CAMBO (FRANÇA), 4 (EUROPA PRESS)
L'advocat sud-africà i impulsor del Grup Internacional de Contacte (GIC), Brian Currin, ha cridat a Cambo a recordar la jornada del 4 de maig com el "dia de tots els bascos" i ha afirmat que "el procés de pau no ha acabat" perquè cal "buscar solucions" als presos i als problemes "amb les víctimes".
A més, ha assegurat que "la declaració" de dissolució d'ETA
"està molt clara" i "l'acció a favor de la independència seguirà endavant, però de forma democràtica".
Currin, que ha estat el primer a intervenir en la Conferència, iniciada a les dotze del migdia, s'ha referit al "procés de pau, de verificació internacional" i ha assegurat que el GIC no és "una organització creada per Estats o l'ONU" sinó "un grup creat després de parlar amb els partits polítics i la societat civil basca, sense participació dels Governs". "Són el poble basc i institucions basques les que estan en l'origen del GIC", ha dit.
L'advocat sud-africà s'ha referit a la declaració de dissolució d'ETA, certificada aquest dijous a Ginebra per la Fundació Henry Dunant. "El que va passar aquest dijous a Ginebra és molt important. És realment molt important, molts periodistes van preguntar perquè ahir, perquè Ginebra i per què el dia d'avui", ha prosseguit.
Segons ha prosseguit, existeix "un corrent" entre ETA i el Govern central "que no funciona, un canal que es va trencar fa anys". "Va haver-hi diverses temptatives sense resultat, ETA volia fer una declaració pública i nosaltres hem tingut un paper d'intermediaris", ha agregat.
Currin ha assegurat que l'acte d'aquest dijous a Ginebra "ha estat important" perquè aquest "grup de verificació internacional" pogués "donar la seva opinió de forma clara i garantís aquesta declaració".
"És un dia de celebració, això demana una reflexió intel·lectual, però nonomés això. Al País Basc al nord o al sud, en el context actual, considerem que està unificat. Alguns poden tenir membres d'ETA en la seva família, altres toleraven aquesta activitat, per a altres va ser un moviment d'alliberament i per a altres van ser terroristes, assassins. Existeix un espectre ampli en la societat basca però avui és un dia de celebració després del dia d'ahir", ha explicat.
El mediador ha insistit que aquesta jornada "és una jornada que s'ha de celebrar i que s'ofereix a tots els bascos, a totes les institucions basques, al poble basc". "És el seu dia", ha dit.
Currin ha defensat que el GIC "és un grup únic" i que "aquest procés de pau també ho és". "No conec un altre procés de pau que hagi sortit de les arrels. Quan el Govern (central) es nega a participar en el procés de pau aquí, la societat civil volia arribar a la pau i va treballar per a això", ha argumentat.
El GIC, ha prosseguit, va tenir "el paper de catalitzador" ja que "amb obstacles, o bé quan el procés prenia una direcció errònia" va haver "d'aconsellar i intentar construir passarel·les entre els diferents agents". "Hem de recordar molt bé aquesta jornada del 4 de maig perquè sigui per a tots els bascos el seu dia", ha defensat.
Currin ha agraït "sobretot al poble basc, a la ciutadania" la seva actuació. A més, ha recordat que "certs Governs han pogut assumir la seva part, han intentat tenir en compte les diferents sensibilitats i certament han ajudat en alguna cosa però no estan aquí avui amb nosaltres", ha dit, en al·lusió als Executius basc i de Navarra. "Això és trist. És un problema, perquè cal integrar les diferents sensibilitats. Perquè la participació sigui la més àmplia possible. Ahir tampoc van estar a Ginebra i és una pena", ha dit.
NO ESTÀ ACABAT
L'advocat sud-africà ha assegurat que "malgrat tot, aquest procés de pau no està acabat" perquè s'està "vivint les conseqüències de la violència, encara existeixen problemes amb les víctimes, problemes de conscienciació amb elles".
Al seu parer, "una vegada més és la societat civil basca la que ha de prendre part", però "també les institucions del País Basc, que hauran de continuar treballant, teixint llaços, construint ponts i creant la pau d'a baix a a dalt".
Ha al·ludit als processos de pau de Sud-àfrica i Irlanda, i ha considerat "una bona idea que els governs llancin els processos" i després d'indicar que "a Sud-àfrica, per exemple, no es va treballar tant amb la societat, aquí el treball ve de la societat".
"A Irlanda va haver-hi moltes forces de base que van participar en el procés de pau, a Sud-àfrica també algunes, però aquí al País Basc ha ensenyat moltes coses a altres escenaris de conflicte. La declaració d'ETA diu que ETA es va crear al poble i s'havia de dissoldre al poble", ha afirmat.
Per a Currin, el poble ha de participar "en el procés democràtic". "No podem oblidar-nos que al País Basc el procés democràtic està condicionat per Espanya, i si ha d'haver-hi una participació haurà d'haver-hi una reconciliació entre les diferents estructures", ha afegit.
En la seva opinió, "la declaració està molt clara, l'acció a favor de la independència del país seguirà endavant però de forma democràtica i la reconciliació és ineludible".
Al seu parer, una de les "condicions" són, "el problema dels presos". "Hi ha molts presos polítics i aquesta declaració d'ETA obre la porta als estats, societat, partits i Govern basc per treballar junts, per buscar solucions", ha dit.
Currin ha insistit que "no es pot abordar el procés de pau sense abordar les seves condicions". "També cal ajudar totes les víctimes, aquesta és també una d'elles. Queda clar que caldrà veure quin és el lloc de les víctimes dins del procés de pau", ha conclòs.
