CENTRO ESPAÑOL DE INFORMACIÓN DEL COBRE
MADRID/BARCELONA 30 des. (EUROPA PRESS) -
El dèficit públic de Catalunya va arribar als 3.065 milions d'euros fins a octubre, fet que suposa un 1,60% del seu Producte Interior Brut (PIB), segons les dades fetes públiques aquest dilluns pel Ministeri d'Hisenda i Administracions Públiques.
Catalunya és la tercera comunitat autònoma amb un dèficit més elevat, per darrere de Navarra (-2,12%) i Múrcia (-2,05%), i se situa per sobre del límit marcat per l'Estat per al conjunt de l'any, de l'1,58%.
Les comunitats autònomes es van anotar un dèficit en comptabilitat nacional d'11.489 milions (l'1,12% del PIB), una xifra que Hisenda considera "coherent" amb l'objectiu de l'any (1,3%), i totes van tancar els deu primers mesos amb dèficit, llevat de La Rioja, que va aconseguir acabar en equilibri.
A Catalunya li segueixen Aragó (-1,38%), Comunitat Valenciana (1,35%), Madrid (-1,11%), Castella-la Manxa (-1,10%), Andalusia (-1,02%), Galícia (-0,96%), País Basc (-0,89%) i Cantàbria (-0,65%).
Les que menys dèficit van registrar, a més de La Rioja, han estat Castella i Lleó (-0,62%), Extremadura (-0,50%), Canàries (-0,44%), Balears (-0,30%) i Astúries (-0,16%).
CONJUNT ESTATAL
El dèficit públic afegit de l'Estat, Seguretat Social i les comunitats autònomes es va situar al 4,87% en els deu primers mesos de l'any, una xifra molt semblant a la registrada el setembre i agost.
A falta de dos mesos per tancar l'any, la xifra segueix lluny de l'objectiu del 6,5% pactat amb Brussel·les, tot i que en l'última part de l'exercici se solen concentrar grans desemborsaments de despesa.
En concret, les operacions no financeres realitzades per l'Administració Central van llançar un dèficit de 36.308 milions, el 3,54% del PIB, tot i que a l'Estat li correspon un saldo de 37.016 milions, el 3,61% del PIB.
La xifra estatal resulta d'uns recursos no financers imputats en comptabilitat nacional de 103.217 milions, un 6,5% més, i d'uns llocs de treball no financers de 140.233 milions, un 6,9% més per l'evolució de la despesa en interessos i les transferències a la Seguretat Social, que creixen un 15,3% i un 26,6%, respectivament.
Aquestes transferències internes, segons explica Hisenda, fan que el dèficit de l'Estat hagi de posar-se en relació amb la correlativa disminució del de la Seguretat Social.
Els organismes dependents de l'administració central, per part seva, van registrar un superàvit de 708 milions en els deu primers mesos de l'any, el 0,07% del PIB descomptant l'ajuda financera.
Finalment, la Seguretat Social va acumular un dèficit de 2.200 milions, el 0,21% del PIB. La xifra suposa 1.090 milions menys que a final de setembre a causa de les transferències rebudes de l'Estat, que es reflecteix en sentit contrari en l'administració central.
Segons Hisenda, la xifra registrada per la Seguretat Social permet considerar que s'arribarà "amb comoditat" el seu objectiu de l'1,40% per al conjunt de l'any. El dèficit fins a l'octubre no inclou la xifra de les corporacions locals, que s'incorporarà més endavant.
