MADRID 3 nov. (EUROPA PRESS) -
L'advocada de l'Estat que defensa el fiscal general de l'Estat, Álvaro García Ortiz, ha denunciat en el judici que se celebra al Tribunal Suprem que el cap del ministeri públic ha estat víctima d'una presumpció de culpabilitat que s'ha convertit en nombroses irregularitats durant les perquisicions, per la qual cosa ha demanat anul·lar el material obtingut en els escorcolls, clau per a la causa.
Així s'ha pronunciat l'advocada de l'Estat, Consuelo Castro, a l'inici del judici que se celebra contra García Ortiz per, suposadament, haver filtrat informació relativa a Alberto González Amador --parella de la presidenta madrilenya, Isabel Díaz Ayuso--. El fiscal general s'enfronta a una condemna de fins a 6 anys de presó, a 12 d'inhabilitació i a un desemborsament de més de 400.000 euros.
Des de l'estrada on s'asseuen els dos advocats defensors i els dos fiscals --que també reivindiquen la seva innocència--, i togat, García Ortiz ha començat negant la seva culpabilitat, en ser preguntat pel president del tribunal, Andrés Martínez Arrieta, si "es considera autor responsable dels delictes que se li imputen". "No", ha contestat.
Per la seva banda, l'advocada de l'Estat ha posat l'accent en "les irregularitats comeses durant la instrucció". Tantes, ha subratllat, que "ens permet sostenir que el fiscal general ha estat sotmès a un procés injust.
Per Castro, García Ortiz "no s'ha pogut defensar en les condicions exigibles" perquè el magistrat instructor, Ángel Hurtado, va descartar qualsevol "altra alternativa". Així, ha recriminat que hagi actuat amb "la idea preconcebuda que era culpable" tan sols buscant "proves incriminatòries".
Ha destacat les suposades irregularitats en els escorcolls efectuats el 30 d'octubre del 2024 al despatx de García Ortiz i de la cap de la Fiscalia Provincial de Madrid, Pilar Rodríguez, aleshores investigada. En aquells escorcolls es van obtenir els indicis clau contra García Ortiz: les comunicacions en el si de la Fiscalia la nit de la presumpta filtració, el 13 de març d'aquell any, i les que es van esborrar del telèfon mòbil del cap del ministeri públic.
A més, l'advocada de l'Estat ha retret que "la defensa no ha sabut amb certesa quins fets eren objecte d'investigació", després de recordar que en algun moment el focus va estar posat en la filtració de la denúncia de la Fiscalia contra González Amador, més tard en el correu del 2 de febrer en què el seu advocat oferia reconèixer dos delictes fiscals a canvi d'un pacte i després la nota que va difondre la Fiscalia.
En la mateixa línia, ha assegurat que durant la investigació es va vulnerar el principi d'igualtat d'armes amb el rebuig de l'instructor a acordar diverses diligències que beneficiaven el fiscal general; i, a parer seu, també "es van vulnerar drets a la vida privada", atès que es va permetre conèixer informació personal que considera que no era necessària per a la causa.
Amb tot plegat, la defensa ha demanat la nul·litat de diverses mesures acordades per l'instructor: el secret de les actuacions, en considerar que no estava prou motivat; les entrades i escorcolls als despatxos esmentats, en entendre que era una mesura desproporcionada; i les comissions rogatòries per sol·licitar a Meta --propietària de Whatsapp-- i a Google informació sobre els xats i correus de García Ortiz.
