Castellví va sortir frustrat d'una reunió tres dies abans de l'1-O ja que preveia violència però Puigdemont va apel·lar a la "voluntat del poble"
MADRID, 23 març (EUROPA PRESS) -
La recent declaració davant el jutge del Tribunal Suprem Pablo Llarena de qui era cap d'Informació dels Mossos d'Esquadra durant el referèndum de l'1-O, Manel Castellví, ha estat clau per imputar el delicte de rebel·lió a l'expresident de la Generalitat Carles Puigdemont, i els seus llavors vicepresident Oriol Junqueras i conseller d'Interior Joaquim Forn.
En l'ordre de processament, el jutge Llarena dona màxima prioritat a una reunió de coordinació celebrada el 28 de setembre, tres dies abans de l'1-O, entre aquests tres responsables polítics i els màxims comandaments dels Mossos d'Esquadra, entre ells el major Josep Lluis Trapero i qui el va succeir al capdavant de la policia catalana després d'entrar en vigor l'article 155 de la Constitució, Ferran López.
Encara que la investigació sobre les responsabilitats de la cúpula dels Mossos pertany a l'Audiència Nacional, el jutge del Suprem inclou en els seus antecedents de fet la reunió del 28 de setembre on, d'acord a la versió del cap d'Informació dels Mossos, responsables d'aquest cos van advertir Puigdemont, Junqueras i Forn que la "gran quantitat de col·lectius mobilitzats feien preveure una ruptura respecte a situacions passades i una escalada de violència".
El jutge esmenta en el seu acte a 42 Comitès de Defensa del Referèndum, estudiants i bombers com els causants de la ruptura del "pacte tàcit de no violència" que havia imperat fins a abans de l'1-O, i els advertiments a Puigdemont, Junqueras i Forn de "brots importants d'enfrontament".
"Una indicació de risc avaluada tècnicament i desvetllada pel Cos de Mossos d'Esquadra", assenyala el jutge Llarena, que recorda els antecedents viscuts amb motius dels escorcolls ordenats pel Jutjat 13 de Barcelona: "Els responsables del Govern presents en aquesta reunió coneixien sobradamente els riscos de violència en ocasió dels fets esdevinguts el dia 20-S davant la seu de la Conselleria d'Economia".
PUIGDEMONT: "MANDAT DEL POBLE"
A la seva declaració davant el Suprem, a la qual ha tingut accés Europa Press, Castellví va reconèixer que va sortir "frustrat" de la reunió del 28 de setembre. "Va ser una reunió frustrant perquè el que se'ns va traslladar per part dels polítics és que hi havia un mandat del poble", diu el cap d'Informació dels Mossos.
En aquest moment, el seu advocat l'interromp i li pregunta qui en concret apel·la al mandat del poble. "L'expresident de la Generalitat", va respondre Castellví en referència a Puigdemont.
"Va ser ell en concret qui ho va dir. I d'aquesta reunió sortim frustrats perquè no ens havia fet cas, la màxima informació que es va traslladar no va ser recollida", va afegir a la seva declaració davant el Suprem.
El magistrat Llarena recorda que la declaració de Castellví del 27 de febrer va ser "confirmada" un dia abans també davant el Suprem pels caps de la Comissaria General Tècnica de Planificació, Emili Quevedo Malo; el de la Comissaria General Superior, Juan Carlos Molinero, i el llavors cap de la Comissaria Superior i actualment comissari cap, Ferran López.
En l'acte d'imputació dels delictes de rebel·lió i malversació a Puigdemont, Junqueras i Forn, el jutge Llarena assenyala que aquests tres dirigents de la Generalitat van cridar la població a la mobilització i van impulsar un operatiu policial autonòmic per l'1-O amb un objectiu: que les mobilitzacions en els col·legis "partidàries de la votació il·legal poguessin enfrontar-se amb èxit per força policial de l'Estat", ja que la Policia Nacional i la Guàrdia Civil van acabar intervenint davant la passivitat dels Mossos.
En una llarga nota al peu de pàgina, Llarena apunta al fet que els tres responsables polítics van mantenir que el referèndum "es faria malgrat tot" i que, encara que Trapero i la resta de responsables policials al·leguen que van complir amb el mandat judicial d'impedir l'1-O, les proves recaptades assenyalen que el que van fer va ser "dissenyar un mecanisme d'actuació que impedia que un agent dels Mossos pogués complir la decisió judicial d'una manera real o eficaç".
"Posaven l'accent", recull l'acte, "no en la decisió de la jutge (Mercedes Armas, del TSJC) de tancar els centres de votació i impedir el referèndum sinó en l'incís en el qual parlava de vetllar pel compliment de la seva ordre", que corregia una anterior de la Fiscalia de Catalunya, per tal que "no perjudiqués la normal convivència ciutadana".
FERRAN LÓPEZ ENCARA NO SANCIONAT A MOSSOS
A partir d'aquí, el jutge Llarena considera que els Mossos van dissenyar un operatiu "orientat a boicotejar el compliment de l'ordre judicial per inacció".
Destaca que en les jornades prèvies a l'1-O aquells agents que es van passar pels col·legis electorals acudien per "informar", i precisa entre parèntesi que el que feien era "desvelar", que aquest dia a les sis del matí acudiria una parella policial per tancar el centre, fet que podria ser impedit si hi havia una aglomeració de persones.
"Les pautes d'actuació previstes eren plenament dilatòries i tolerants amb la votació", indica el jutge, que només atribueix una acció positiva en els Mossos que identifiqués a membres de les taules o tanqués 24 col·legis, "sense indicar motiu de la no constitució o les circumstàncies de la seva eventual actuació".
La declaració sumarial de Ferran López i altres comandaments dels Mossos, segons conclou Llarena, mostra a més que encara "no s'ha incoat expedient disciplinari a cap" dels agents de la policia catalana que, d'acord als 41 suports videogràfics aportats per la Guàrdia Civil, "apareixen desplegant comportaments incompatibles amb l'acatament de la decisió judicial de clausurar col·legis, relatant els testimonis que únicament s'han incoat determinats procediments informatius".
