MADRID, 16 oct. (EUROPA PRESS) -
L'Audiència Nacional considera en la sentència en la qual condemna a un any i mig de presó i quatre d'inhabilitació els dos comandaments policials acusats de la delació a ETA que es va produir el 4 de maig del 2006 al bar 'Faisán' (Guipúscoa) que aquests van actuar "amb el designi de no entorpir la situació política oberta al diàleg" i per "acabar amb l'activitat d'ETA".
La Secció Tercera de la Sala Penal emmarca la delació en el procés de negociació que el Govern de José Luis Rodríguez Zapatero va obrir amb la banda terrorista a partir del 17 de maig del 2005, quan el Congrés dels Diputats va aprovar, amb els vots del PSOE, CiU, ERC, PNB, IU-ICV, CC i el Grup Mixt i el rebuig del PP, una iniciativa perquè l'executiu "dialogués amb ETA" sempre que aquesta deixés "plenament les armes".
Després de recordar que la iniciativa es va traslladar al Parlament Europeu el 25 d'octubre del 2006, la sentència assenyala que va ser en aquest context en el qual es va produir la delació, per a la qual cosa es va buscar "una persona que no pertanyés a la plantilla del Cos Nacional de Policia de Sant Sebastià, referint-se a l'inspector José María Ballesteros, per "posar-li en contacte" amb el propietari del 'Faisán', Joseba Elosua.
El tribunal, format pels magistrats Alfonso Guevara, Antonio Díaz Delgado (ponent) i Guillermo Ruiz Polanco, sosté que el llavors cap superior de Policia del Basc Enrique Pamies va tenir coneixement el dia anterior que van delatar l'existència de l''operació Urogallo' contra l'aparell d'extorsió d'ETA, i va enviar Ballesteros a la frontera per alertar Elosua i evitar la detenció de l'enllaç etarra José Antonio Cau Aldanur, amb qui anava a reunir-se aquest dia.
NO ES VA LESIONAR LA "PAU SOCIAL"
El tribunal, que no cita en cap moment l'exdirector general de Policia Víctor García Hidalgo, que va arribar a estar processat en la causa per ordenar la delació, absol els acusats del delicte de col·laboració en organització terrorista que els imputava la Fiscalia com a alternativa al de revelació de secrets i les acusacions populars de l'Associació de Víctimes del Terrorisme (AVT) i Dignitat i Justícia (DyJ).
Segons els magistrats, "l'acció feta pels acusats tendent a afavorir el procés dirigit a fer cessar l'activitat d'una organització armada (ETA) no es pot considerar que va lesionar o va posar en perill el bé jurídic protegit", referint-se a "la convivència pacífica entre ciutadans, o dit d'una altra manera, aconseguir la pau social així com preservar l'ordre constitucional, alterats per l'irrupció violenta d'un determinat grup armat".
Tot i això, el tribunal estima que tractant-se d'una acció dels acusats feta a l'àmbit de la lluita antiterrorista contra l'aparell d'extorsió d'ETA, la seva acció va causar "un greu dany a la causa pública, independentment que l'esmentat aparell d'extorsió d'ETA fos detingut el 22 de juny del 2006".
FETS PROVATS
En el relat provat de fets, el tribunal recull que abans de la delació Ballesteros es va dirigir al domicili d'Elosua i va preguntar a la seva dona, Avelina Llanos, per l'edifici Gaztelu-Tar en què vivia la parella. Al no trobar-lo, es va dirigir al 'Faisán' i va telefonar Pamies, qui es va presentar com a policia i va advertir Elosua de l'existència de l'operació contra ETA.
La sentència, que inclou una transcripció literal d'aquesta conversa, recull que Pamies va traslladar al propietari del 'Faisán' que sabia que anava a lliurar "nou ampolles de vi", al·lusió en clau a nou ampolles de vi, i que no parlés amb ningú per "no fotre tot el procés" i evitar que s'armés "una batussa". "Aquí hi ha gent que vol que això es trenqui, ja saps quina és la situació actual", li va dir, segons la resolució judicial.
Després de l'avís, els magistrats assenyalen que Elosua es va dirigir a una llotja de la seva propietat en la qual va ser una mitja hora, tot i que no apunten que destruís proves, com va defensar el fiscal i el cap de l'equip investigador, Carlos Germán. Després de telefonar-li des d'una cabina, va concertar una cita amb ell a Baiona, fins on es va dirigir en companyia del seu gendre, Carmelo Luquin. Tot i això, no van ser detinguts perquè la jutge antiterrorista francesa Laurence Levert va aasegurar que no tenia "elements suficients" per procedir a la seva detenció.
LA COARTADA DEL CONFIDENT, "POC CREÏBLE"
Per arribar a aquestes conclusions, el tribunal apel·la a les "regles de la lògica" i valora el contingut de la gravació entre Elosua i Luquin en què el primer advertia de la delació i el reconeixement de Ballesteros que va estar al 'Faisán', tal com van recollir les cintes de videovigilància de la policia.
A més, té en compte l'existència d'una trucada entre l'inspector i Pamies que es va produir a les 11.23 hores, d'entre les 1.932 que es van produir a l'hora de la delació i les 63 que es van investigar per tenir més de 4 minuts; i la presència del primer a l'entorn del domicili d'Elosua, tal com va registrar una antena de telefonia mòbil.
D'igual manera, considera "debilitada, per no dir poc creïble", l'explicació oferta per Pamies per justificar la presència de Ballesteros al 'Faisán', referint-se a la preparació d'una cita que anava a mantenir amb un confident etarra anomenat 'El Romà'. Tot i això, aquesta versió no va ser ratificada en el judici per l'oficial d'enllaç entre la Unitat Central d'Intel·ligència (UCI) i la Gendarmeria francesa ni pel comissari francès Cristian Pommes.
En relació amb les xarxes de telefonia franceses, que no van ser investigades, la sentència assenyala que aquest aspecte "no té major significació", i alhora apunta que la trucada de la delació no va poder realitzar-se amb un telèfon satèl·lit perquè hauria calgut que l'usuari estigués al voltant d'una finestra i desplegués una antena de gran mida.
