Tres magistrats de l'Alt Tribunal l'escoltaran per decidir si el deixen en llibertat o mantenen la presó dictada per Carmen Lamela
MADRID, 4 gen. (EUROPA PRESS) -
La defensa de l'ex-vicepresident de la Generalitat de Catalunya i líder d'ERC, Oriol Junqueras, defensarà aquest dijous durant la vista que acull el Tribunal Suprem per decidir sobre la seva situació de presó provisional que no existeixen riscos per mantenir-lo pres i apel·larà al seu dret de participació política després de les eleccions catalanes del 21 de desembre, en les quals ha resultat escollit diputat.
La Sala Penal del Tribunal Suprem, integrada pels magistrats Miguel Colmenero, Francisco Montende i Alberto Jorge, haurà de decidir si atén la seva petició o aixeca la mesura de presó que pesa sobre ell des del passat 2 de novembre pels delictes de rebel·lió, sedició i malversació per la seva implicació en el procés independentista.
En el recurs presentat a la Sala d'Apel·lacions el passat 21 de desembre el seu advocat Andreu Van den Eynde al·legava que ja no persistien els supòsits pels quals la magistrada de l'Audiència Nacional Carmen Lamela va acordar el seu ingrés a la presó, perquè no existeix risc de fugida ni de reiteració delictiva.
És més, el programa electoral d'ERC i els actes que ha fet Junqueras des de la presó d'Estremera durant la campanya electoral evidencien la seva "voluntat pacífica", segons ha dit el lletrat en una entrevista en el diari 'El Diario.es'.
En la seva petició de llibertat, el líder d'ERC tindrà en contra la Fiscalia i l'acusació popular que exerceix Vox, partidaris que se'l mantingui a la presó.
El Ministeri Públic va al·legar en el seu escrit remès a la Sala d'Apel·lacions que encara existeixen indicis que sostenen la rebel·lió i va basar la seva postura en el document 'Enfocats' trobat al domicili del número dos de Junqueras en Vicepresidència, Josep Maria Jové i considerat com a full de ruta del procés sobiranista.
És fàcil preveure que la defensa vulgui que al final de la vista, que començarà les 10:30 hores, el líder de la formació independentista es dirigeixi directament a la Sala tenint en compte que en el seu recurs a l'acte del magistrat instructor de la causa, Pablo Llarena, es va sol·licitar que pogués ser present en la cita judicial.
CANVI D'ESCENARI POLÍTIC
La seva representació processal exposarà que la situació per Junqueras ha canviat des que es va decretar el seu ingrés a la presó fa dos mesos.
Tal com ha exposat en declaracions a Catalunya Ràdio, l'última vegada que va demanar la llibertat de Junqueras, el novembre, la Justícia la hi va denegar per considerar que primer havia de "configurar-se l'escenari polític" a Catalunya, i això ja ha passat després de les eleccions del 21-D.
Per això considera que té dret a defensar el seu projecte polític i fins i tot no descarta que pugui ser president de la Generalitat en cas de pacte entre la seva formació i JuntsxCat.
A més ha explicat que si la Sala el manté a la presó, demanarà un permís per poder assistir el 17 de gener a la sessió de constitució del parlament català.
Tampoc no descarta sol·licitar el trasllat a una presó catalana per facilitar que pugui acudir als plens de la cambra regional i garantir que es mantingui l'exercici dels drets polítics, segons ha dit.
El calendari estableix el 31 de gener com a data límit per a la celebració del debat d'investidura del proper president català i l'endemà se celebraria la votació a la cambra regional.
TRASLLAT ALS CALABOSSOS DE L'AUDIÈNCIA
Segons informen fonts jurídiques, l'ex-vicepresident català serà traslladat a primera hora del matí des de la presó d'Estremera fins als calabossos de l'Audiència Nacional, situada a prou feines uns passos de l'Alt Tribunal.
D'allà serà conduït amb cotxe davant la Sala, que es troba a uns metres de l'òrgan judicial.
Amb tot, cap la possibilitat que els magistrats no es pronunciïn aquest dijous i posterguin la seva decisió per als propers dies.
En l'actualitat Junqueras i l'exconseller d'Interior Joaquim Forn són els dos únics membres del govern català que segueixen a la presó per l'organització del referèndum independentista i la declaració d'independència de Catalunya.
El magistrat instructor de la causa, Pablo Llarena, va decidir mantenir-los a la presó juntament amb Jordi Sànchez (ANC) i Jordi Cuixart (Òmnium) després de prendre'ls declaració el passat 1 de desembre.
A diferència de la resta d'exconsellers --pels quals va acordar llibertat subjecta al pagament de fiança de 100.000 euros--, Llarena va exposar que en cas dels encara presos persisteix el risc de reiteració delictiva perquè les seves aportacions estarien directament vinculades a una "explosió violenta".
En aquest sentit va recordar en el seu acte del passat 4 de desembre incidents com el "setge" per desenes de milers de persones a una comissió judicial que registrava la Conselleria d'Economia a Barcelona els dies 20 i 21 de setembre.
SUPORT DE MEMBRES D'ERC
Com ha passat en anteriors compareixences al Suprem, Junqueras estarà acompanyat per una delegació d'ERC que es concentrarà a les portes de l'Alt Tribunal abans de l'inici de la vista.
Es preveu l'assistència del sots-secretari general de Coordinació Interna d'ERC, Isaac Peraire, els diputats Gabriel Rufián i Ester Capella, els senadors Mirella Cortès i Bernat Picornell, i càrrecs electes al Parlament com Bernat Solé, Ruben Wagensberg, Jenn Díaz, Òscar Peris i Gemma Espigares.
El magistrat Llarena, que investigava inicialment els membres del Govern rellevat i de la Mesa del Parlament, va acordar a final de desembre dirigir també el procediment contra l'expresident de la Generalitat Artur Mas; la número dos en la llista d'ERC, Marta Rovira; l'exdiputada de la CUP Anna Gabriel; la coordinadora general del PDeCAT, Marta Pascal; la presidenta del grup parlamentari de la CUP, Mireia Boya, i la presidenta de l'AMI, Neus Lloveras.
Tots ells formaven part del comitè estratègic dissenyat per declarar unilateralment la independència, tal com es recollia en el document 'Enfocats'.
Després d'aquestes noves imputacions la causa que s'instrueix en el Tribunal Suprem suma ja un total de 28 investigats.
