BARCELONA, 19 des. (EUROPA PRESS) -
La delegació d'eurodiputats de la Comissió de Peticions del Parlament Europeu que visita Catalunya per analitzar el model d'immersió lingüística ha acudit aquest dimarts al matí al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) per demanar informació sobre les resolucions judicials relatives al 25% de castellà en l'ensenyament.
Fonts judicials consultades per Europa Press han explicat que els han rebut el president del TSJC, Jesús María Barrientos, i el magistrat Javier Aguayo, president de la sala contenciosa, la competent en aquest assumpte.
La trobada ha durat des de les 9 fins a les 10.30 hores i els membres oficials de la delegació són Yana Toom (Renew Europe, Estònia) que és la presidenta de la delegació; Peter Jahr (PPE, Alemanya); Jaroslaw Duda (PPE, Polònia); Kosma Zlotowski (ECR, Polònia); Virginie Joron (ID, França) i Maria Angela Danzi (NI, Itàlia), que dilluns van visitar dues escoles del Baix Llobregat (Barcelona) i es van reunir amb representants de famílies, professors i autoritats catalanes.
Les fonts esmentades han destacat que en la reunió Barrientos i Aguayo han informat els eurodiputats sobre les resolucions que s'han dictat respecte al 25% de castellà i en quin punt estan els procediments.
NORMATIVA DE LLENGÜES AL TC
El TSJC va dictar el 2020 i arran d'un recurs de l'Advocacia de l'Estat una sentència que ordenava impartir almenys un 25% d'hores lectives en castellà en el sistema educatiu de Catalunya, una resolució que va declarar ferma el gener del 2022, després de la qual la Generalitat va dictar un decret que fixava explícitament la "inaplicació" de percentatges en l'ús de les llengües en l'ensenyament.
El TSJC va constatar que la nova normativa impedeix aplicar la sentència sobre el 25% i va plantejar al Tribunal Constitucional (TC) que es pronunciï sobre la constitucionalitat del decret.
Mentrestant, el TSJC ha dictat diverses sentències que confirmen les mesures cautelars que havia aplicat a diferents escoles, com el Turó del Drac de Canet de Mar (Barcelona), perquè imparteixin en castellà almenys una assignatura troncal a més de la de llengua.
A diferència de la primera sentència, que afecta tot Catalunya, aquestes resolucions responen a peticions particulars i per tant només involucren una aula concreta cadascuna.
