MADRID, 11 juny (EUROPA PRESS) -
L'advocat Javier Melero, que defensa l'exconseller de l'Interior Joquim Forn en el judici del procés al Tribunal Suprem ha fet un dur al·legat en el seu torn d'informes finals en què ha arribat a acusar els comandaments policials i responsables polítics de l'Estat d'utilitzar els agents desplaçats a Catalunya per assolir uns determinats objectius polítics allunyats de fer complir la llei.
El lletrat, que ha defensat el seu client atacant les posicions de l'acusació, ha explicat que l'objectiu estava clar des de començaments de setembre del 2017, quan es van aprovar al Parlament de Catalunya les 'lleis de desconnexió'. Al seu parer van voler donar una "aparença" d'organització amb els Mossos d'Esquadra quan des del principi el pla era actuar de manera unilateral l'1-O.
Així, l'actuació que havien planejat "no tenia res a veure amb la interlocutòria judicial per impedir les votacions, sinó el propòsit polític de fer veure que no hi havia un referèndum homologable, que no semblés un referèndum", ha afegit, i ha posat aquestes últimes paraules en boca d'un dels principals testimonis de la causa, l'ex-secretari d'estat José Antonio Nieto.
Així, donant la volta a les tesis acusatòries, Melero ha arribat a dir que si ningú havia vingut en aquest judici a defensar els agents que van participar en el dispositiu aquest era ell, "perquè a la Policia no se la defensa adulant-la". I ha afegit que la ineptitud dels comandaments i dels responsables polítics va portar els agents a "una situació endimoniada" que va acabar perjudicant greument la seva imatge pública. "Els policies que van actuar bé van actuar bé, però van emmalaltir d'un dèficit d'organització que va ser pretès i provocat", ha apuntat el lletrat.
PORTAR ELS NAZIS A COL·LACIÓ
La intervenció de l'advocat ha començat amb una resposta contundent a la tesi del fiscal Javier Zaragoza, qui durant el seu al·legat final va assenyalar que el que va passar a Catalunya entre el març del 2015 i l'octubre del 2017, i sobretot, durant els mesos de setembre i octubre del 2017, "és el que en la terminologia de Hans Kelsen, l'il·lustre jurista austríac que va haver de fugir durant els anys 30 als Estats Units davant l'auge del nazisme, és el que es diu cop d'estat". En opinió de Melero, no obstant això, només es va esmentar el jurista austríac per "portar els nazis a col·lació" i això "contamina" el debat jurídic.
Així, el lletrat s'ha mostrat confiat que durant la seva intervenció demostrarà que el Govern de la Generalitat "no tenia la capacitat d'imposar per la força un marc normatiu" determinat i a més "no només no va tallar les amarres, sinó que després del 27 d'octubre del 2017 --data de la Declaració Unilateral d'Independència (DUI)-- va posar aquest poder "a disposició de l'Estat". "Els únics actes documentats són actes d'abandonament del poder", ha afegit.
D'altra banda, Melero ha reconegut que el seu client va cometre desobediència en les disposicions del Tribunal Constitucional. "Cedeixo en aquesta trinxera", ha dit, per reconèixer més endavant que el 20S --jornada d'escorcolls i detencions a tot Catalunya per ordre d'un jutge de Barcelona-- va haver-hi desordres públics i també "actes concrets minoritaris de resistència a l'autoritat".
