BARCELONA, 29 abr. (EUROPA PRESS) -
La Fiscalia Anticorrupció ha demanat tres anys i mig de presó per a l'exdirector general de Caixa Penedès Ricard Pagès Font, i tres anys per als exdirectius Manuel Troyano Molina, Santiago José Abella Rodríguez i Juan Caellas Fernández, per adjudicar-se plans de pensions milionaris.
Segons la qualificació del fiscal Emilio Sánchez Ulled, els imputats --juntament amb el mort exdirector de Recursos Humans Jaume Jorba-- es van atorgar de manera irregular 31,6 milions en plans de pensions i diferents pòlisses, fet que suposa un delicte societari continuat d'administració deslleial.
Així, segons la Fiscalia, els querellats, des del 2001, "van actuar de comú acord per vincular fraudulentament a la caixa d'estalvis que regien, generant obligacions econòmiques per al seu benefici particular i en perjudici de l'entitat, actuant d'esquena als màxims òrgans col·legiats", i els reclama que indemnitzin a l'entitat bancària.
En total, reclama als acusats que indemnitzin conjunta i solidàriament a la caixa d'estalvis amb 12,6 milions corresponents a les pòlisses cobrades per Pagès i Abella, a més de les retribucions irregulars fixades des del 2010 --que hauran de determinar-se en la sentència--, a més que els hereus de Jorba hauran de tornar els més de 2,5 milions.
Per al fiscal, Pagès va dissenyar una estratègia a llarg termini destinada a garantir-se una "desproporcionada guany patrimonial a costa de l'entitat, pensada per al moment en què poguessin cessar en els seus llocs de treball", valent-se de l'ajuda de la resta de querellats.
Des de 2001, els exdirectius "es van autoconcedir" drets econòmics a esquena dels òrgans col·legiats de la caixa a través de pensions que no estaven previstes en els seus contractes per a quan abandonessin l'entitat.
Sumant el pla de pensions i quatre pòlisses subscrites, Pagès es va adjudicar 11.609.708 euros, Abella 5.727.774 euros, Troyano 6.164.999 euros, Jorba 3.311.758 euros i Caellas 4.838.675 euros; en total, 31.652.917 euros.
En definitiva, segons el fiscal, els acusats, liderats per Pagès, "van aprofitar el procés de cobertura dels compromisos per pensions derivats dels seus contractes d'alta direcció (...) per arrogar-se abusivament drets econòmics no emparats pels seus contractes".
Segons el fiscal, els acusats van mantenir la subscripció de la pòlissa i el seu verdader abast "en la foscor davant dels òrgans col·lectius d'administració de Caixa Penedès, que ni van autoritzar ni van conèixer justament la seva existència i detalls".
CRISI BANCÀRIA
El 2009, la "placidesa derivada del matalàs econòmic que els acusats s'havien autoconcedit es va veure pertorbada per la crisi econòmica" i el procés de reestructuració del sistema financer espanyol, que va donar lloc a restriccions normatives i a l'enduriment dels controls administratius.
En el cas de Caixa Penedès, a això es va unir que el 2010 l'entitat es va fusionar a Caja Granada, Caja Murcia i Sa Nostra Caixa de les Balears, que va donar lloc al Banc Mare Nostrum (BMN), per al qual va rebre ajudes per 915 milions d'euros del Fons de Reestructuració Ordenada Bancària (FROB).
Davant del risc de perdre els beneficis econòmics que s'havien adjudicat "els acusats van reaccionar precipitadament" buscant una cobertura formal amb la qual justificar els seus drets econòmics, incorrent en noves actuacions abusives.
Així, van reunir a la Comissió de Retribucions i a la Comissió executiva, "controlades de fet pels acusats Pagès i Caellas, i en aquesta última es va formalitzar la modificació dels contractes de treball per blindar els seus privilegis.
