MADRID, 29 Mar. (EUROPA PRESS) -
La cúpula del Ministeri de l'Interior amb Jorge Fernández Díaz (PP) com a titular va atorgar la residència a Espanya a un veneçolà que suposadament va subministrar informacions no acreditades contra el líder de Podem, Pablo Iglesias, segons confirmen a Europa Press fonts policials.
Interior va decidir concedir a Carlos Alberto Arias, un ciutadà veneçolà, una autorització de residència a Espanya durant un any per "circumstàncies excepcionals" a causa de "raons de col·laboració amb les autoritats policials", segons la informació que ha avançat 'El País'.
El permís de residència la va signar l'11 d'abril del 2016 el llavors 'número dos' de Fernández Díaz, l'ex-secretari d'estat de Seguretat Francisco Martínez. En el document no es detalla en què es va basar aquesta cooperació, però el mateix Arias va declarar davant de notari que des del febrer del 2016 treballava d'"informador per a la Policia espanyola".
Podem, que exerceix l'acusació popular en el cas Villarejo, va registrar un escrit el passat mes d'octubre en el qual plantejava al jutge la "possible existència d'una ramificació periodística de l'organització delictiva", a la vista de la filtració en els mitjans de diversos materials del comissari que encara no s'havien catalogat en la instrucció.
Pablo Iglesias va insistir aquesta setmana en aquesta tesi després de declarar a l'Audiència Nacional, que també investiga en el marc del cas Villarejo l'ús de fons reservats per captar el xofer de Luis Bárcenas per sostreure informació sensible a l'extresorer del PP.
ESCRIT DE PODEM A L'AUDIÈNCIA NACIONAL
En el seu escrit, Podem apuntava que aquesta "ramificació periodística podria haver estat actuant amb anterioritat a les difusions d'informació confidencial" i sol·licitava una bateria de diligències sobre les "intoxicacions" informatives que considerava que podien estar orquestrades des de l'entorn de Villarejo, tal com va avançar aquest dijous 'Vozpopuli'.
Així, demanava al jutge que s'investigués "si entre la documentació intervinguda en aquesta causa existeix qualsevol tipus d'informació, documentació o consten enregistraments relatius a un suposat informe policial elaborat a la Direcció Adjunta Operativa del CNP que va investigar el presumpte pagament pel Govern de Veneçuela a Pablo Iglesias", informació que va ser publicada i que va motivar que el líder de Podem interposés una demanda contra el digital que ho va difondre, OKdiario.
Argumentava la sol·licitud en què tant el Jutjat com l'Audiència Provincial que van veure el cas van desestimar la demanda d'Iglesias, en "raonar que la notícia era veraç atès que es fundava en algun tipus de perquisició policial". Per aquest motiu, 'OKdiario' va presentar un escrit signat davant de notari en el qual aquest confident veneçolà acreditava la seva condició i l'autenticitat de l'ordre de pagament que havia rebut de la Policia pels seus serveis.
El mateix Director Adjunt Operatiu de la Policia, Eugenio Pino, investigat ara en el cas Villarejo, va atestar en aquella vista que existia "algun tipus d'informe policial provinent de la mateixa DAO" que havia investigat aquests fets, un informe que "ningú no ha vist", segons recollia l'escrit de Podem al qual ha tingut accés Europa Press.
UNA INVESTIGACIÓ POLICIAL SOBRE PABLO IGLESIAS
Per aquest motiu, sol·licitava a més que s'investigués si entre la documentació intervinguda a Villarejo constava l'autorització de residència al confident veneçolà "sense cap número d'expedient" i signada pel llavors cap de secció de la Comissaria General d'Estrangeria i qui era secretari d'estat de Seguretat, Francisco Martínez.
Podem recordava en aquell escrit que l'única cosa que constava sobre les raons d'aquell permís de residència era el que el confident havia manifestat en el seu moment davant de notari i que constava en l'acta que es va presentar per desestimar la demanda de Pablo Iglesias.
Deia que havia estat col·laborant des del mes de febrer del 2016 "d'informador amb la policia espanyola aportant-li tot tipus de documents sobre els diners que ha aportat el Govern de Veneçuela tant al Centre d'Estudis Polítics i Socials (CEPS) com a Podem i els seus dirigents, entre d'altres, Pablo Iglesias Turrión. En aquest últim cas es va utilitzar suposadament en un compte d'Euro Pacific Bank de les Illes Grenadines". "Tota aquesta col·laboració ha estat autoritzada i requerida pel Ministeri de l'Interior del Govern d'Espanya", afegia.
Villarejo, que va declarar aquest dijous sobre aquest assumpte a l'Audiència Nacional, va dir davant del jutge que va haver-hi una "investigació policial" sobre Pablo Iglesias en la qual ell hi hauria "vehiculat" informació que tenia i en concret, el contingut d'un telèfon mòbil amb informació personal del líder de Podem que li va ser sostret a una estreta col·laboradora seva el 2016 i part del contingut del qual va acabar publicat en la premsa.
"RESPONSABILITATS POLÍTIQUES"
No obstant això, les filtracions apuntades per Podem en aquell escrit, del qual Fiscalia va sol·licitar donar a tràmit directament a la Unitat Investigadora tal com va avançar 'Vozpopuli', anaven més enllà d'assumptes relatius al partit.
Sol·licitava, per exemple, que s'investiguessin les relacions entre diferents periodistes i l'entorn de Villarejo en relació amb el cas Pequeño Nicolás i la difusió d'una conversa entre el llavors cap d'Assumptes Interns, Marcelino Martín Blas, i agents del CNI, assumpte que està judicialitzat a la plaça de Castilla.
Aquest dijous, el ministre de l'Interior, Fernando Grande-Marlaska, va assegurar que havia arribat el moment que es demanin "responsabilitats polítiques" als anteriors dirigents d'aquest departament ministerial per la suposada vinculació del cas Villarejo i la substracció d'un telèfon amb informació del líder de Podem, Pablo Iglesias.
"És una vergonya que s'hagi pogut suposadament utilitzar institucions de l'Estat amb finalitats absolutament reciminables", va comentar. També va qualificar de "greu" casos instruïts a l'Audiència Nacional com Kitchen, el suposat espionatge policial sobre Luis Bárcenas sense coneixement previ dels jutges. "Obeeix a una utilització tramposa, fraudulenta i partidista de les institucions de l'Estat", va assegurar Marlaska.
