Si es declara la nul·litat dels acomiadaments, l'impacte seria de 90 milions d'euros
BARCELONA, 15 set. (EUROPA PRESS) -
L'advocat del sindicat Fuerza Independiente Sindical de Trabajadores (Fist), Enrique Leiva Vojkovic, que ha impulsat la demanda per l'acomiadament col·lectiu de més de 2.000 treballadors de CCC Barcelona Digital Services SLU --empresa que prestava serveis de moderació per a Meta--, ha relacionat la decisió de la companyia d'abandonar la capital catalana amb una presumpta discriminació cap als seus treballadors per qüestions de llengua.
Així ho ha explicat en una atenció als mitjans prèvia al judici d'aquest dimarts al Tribunal Superior de Justícia de Barcelona (TSJC) contra les societats vinculades a Telus International, CCC Barcelona Digital Services SLU i Meta, en considerar el sindicat que aquesta última no pot quedar al marge d'una decisió que va afectar la totalitat de la plantilla que prestava serveis de moderació a Barcelona.
L'advocat ha subratllat que després de l'acomiadament de 2.000 treballadors entre abril i maig del 2025, signat per la UGT i CCOO, va ser el sindicat Fist, que no tenia presència en el comitè d'empresa ni de la comissió negociadora, el que va decidir impugnar l'acord en entendre que l'empresa no havia justificat prou aquest moviment.
El motiu, ha argumentat, és que es va decidir traslladar aquest servei a Alemanya (entre altres països de la Unió Europea) on els salaris no són més baixos que a Espanya, un fet que l'advocat ha relacionat amb el moment en el qual van començar a rebre "un munt de demandes, milers de demandes" i en què sabien que havien de començar a pagar als seus treballadors a Barcelona de manera correcta i justa.
"El que fan és anar-se'n a un altre país d'Europa on també poden jugar un, dos o tres anys fins que també comencin a tenir demandes", ha subratllat.
IDIOMES DEL SUD D'EUROPA
En aquest sentit, ha dit que, des del seu punt de vista, en termes econòmics la preocupació més gran que tenia l'empresa en aquell moment era l'"allau" de demandes per vulneració de drets fonamentals, de no ser discriminats per motiu de llengua.
En aquest sentit, ha recordat que la majoria de treballadors que parlaven en castellà, portuguès, italià o "idiomes del sud d'Europa", cobraven entre 6.000 i 8.000 euros menys que altres companys del centre a Barcelona que feien exactament la mateixa funció però que parlaven suec o noruec.
Aquestes demandes podrien suposar a la companyia entre 150 i 200 milions d'euros en indemnitzacions, en cas que haguessin prosperat i, a més, haurien d'equiparar el salari de tots els treballadors, un fet que segons el lletrat "no entra dins l'equació de beneficis d'aquestes transnacionals".
A això s'hi afegia, en la seva opinió, un altre important nombre de demandes per danys derivat d'una presumpta manca de prevenció de riscos laborals, però que no afectava tant la companyia en termes econòmics, tot i que sí el seu "prestigi".
L'advocat ha subratllat que el que es discutirà aquest dimarts al TSJC és, d'una banda, si realment CCC Barcelona Digital Services SLU tenia la possibilitat de negociar o si era un "titella" utilitzat per CCC Internacional, la seva transnacional, alhora controlada per Telus International, i si tot aquest entramat estava controlat per Meta.
"Poden les transnacionals continuar jugant amb els ordenaments jurídics de cadascun dels estats per portar la producció allà on vulguin i poder d'aquesta manera aprofitar-se dels drets dels treballadors?, ha preguntat Leiva.
Així mateix, s'ha preguntat si els tribunals de qualsevol ordenament de la Unió Europea poden posar fi a aquest sistema i establir que hi ha "grups d'empreses patològics que transcendeixen les fronteres de l'Estat espanyol, en aquest cas, i que s'estan constituint a nivell europeu per poder defraudar" els drets dels treballadors.
Així, espera que el judici permeti aclarir si el tancament del centre a Barcelona i el traslladat de l'activitat va ser una decisió empresarial legítima o si es van utilitzar societats interposades i una estructura societària internacional per impedir o dificultar l'efectivitat dels drets dels treballadors i de les seves reclamacions judicials.
Si la demanda fos estimada es podria declarar la nul·litat dels acomiadaments i la readmissió de la plantilla, un impacte econòmic que la part demandant xifra en més de 90 milions d'euros.
