MADRID, 21 maig (EUROPA PRESS) -
El dficit comercial va repuntar un 36,5% el primer trimestre de l'any, fins aconseguir els 9.463,6 milions d'euros, a causa que les exportacions espanyoles es van estancar, en contrast amb les importacions que van augmentar un 3,2%, segons les dades publicades aquest dimarts pel Ministeri d'Indústria, Comer i Turisme.
Les exportacions van acumular fins al mar un import de 71.013 milions d'euros, un 0,02% menys interanual, amb la seva primera caiguda des d'almenys el 2010; mentre que les importacions van aconseguir els 80.477 milions, un 3,2% més que en el mateix període de l'any anterior i un nou rcord histric.
En volum, les exportacions es van reduir un 1,7% interanual, perqu els seus preus aproximats pels índexs de valor unitari van ascendir un 1,7%, i les importacions van créixer un 1,4% interanual, a causa que els seus preus van pujar un 1,8%.
D'aquesta manera, la taxa de cobertura --exportacions sobre importacions-- es va situar en el 88,2%, 2,9 punts percentuals menys que la registrada en el primer trimestre de l'any passat (91,1%).
El saldo no-energtic va entrar en un dficit de 2.590,7 milions d'euros, superior als 551 milions dels tres primers mesos de l'any anterior, mentre que el dficit energtic va augmentar un 7,7%, fins als 6.873 milions d'euros.
Entre els principals sectors, van créixer les exportacions de productes químics (+5%), alimentació, begudes i tabac (+4,4%) i béns d'equip (+3,4%); mentre que les del sector de l'autombil van disminuir un 7,3%.
Per la seva banda, les importacions també es van incrementar en els sectors de béns d'equip (+5,7% interanual); productes químics (+5,7%) i manufactures de consum (+3,8%). No obstant aix, les importacions de matries primeres van decréixer un 4,7% interanual.
CAUEN LES VENDES A LA UE I LA ZONA EURO
Quant a la destinació de les vendes espanyoles a l'exterior, les dirigides a la UE, que representen el 66,8% del total, van descendir un 0,7 el primer trimestre de l'any; alhora que les exportacions a la zona euro (51,9% del total) es van reduir un 0,6%, i les destinades a la resta de la UE (14,9% del total) van créixer un 3%.
Per la seva banda, les vendes a terceres destinacions (el 33,2% del total) van augmentar un 1,4 en aquest període, amb increments de les exportacions a Amrica del Nord (+12,3%), sia -excls Orient Mitj- (+7,3%) i frica (+4,8%). Van retrocedir en canvi les destinades a Oceania (-19%), Orient Mitj (-15,8%) i Amrica Llatina (-3,8%).
Per pasos, les principals destinacions a nivell mundial conforme amb la seva contribució a les exportacions van ser els Estats Units (0,4 punts), el Regne Unit (0,3 punts), Corea del Sud (0,3 punts) i Sussa (0,3 punts).
En canvi, les contribucions negatives més importants van correspondre a Turquia (-0,6 punts), Alemanya (-0,5 punts), Blgica (-0,3 punts) i Frana (-0,3 punts).
Finalment, quant a les comunitats autnomes, la comunitat que va experimentar una taxa de variació interanual més elevada de les seves exportacions en el període va ser Cantbria (+29%), seguida per Aragó (+16,2%) i Astúries (+14,7%). En canvi, els pitjors descensos interanuals es van registrar a les Illes Balears (-13,8%), Galícia (-9,5%) i Castella i Lleó (-7,8%).
EL DFICIT GAIREBÉ ES TRIPLICA AL MAR I CAUEN UN 0,5% LES EXPORTACIONS
Només al mar, el dficit comercial va aconseguir els 2.352,6 milions d'euros, la qual cosa va suposar gairebé triplicar (+183,2%) el del mateix mes de l'any anterior (830,6 milions). La taxa de cobertura es va situar en el 91,5%, la qual cosa suposa 5,3 punts percentuals menys que al mar de l'any anterior.
Aquest dficit es deu al fet que les exportacions espanyoles de béns van descendir un 0,5% interanual, fins als 25.469,2 milions d'euros, mentre que les importacions es van incrementar un 5,2% interanual, fins als 27.821,8 milions d'euros.
Amb les dades desestacionalitzades i corregides de l'efecte calendari, les exportacions es van reduir un 0,6% interanual i les importacions van augmentar un 4,1%.
A més, el saldo no-energtic va iniciar un dficit de 277,2 milions d'euros, davant del supervit de 1.029,2 milions d'euros del mar del 2018, mentre que el dficit energtic va pujar un 11,6% interanual, fins als 2.075,4 milions d'euros.
