BARCELONA, 9 nov. (EUROPA PRESS) -
El director del Centre d'Inciatives per a la Reinserció (CIRE), Daniel Ortiz, l'empresa pública de la Conselleria de Justícia i Qualitat Democràtica que té com a missió facilitar la reinserció sociolaboral de les persones privades de llibertat en presons, centres oberts, i educatius i de justícia juvenil de Catalunya, sosté que "hi ha molts tòpics i molt desconeixement" en relació a la reinserció.
Així ho ha manifestat en una entrevista amb Europa Press, en la qual ha subratllat que és molt important que es conegui el procés de reinserció: "Hi ha moltes percepcions que no s'ajusten en absolut a la realitat i que fan mal", ha incidit el director, que ha afegit que la percepció social sobre el sistema penitenciari i, en particular, sobre la reinserció no és innòcua.
En aquest sentit, el CIRE ha desenvolupat un model singular en l'Estat i s'ha convertit en un referent a nivell internacional en matèria de reinserció, doncs és l'única entitat que conjuga de forma integral la formació, l'ocupació i la inserció (FOI) com a model de reinserció i que treballa tant dins dels centres penitenciaris com fos.
FORMACIÓ
Ortiz ha explicat que dins de l'oferta formativa es distingeixen dues grans categories: els certificats de professionalitat, que s'expedeixen a través del Servei d'Ocupació de Catalunya (SOC) --i que no diuen que han estat obtinguts dins de presó-- i on s'ofereixen 12 especialitats.
Entre ells, destaquen els certificats de professionalitat d'auxiliars de magatzem, de floristeria, vivers i jardineria, operacions bàsiques en restaurant i bar, de lampisteria, calefacció i climatització, de retocs i adaptació de peces tèxtils, de soldadura, o de fleca, entre altres.
Existeix un segon bloc de formacions vinculades al treball del CIRE en els centres penitenciaris, nocions bàsiques prèvies i necessàries per treballar en els serveis de cuina, bugaderia i botigues de la presó, com a pràctiques de manipulació o de riscos laborals.
L'any passat van participar un total de 3.397 persones privades de llibertat en 426 accions formatives i el director preveu que en 2025 se superin aquestes xifres.
OCUPACIÓ
Pel que fa a l'ocupació, l'any passat van ser 3.560 les persones contractades pel CIRE, una xifra que s'ha aconseguit amb la col·laboració de més de 200 empreses públiques i privades: "Algunes són multinacionals, empreses que tenen seu a Espanya, a Catalunya, unes altres són empreses familiars, petites, de tot tipus".
En aquest sentit, des de fa més de 20 anys el CIRE produeix a les presons catalanes, per exemple, uniforms tant per al personal sanitari com per als pacients, subministrant peces tèxtils a hospitals i clíniques, i també fabrica una gran part del mobiliari de les escoles públiques.
Les empreses privades són les que més col·laboren amb el CIRE i pertanyen a diverses àrees: algunes d'elles dedicades a la fosa, unes altres a la producció de material d'oficina, la indústria tèxtil o de l'automoció.
Per a algunes es fan petits muntatges o manipulats, per a unes altres s'elaboren "milions de peces" en el marc del procés de producció.
Per a això, el CIRE compta amb una superfície de 60.000 metres quadrats repartits en 70 tallers productius en 18 punts de producció diferents, a més del taller exterior de Raimat (Lleida).
Ortiz assenyala que encara que de vegades pugui haver-hi reticència de les empreses, es pot superar si es parla amb claredat: "Quan l'empresa mostra interès i és competitiva, però alhora és conscient de la seva responsabilitat social, de l'entorn en el qual està, i vol fer una aposta empresarial competitiva, el CIRE pot ser un bon partner".
Existeixen exemples de "col·laboracions i aliances que duren molt temps, que van creixent i que es van desenvolupant i tornant més sòlides" i, des del punt de vista de les empreses, té un valor empresarial i econòmic, però també social, reputacional i d'imatge.
Com a part del muntatge o d'un procés de producció intermig per a empreses --tant públiques com a privades--, la identitat del CIRE es perd, doncs el producte final "no està identificat, ni la bata de l'hospital ni el pupitre de l'escola, no es diu que s'ha fet al CIRE, i tampoc és, probablement, el més important" assenyala Ortiz, sinó l'aprenentatge, les habilitats i la capacitació.
'MADE IN CIRE'
Existeix una iniciativa creada en 2004 i batejada com 'Made in Cire' que si que té com a objectiu donar a conèixer el treball penitenciari i donar valor i visibilitat al procés de reinserció: "L'objectiu no és guanyar diners, som una empresa pública i ens dediquem a la reinserció, la nostra obligació és equilibrar ingressos i costos tot el possible, perquè no podem anar acumulant dèficit".
Els articles 'Made in Cire' produïts per persones privades de llibertat sí que van etiquetatges i en l'actualitat s'està "replantejant i redissenyant el catàleg de productes", que es poden comprar tant a la seva pàgina web com en 5 tendes físiques després d'una col·laboració amb l'Agència Catalana de Turisme.
INSERCIÓ
El director sosté que des del CIRE es treballa perquè "el pas per la presó sigui el menys onerós possible" i que els interns puguin sortir el millor preparats possible per accedir al món laboral.
L'any passat el servei d'acompanyament a la inserció --la fase final del procés penitenciari-- va atendre a 2.880 persones i es van signar 1.115 contractes de treball, el 85% amb empreses ordinàries i el 15% restant en el tercer sector i empreses d'inserció.
Entre les empreses públiques que confien en el CIRE figuren l'Institut Català de la Salut (ICS), Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC), el 112 Emergències o l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA).
ESTRANGERIA
Les persones estrangeres privades de llibertat compten amb un 'hándicap' afegit quan surten de presó: a la barrera cultural i idiomàtica se suma també la regularització de la situació administrativa.
La dinamitzadora laboral del Centri Penitenciari de Joves i del Centri Penitenciari Quatre Camins (Barcelona), Cristina, explica que quan els interns treballen en els tallers del CIRE per a una empresa externa poden fer-ho encara que no tinguin papers i que, quan surten en tercer grau, existeix una documentació especial de treball per penats.
Mentre segueixen complint condemna se'ls tramita a través dels serveis jurídics del CIRE una autorització perquè puguin treballar, però quan acaben de complir la pena se'ls acaba aquest permís i han de ser ells mateixos els qui regularitzin la seva situació, un procés que pot trigar mesos.
Amb l'actual Llei d'Estrangeria, fins que aconsegueixin regularitzar la seva situació no podran continuar treballant de forma legal, per això és important que les entitats socials els ajudin: "Som molt conscients que nosaltres som una peça important, però modesta, de tot aquest engranatge", diu Ortiz.
L'IMPACTE SOCIAL
Conèixer les dificultats amb les quals es troben les persones que compleixen condemna permet avaluar, d'una banda, el punt de vista personal, de drets humans i de dignitat humana, però també l'impacte social, diu Ortiz: "Que el 80% de les persones que passen per aquest procés no reincideixin, té un efecte social".
"Si això no fos així, si la taxa de reinserció o rehabilitació anés més baixa, també tindria unes conseqüències socials diferents".
