Publicat 5/5/2019 17:40:00 +02:00CET

Delgado abandona un homenatge a víctimes del nazisme a Mauthausen en parlar el govern de "presos polítics"

Foto de Delgado en Mauthausen
TWITTER / MINISTERIO DE JUSTICIA

MADRID, 5 maig (EUROPA PRESS) -

La ministra de Justícia, Dolores Delgado, ha abandonat aquest diumenge l'homenatge de la Generalitat de Catalunya a Mauthausen (Àustria) als republicans deportats durant el nazisme, després que la directora general de Memòria Democràtica de la Generalitat, Gemma Domènech, ho utilitzés per recordar "els presos polítics" a la presó preventiva per l'organització del referèndum a l'octubre de 2017.

Així ho han confirmat a Europa Press fonts del Ministeri de Justícia, que han assenyalat que la decisió de Delgado suposa una protesta per l'ús per part de l'executiu català d'aquest acte per recordar els polítics empresonats. La placa d'homenatge la va col·locar fa dos anys el llavors conseller d'Exteriors de la Generalitat, Raül Romeva, actualment a la presó.

La ministra participa en els actes de record a les més de 8.000 víctimes espanyoles del nazisme. Després d'abandonar l'homenatge organitzat per la Generalitat, ha dipositat un ram de flors davant una altra placa en record als espanyols que van morir en el camp d'extermini nazi de Mauthausen.

"EXEMPLE INSUPERABLE DE SACRIFICI I LLUITA PER LA LLIBERTAT"

"Tornem per saldar un deute amb la nostra història i tributar un acte de justícia i reparació a les víctimes", ha dit la ministra, al mateix temps que ha destacat que el Govern honra així la memòria d'aquests espanyols "que representen una part fonamental" de la història democràtica pel seu "exemple insuperable de sacrifici i lluita per la llibertat".

En record de tots ells, el Ministeri de Justícia, segons ha informat en un comunicat, ha publicat aquest diumenge una esquela en la seva memòria en els principals diaris de tiratge nacional.

Durant la seva intervenció en el memorial republicà a Mauthausen, Delgado ha recordat que a aquest i altres camps depenents van estar reclosos un total de 7.532 compatriotes, dels quals van morir 4.816, la majoria d'ells a Gusen.

"Però també va haver-hi espanyols als camps de Dachau i Buchenwald, Bergen Belsen, Auschwitz, Flossenbürg, Natzweiler, Neuengamme, Sttuthof, Sachsenhausen, Gross-Rosen, Aurigny, Guernesey, Neu Bremm i Ravensbrück", ha assenyalat.

Per a la ministra, tots els espanyols reclosos en aquests camps van ser "lluitadors de la democràcia i la llibertat condemnats en vida" que van haver d'exiliar-se "per temor a les represàlies de Franco" i que constitueixen la "evidència" que Espanya va ser part de la història de la II Guerra Mundial i l'Holocaust, encara que aquest fet "s'hagi silenciat durant anys".