El ministre creu que el problema de fons està en la llei i en els serveis postals estrangers, on el Govern espanyol no pot influir
MADRID, 21 març (EUROPA PRESS) -
El ministre d'Afers Exteriors i de Cooperació, Alfonso Dastis, ha defensat aquest dimecres l'esforç que han fet els serveis consulars en les eleccions celebrades des de la reforma del 2011, enfront del portaveu adjunt del PDeCAT, Jordi Xuclà, que ha acusat els funcionaris d'"indolència" i fins i tot ha parlat de la possibilitat de "mala fe".
Per a Xuclà, "la insuficient capacitat d'alguns funcionaris públics del Ministeri d'Exteriors per exercir les seves noves funcions" és "la baula feble" de la reforma electoral del 2011, en la qual es va negar als emigrants el vot en les eleccions municipals i se'ls va obligar a sol·licitar-lo --l'anomenat vot rogat-- en cada convocatòria de generals i autonòmiques.
Aquella reforma va fer caure en picat el vot exterior, i en les generals del 2016 només va votar un 6,3% del Cens de Residents Absents (Cera), una situació que ha fet als partits replantejar-se el sistema i així s'està discutint en una subcomissió al Congrés.
Interpel·lat en el ple de la Cambra, Dastis ha assegurat que es farà el possible per corregir els "errors concrets", però ha avisat que no acceptarà "que es posi en qüestió, en una espècie de causa general, la professionalitat i dedicació del servei consular".
ACUSACIONS INJUSTES
Per al ministre, es tracta d'acusacions "injustes", perquè, en realitat, es van prendre mesures concretes per facilitar la participació.
"Segueixo sense acceptar que el Ministeri hagi dificultat l'exercici del dret de vot mitjançant l'actuació dels cònsols", ha reblat.
Segons ha detallat, en els processos electorals s'assegura la presència dels cònsols en els dies clau del procés i s'estableixen serveis mínims allà si hi ha vaga --com va succeir en el consolat de Sydney durant les eleccions catalanes del 21 de desembre--.
A més, s'han creat equips electorals en ambaixades i consolats per garantir el compliment de les normes, es fa un esforç particular de comunicació i resolució de consultes, es facilita la descàrrega de documents des de les pàgines web i s'inicien valises diplomàtiques urgents i convenis de franqueig.
Xuclà ha desgranat en la tribuna del Congrés casos particulars de persones que no van poder exercir el seu dret al vot el 21-D, especialment perquè no van rebre a temps la documentació necessària per votar.
A Mèxic, l'Aràbia Saudita, l'Equador, la Xina però també en llocs més propers com Alemanya o Suècia es van detectar problemes que van impedir el vot.
ELS TERMINIS DEL VOT ROGAT ENCAIXEN MALAMENT EN ELS 54 DIES
Per a Dastis, el motiu principal dels problemes és que "el vot rogat exigeix un temps considerable", que encaixa difícilment amb els 54 dies del procés electoral, i a ells se suma la seva "enorme dependència" dels serveis postals estrangers.
Exteriors, ha emfatitzat, "no intervé de cap manera en els enviaments de documentació electoral des d'Espanya", i tampoc pot "fiscalitzar" serveis de correus d'altres països.
"Sé que alguns consideren l'Estat espanyol gairebé omnipresent i omnipotent en el seu afany limitador de drets, però encara que així fos no pot influir en els serveis postals de 191 països", ha resumit.
Així, ha apuntat que el paper dels serveis postals estrangers és quelcom que han de tenir en compte els diputats quan plantegin la seva proposta de reforma.
"LA CLAU A UNA SOLUCIÓ LA TÉ EL PARLAMENT"
De fet, ha subratllat que és el poder legislatiu qui té en la seva mà resoldre "les dificultats que planteja el règim de vot pregat" i que els serveis consulars estan fent tot el que la llei els permet.
"La clau per a una solució duradora del problema resideix en aquest Parlament", ha reblat.
Xuclà, que ha reconegut que el 2011 el seu grup va votar a favor de l'avui injuriada reforma, ha apuntat que "rectificar és de savis" i s'ha mostrat partidari d'una nova reforma que entri en vigor abans del proper procés electoral.
A més, ha demanat que es reflexioni sobre la representació dels espanyols en l'exterior i ha ressuscitat la idea de la circumscripció electoral específica per als emigrants tal com tenen països com França o Romania.
