BARCELONA 29 juny (EUROPA PRESS) -
El fiscal demana vuit anys i mig de presó per a cada un dels dos acusats d'estafar 71.100 euros a diverses persones, pels delictes d'estafa continuada i falsedat en document privat, segons la seva qualificació prèvia al judici que se celebrarà dimarts que ve a l'Audiència de Barcelona.
Jordi E. i Mario C. van traçar presumptament entre els mesos d'abril del 2009 i desembre del 2010 un pla amb el qual robar les targetes de crèdit a les seves víctimes i, més tard, aconseguir que els diguessin quins eren els seus números secrets fent-se passar per treballadors d'una entitat bancària.
En alguns casos, els acusats aconseguien les targetes de crèdit a l'interceptar el correu que havia enviat l'entitat bancària als seus clients, prossegueix la qualificació.
En altres, els acusats es vestien amb vestit i proveïts d'acreditacions per simular ser treballadors d'una companyia de llum o telefònica --normalment ONO-- i, mentre eren a casa de les víctimes, robaven diners i targetes de crèdit.
SIMULAVEN SER TREBALLADORS DE BANCA
Una vegada havien aconseguit les targetes de crèdit, els telefonaven --sempre al vespre per assegurar-se que aquestes no podien comprovar l'autenticitat de la trucada--, i es feien passar per treballadors de l'entitat bancària, segons el relat del fiscal.
Per donar veracitat al pla, Jordi E. i Mario C. es dirigien a les víctimes per telèfon en català, i fins i tot van arribar a utilitzar una gravació amb veu informatitzada en les seves trucades, en les quals preguntaven als presumptament estafats algunes dades de les seves targetes per tramitar la renovació o perquè s'havien adonat que havien estat utilitzades fraudulentament.
Llavors, les víctimes s'adonaven que no tenien la targeta, i els acusats els convencien perquè els donessin els números secrets per procedir a la cancel·lació.
Per tranquil·litzar-los, els acusats fins i tot arribaven a explicar a les seves víctimes els passos a seguir els dies següent per denunciar-ho a la comissaria, tot i que aquesta mateixa nit ja haurien robat tots els diners de les targetes.
Els Mossos van descobrir la trama després d'intervenir les converses telefòniques quan presumptament estafaven les víctimes, i van registrar els seus domicilis en els quals van trobar un "elevat número" de targetes de crèdit, un llistat de possibles víctimes, correus dirigit a aquestes persones, documents d'identitat, i dispositius lectors de tons amb els quals desxifrar el número secret de les targetes.
