Assegura que la norma està "molt lluny dels objectius de pacificació dels quals es vanen"
MADRID, 24 juny (EUROPA PRESS) -
La defensa de dos agents de la Policia Nacional que van resultar ferits en els disturbis atribuïts a la plataforma independentista 'Tsunami Democràtic' han demanat al Tribunal Suprem i a l'Audiència Nacional que no s'apliqui la llei d'amnistia als investigats perquè fer-ho implicaria trencar "el principi constitucional d'igualtat".
En dos escrits remesos als tribunals, i als quals ha tingut accés Europa Press, el despatx Fuster-Fabra Abogados assegura que la llei "no compta amb base constitucional expressa, lesiona greument el principi d'igual subjecció de tots davant la llei, és ambigua i arbitrària". "Tot molt lluny dels objectius de pacificació dels quals es vanen en el mateix preàmbul de la llei", critiquen.
Cal destacar que a l'Audiència Nacional el jutge Manuel García Castellón investiga el suposat paper de la plataforma independentista en els disturbis que es van produir després de la sentència del Tribunal Suprem que condemnava els líders del procés l'octubre del 2019.
L'alt tribunal, per la seva banda, va obrir paral·lelament causa penal a l'expresident català Carles Puigdemont i al diputat d'ERC Ruben Wagensberg per un presumpte delicte de terrorisme en estar tots dos aforats.
Per a la defensa dels agents, a més del "gravíssim vici jurídic de vulneració del principi d'igualtat, se n'hi poden afegir altres que reforcen la seva inconstitucionalitat, com el principi de seguretat jurídica" o "el principi de responsabilitat i interdicció de l'arbitrarietat dels poders públics".
"RACONS INTENCIONADAMENT FOSCOS"
El despatx incideix, a més, en què la llei conté "una redacció plena de racons intencionadament foscos i d'interpretacions forçades dels delictes que es pretenen amnistiar, o que es deixen fora", com al seu parer suposa la lectura que fa del delicte de malversació "en contra de la lectura que de manera inveterada feien" els tribunals.
"Com van argumentar els fiscals que van intervenir l'anomenat judici del procés, el desviament de fons per a la realització del referèndum de l'1-O no entra en les exclusions previstes en la llei, que contempla que quedaran amnistiats els delictes de malversació sempre que no hagi existit propòsit d'enriquiment, i aquest és el punt en el qual sorgeix una discrepància que aquesta part assumeix i comparteix", al·ludeix la defensa dels agents.
La representació també posa en dubte que es pugui aplicar la norma fins que es determini si es van cometre delictes de terrorisme. "L'afirmació que a Catalunya mai no hi ha hagut terrorisme correspon fer-la als tribunals penals", recorda.
Fuster-Fabra Abogados asseveren que "alguna cosa sembla que passa amb l'excepció per delicte de traïció, que manté encausats diversos líders independentistes en la coneguda trama russa del procés".
"La realitat del nivell d'amenaça que van suposar les converses de líders independentistes i el seu entorn amb representants del Govern rus no es pot determinar sense prèviament dur a terme una indagació completa a través de la instrucció, i només quan, un cop conclosa, s'estableixi en una resolució judicial la veritat (formal) dels fets es podrà decidir sobre l'aplicabilitat de la llei d'amnistia", justifiquen.
Per tot això, la representació demana tant al Suprem com a l'Audiència Nacional "la no aplicació de la llei d'amnistia" a les causes en les quals s'investiga a 'Tsunami' "i que sigui declarada la incompatibilitat de la llei tant amb el Dret Europeu com amb la Constitució Espanyola".
