Marc Trilla - Europa Press
MADRID 13 febr. (EUROPA PRESS) -
La defensa de l'exvicepresident del Govern Oriol Junqueras planeja presentar un incident de nullitat contra la revisió de condemna que ha fet el Suprem --per la reforma penal que va derogar la sedició i va modificar la malversació-- que el manté inhabilitat 13 anys fins al 2031 pels delictes de desobedincia i malversació agreujada, amb la intenció d'acudir després davant del Tribunal Constitucional (TC).
Segons les fonts jurídiques consultades per Europa Press, el primer pas ser plantejar un incident de nullitat, una cosa que la Llei Orgnica del Poder Judicial (LOPJ) concep de forma excepcional per a casos en els quals es produeixi "qualsevol vulneració d'un dret fonamental dels referits a l'article 53.2 de la Constitució", aix és, la tutela judicial efectiva, "sempre que no hagi pogut denunciar-se abans de recaure resolució que posi fi al procés".
L'incident de nullitat es formula davant del mateix tribunal que va dictar la resolució qüestionada, per la qual cosa seran els magistrats que van jutjar i van sentenciar el 'procés', i que ara han revisat les condemnes, els qui ho estudin arribat el moment. Fonts de l'alt tribunal subratllen que són rars els casos en els quals el Suprem anulla les actuacions.
No obstant aix, es tracta d'un trmit indispensable perqu les defenses puguin presentar un recurs d'empara davant del Tribunal Constitucional, que --d'acord amb les citades fonts jurídiques-- és l'objectiu últim de l'equip legal de Junqueras.
En la interlocutria dictada aquest dilluns, ponncia del magistrat Manuel Marchena, el tribunal substitueix el derogat delicte de sedició pel de desobedincia i manté la malversació en la seva versió agreujada, la qual cosa li permet ratificar la pena a Junqueras de 13 anys d'inhabilitació absoluta, que expira en 2031.
Els magistrats fan el mateix raonament jurídic respecte als exconsellers Raül Romeva, Jordi Turull i Dolors Bassa, que segueixen condemnats a 12 anys d'inhabilitació absoluta, fins el 2030.
PENES EXTINGIDES
En canvi, per als cinc condemnats que només ho van anar per sedició --l'expresidenta del Parlament Carme Forcadell, els exconsellers Josep Rull i Joaquim Forn i els activistes Jordi Snchez i Jordi Cuixart-- el Suprem declara extingides les seves penes d'inhabilitació.
El tribunal explica que, en el cas dels 'jordis' --inhabilitats inicialment a 9 anys-- la sedició ha de canviar-se per desordres públics, un delicte que tant en la seva redacció vigent quan van ocórrer els fets com en la nova després de la reforma implica una reducció tal de les penes d'inhabilitació que fa que ja les hagin purgat.
El mateix aplica per Forcadell, que va rebre 11 anys i mig d'inhabilitació, i amb Rull i Forn, que van ser inhabilitats 10 anys i mig, encara que a ells tres el tribunal els reemplaa la sedició amb la desobedincia.
