Manuel Otero va ser un enviat dels campaments d'instrucció dels Estats Units a Europa. "Gairebé va estar un any fent tots els entrenaments del desembarcament, que era una operació secreta", relata Arenas. Va desembarcar en la Big Red One, una Divisió d'infanteria, concretament va ser enquadrat al 16 Regiment d'Infanteria destinat a desembarcar a la Platja d'Omaha, en el sector G. Hi havia diversos sectors, un d'ells era el 'Doc Green', conegut per la pel·lícula 'Salvar el soldat Ryan'. L'únic espanyol en aquests moments es trobava a l'altre extrem de la platja.

   Va ser dels primers que van embarcar, entorn de les 6 del matí i, de la mateixa manera que en l'oscaritzada pel·lícula de Steven Spielberg, Manuel Otero també va arribar a bord d'una barcassa. La marea estava molt baixa en aquell moment i hi havia molta distància per recórrer fins al primer refugi. A diferència d'altres platges, el mariscal alemany Erwin Rommel havia proveït bones defenses a Omaha. Hi havia mines, obstacles, gran quantitat de bunkers... La unitat d'Otero va ser delmada entre el 60 i el 70% només en la sorra d'aquesta platja, entre els quals hi havia el mateix Otero.

UN GERMANA ENCARA VIU A ITÀLIA

   La seva família ha custodiat en silenci durant 70 anys tots els records de Manuel Otero, com els documents que acrediten la concessió de la Medalla amb la Creu Púrpura, que té la seva única germana viva resident en Como (Itàlia).

   També al seu poble natal, en la Serra de Outes, els seus familiars guarden el bagul en què van enviar el fèretre amb les seves restes mortals. Va ser la troballa d'aquest bagul en perfectes condicions el que va convèncer Arenas i altres dos socis de l'Associació Històrico-Cultural "The Royal Green Jackets", que van anar a veure'l personalment. També els van mostrar la tomba en la qual figura la data de la seva mort: 6 de juny de 1944, conegut per la Història com 'El dia D'.

   "Vam trobar un bagul de fusta recobert folrat de zinc amb les típiques lletres americanes de motlle. Posava en anglès el nom de Manuel Otero i el número de sèrie, que és com la matrícula del soldat, en què es diu la Unitat, el Regiment, el Batalló... és allò que portaven en les plaques al coll. Hi havia també la direcció de Serra de Outes i el nom del seu pare com a destinatari", explica Arenas en declaracions a Europa Press. A partir del número de sèrie, els historiadors de l'associació van mirar arxius americans, van trobar el full de reclutament d'Otero i van desenvolupar tota la investigació.

   Pel que fa a l'enterrament definitiu a Galícia es va produir un altre fet insòlit. Després de la seva mort va ser enterrat al cementiri de Sant Llorenç a Normandia, al costat d'altres 6.000 soldats. Però el pare de Manuel Otero va començar a fer gestions amb l'ambaixada i el consolat americà a Galícia per recuperar les restes del seu fill. Van passar diversos anys fins que es va produir el trasllat i va poder ser enterrat al cementiri de la parròquia de Outes.

ENTERRAT AMB LA BANDERA AMERICANA

   El fet paradoxal és que el rector, en el certificat de defunció, diu a la postdata que "ha estat enterrat per soldats de l'Exèrcit nord-americà amb tots els honors. Data: 18 de setembre del 1948". "En aquesta època Franco permetria venir a soldats d'uniforme per fer l'enterrament?", es pregunta Arenas, que adverteix que no hi ha rastre del succés a la premsa de l'època.

   Tot i això, el mateix Arenas narra que una dona del poble, que quan van passat aquests fets a penes tenia 9 anys, creu recordar aquell enterrament i especialment com a la persona morta se li va donar sepultura amb una bandera vermella i blanca que ella no coneixia a més d'uns militars que parlaven d'una forma estranya i que acompanyaven el fèretre. "És a dir, que companys seus van haver de venir a l'enterrament de la Corunya", postil·la Arenas.

   "És un personatge oblidat durant 70 anys i la seva història mereix que sigui coneguda a tot Espanya. Ha tingut mala sort en tots els sentits, era un jove que tenia el somni de prosperar, el somni de l'emigrant gallec. N'és l'únic gallec i l'únic espanyol. Mirem tots els llistats de morts de l'Exèrcit americà i hi havia porto-riquenys o mexicans, però l'únic que hi figura com a espanyol era Manuel Otero i va morir un dia com avui fa 70 anys", conclou Arenas.




www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
© 2024 Europa Press. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés