BARCELONA, 15 gen. (EUROPA PRESS) -
La defensa de la consellera d'Ensenyament de la Generalitat, Irene Rigau, veu "realment sorprenent" que algunes de les querelles presentades contra ella per la consulta alternativa del 9N l'acusi de malversació de fons públics quan considera evident que no hi ha hagut lucre.
Li sorprèn també que ho facin sense haver-se pres "ni tan sols la molèstia d'individualitzar en les seves querelles la realització per part seva entre els dies 6 i 9 de novembre del 2014 d'un únic acte de sostracció de cabals públics que vagi acompanyat, a més, del propòsit d'enriquiment propi o d'un tercer que exigeix el Codi Penal".
Així ho argumenta en el seu recurs de súplica l'advocat de Rigau, Jordi Pina, en un recurs presentat aquest dijous davant del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), al costat dels elaborats per les defenses del president de la Generalitat, Artur Mas, i la vicepresidenta, Joana Ortega.
L'escrit sosté que es poden compartir o no les motivacions polítiques del 9N però veu inqüestionable que, si alguna cosa no va moure al Govern a l'hora de donar suport al procés participatiu, "va ser la voluntat d'enriquiment propi o de tercers", pel que veu desencertat incloure aquest possible delicte.
L'advocat recorda, a l'escrit en el qual demana la revocació de l'admissió a tràmit de les querelles, que el TSJC només ha acceptat les acusacions relatives a desobediència, prevaricació i malversació de cabals públics; les dues últimes, condicionades per possibles diligències futures.
De la mateixa manera que els advocats de Mas i Ortega, el de Rigau considera, respecte a l'acusació de desobediència, que no pot prosperar perquè no hi ha una ordre expressa de compliment de la resolució del Tribunal Contitucional (TC) ni una negativa "oberta" a complir-la.
