ASAMBLEA DE COOPERACIÓN POR LA PAZ
BARCELONA, 23 nov. (EUROPA PRESS) -
Tres defensores de drets humans d'El Salvador en l'exili han acusat a l'actual president del país, Nayib Bukele, de "criminalitzar a qualsevol dissident" i d'utilitzar la por a la inseguretat com a política d'Estat, i han situat 2025 com l'any més crític per als defensors de drets humans des de la seva arribada al poder.
Ho han explicat en una entrevista amb Europa Press la periodista i directora de la Xarxa Centreamericana de Periodistes, Angélica Cárcamo, i altres dues defensores de drets humans que, per motius de seguretat, han demanat mantenir-se en l'anonimat.
Una d'elles forma part d'una organització d'atenció a població vulnerable, prevenció de la violència i promoció de la cultura de pau, i l'altra és advocada i investigadora especialitzada en drets humans i dret constitucional.
Han explicat que aquest patró de criminalització s'ha anat materialitzant amb "detencions arbitràries" a persones que formen part d'organitzacions de defensa de drets humans, en un context de repressió i por, i consideren que hi ha hagut en aquest últim any una escalada de violència cap a aquests defensors i detencions exemplificants, com la de l'advocada Ruth López.
També han relatat que Bukele "utilitza la por" amb advertiments com que si s'aixeca el règim d'excepció --en vigor des de març de 2022 i que ha atorgat poders sense restriccions a les forces de seguretat-- els bergants tornaran a sortir i tornarà la inseguretat al país, la qual cosa provoca que la gent reclami que es prorrogui aquest règim especial.
No obstant això, les defensores consideren que aquesta premissa és falsa: "És una extorsió que trenca la narrativa que El Salvador és el país més segur del món. Perquè si de debò les colles s'havien erradicat, independentment del Govern que entrés al poder, ja no hauria de ser un problema", la qual cosa creuen que també evidencia que hi ha un pacte de Bukele amb les colles.
Han assenyalat que, des de la seva arribada al poder, Bukele ha promogut una construcció d'un enemic comú, un "discurs que ha estigmatitzat entre bons i dolents, entre delinqüents i persones fornades", que ha desgastat a les organitzacions de la societat civil, a les quals ha vinculat amb els partits tradicionals d'esquerra i dreta, una cosa que consideren que ha calat en la ciutadania.
LA POPULARITAT DE BUKELE
Malgrat les vulneracions de drets humans que elles enumeren, han sostingut que la popularitat de Bukele és encara molt gran, hi ha "un sentiment de gratitud" i la població justifica les mesures que està impulsant per un bé major: la contenció de les colles i de la violència que exercien a El Salvador.
Consideren que es produeix aquesta justificació perquè la gent valora no córrer perill que els matin els bergants: "Ara que estem en aquesta situació de completa violació a drets humans, és complicat venir-los a dir a les persones, miri, però això és perillós per aquests motius, perquè no hi ha separació de poders, perquè no hi ha garanties, perquè no hi ha degut procés".
Malgrat això, han indicat que ha generat cert descontentament entre la població la deterioració de l'accés a drets bàsics com la salut i els aliments, i han augurat que a mesura que es vagi desgastant el lideratge de Bukele "va a anar reprimint més, la violència de l'Estat va a seguir augmentant".
Han vaticinat que l'actual president encara es mantindrà en el poder 10 o 15 anys més, gràcies a les reformes constitucionals que va impulsar per permetre la reelecció --la Constitució d'El Salvador no ho permetia i Bukele va aprovar a l'agost la possibilitat de reelecció indefinida--, però han defensat que han de seguir resistint: "Encara que el panorama sigui molt ombrívol anem a donar-li".
L'advocada en dret constitucional ha alertat que El Salvador s'ha quedat sense "cap contrapès", ja que no existeixen instàncies judicials independents i Bukele gaudeix d'una majoria absoluta al parlament --actualment hi ha 60 diputats en l'Assemblea Legislativa i només 3 són d'oposició--.
Cárcamo ha lamentat que "parlar té un preu", que si escau és l'exili, i ha assegurat que és necessari que alguns periodistes escullin aquesta opció per poder explicar des de fora el que està ocorrent, després del que ha afegit que es nega a creure que la seguretat pugui ser una moneda de canvi de la resta de drets i que els salvadorencs es conformin amb això, textualment.
EL SEGON MANDAT DE TRUMP
A més, ha sostingut que el segon mandat del president d'Estats Units, Donald Trump, ha agreujat la situació a El Salvador: "Bukele ja té pista lliure per poder fer el que vulgui", i una altra de les defensores ha coincidit que la tornada de Trump a la Casa Blanca ha suposat un canvi profund i li ha donat més legitimitat a Bukele.
No obstant això, una altra d'elles també ha apuntat que hi ha hagut "desencerts" al Govern de Bukele al no rebutjar les deportacions d'estrangers que està promovent Trump, una cosa que afecta al país a causa de la forta dependència de les remeses de salvadorencs que viuen i treballen a Estats Units.
Les tres han lamentat el "silenci còmplice" de la comunitat internacional davant del que qualifiquen com el règim de Bukele, i consideren que hi ha hagut un distanciament de les organitzacions internacionals durant el seu mandat, encara que sí creuen que, malgrat que ha costat, hi ha hagut aportacions des de Nacions Unides i la Comissió Interamericana de Drets Humans.
