Publicat 05/05/2019 17:40CET

Delgado abandona un homenatge a víctimes del nazisme a Mauthausen en parlar el govern de "presos polítics"

Foto de Delgado en Mauthausen
TWITTER / MINISTERIO DE JUSTICIA

MADRID, 5 maig (EUROPA PRESS) -

La ministra de Justícia, Dolores Delgado, ha abandonat aquest diumenge l'homenatge de la Generalitat de Catalunya a Mauthausen (ustria) als republicans deportats durant el nazisme, després que la directora general de Memria Democrtica de la Generalitat, Gemma Domnech, ho utilitzés per recordar "els presos polítics" a la presó preventiva per l'organització del referndum a l'octubre de 2017.

Així ho han confirmat a Europa Press fonts del Ministeri de Justícia, que han assenyalat que la decisió de Delgado suposa una protesta per l'ús per part de l'executiu catal d'aquest acte per recordar els polítics empresonats. La placa d'homenatge la va collocar fa dos anys el llavors conseller d'Exteriors de la Generalitat, Raül Romeva, actualment a la presó.

La ministra participa en els actes de record a les més de 8.000 víctimes espanyoles del nazisme. Després d'abandonar l'homenatge organitzat per la Generalitat, ha dipositat un ram de flors davant una altra placa en record als espanyols que van morir en el camp d'extermini nazi de Mauthausen.

"EXEMPLE INSUPERABLE DE SACRIFICI I LLUITA PER LA LLIBERTAT"

"Tornem per saldar un deute amb la nostra histria i tributar un acte de justícia i reparació a les víctimes", ha dit la ministra, al mateix temps que ha destacat que el Govern honra així la memria d'aquests espanyols "que representen una part fonamental" de la histria democrtica pel seu "exemple insuperable de sacrifici i lluita per la llibertat".

En record de tots ells, el Ministeri de Justícia, segons ha informat en un comunicat, ha publicat aquest diumenge una esquela en la seva memria en els principals diaris de tiratge nacional.

Durant la seva intervenció en el memorial republic a Mauthausen, Delgado ha recordat que a aquest i altres camps depenents van estar reclosos un total de 7.532 compatriotes, dels quals van morir 4.816, la majoria d'ells a Gusen.

"Per també va haver-hi espanyols als camps de Dachau i Buchenwald, Bergen Belsen, Auschwitz, Flossenbürg, Natzweiler, Neuengamme, Sttuthof, Sachsenhausen, Gross-Rosen, Aurigny, Guernesey, Neu Bremm i Ravensbrück", ha assenyalat.

Per a la ministra, tots els espanyols reclosos en aquests camps van ser "lluitadors de la democrcia i la llibertat condemnats en vida" que van haver d'exiliar-se "per temor a les represlies de Franco" i que constitueixen la "evidncia" que Espanya va ser part de la histria de la II Guerra Mundial i l'Holocaust, encara que aquest fet "s'hagi silenciat durant anys".

el més llegit

  1. 1

    Aragonès: "Darrere el dúmping fiscal hi ha el projecte econòmic del nacionalisme espanyol"

  2. 2

    L'alcalde de Sant Julià de Ramis demana 13.000 euros per danys durant l'1-O

  3. 3

    Marlaska insinua que la pena per sedició és "excessiva" i aposta per adaptar-la

  4. 4

    EH Bildu demana abordar l'estatus de Navarra i planteja una república basca confederal

  5. 5

    El Govern central i les CA acordaran restringir la mobilitat per Nadal i un màxim de 10 persones en les reunions

www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
© 2020 Europa Press. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés