Actualitzat 28/05/2014 16:42

La cúpula de Caixa Penedès busca reduir la possible pena de presó tornant 28,6 milions

Ricardo Pages, Juan Caellas, Manuel Trouano y Santiago José Abella
POOL

SAN FERNANDO DE HENARES, 28 maig (EUROPA PRESS) -

L'exdirector general de Caixa Penedès Ricard Pagès Font al costat dels seus exdirectius Manuel Troyano, Santiago José Abella i Juan Caellas han tractat aquest dimecres de reduir la pena de presó a la qual s'enfronten en l'Audiència Nacional per haver-se adjudicat plans de pensions milionaris de manera irregular i "a l'esquena" dels màxims òrgans col·legiats de l'entitat.

L'última fase del judici, que els ha assegut al banc dels acusats per un presumpte delicte societari continuat d'administració deslleial, ha quedat interrompuda a l'espera que el Grup BMN (Banc Mare Nostrum) --en què es va integrar la caixa-- modifiqui el seu escrit de conclusions provisionals. La vista conclourà així demà amb les conclusions definitives de les parts.

Segons han informat a Europa Press fonts jurídiques, els acusats estan buscant una rebaixa de penes amb el reconeixement dels fets i la devolució de 28,6 milions d'euros. Els únics que van arribar a percebre part de les sumes que es van assignar van ser Pagès, Abella i els hereus de l'exdirector de Recursos Humans, ja mort.

El fiscal anticorrupció Emilio Sánchez Ulled mantindrà previsiblement la pena de tres anys i mig de presó per a Pagés i tres anys de presó per a Troià, Abella Rodríguez i Caellas perquè considera que els quatre, juntament al mort exdirector de Recursos Humans Jaume Jorba, es van autoconcedir 31,6 milions d'euros en plans de pensions i diferents pòlisses.

Al començament de la sessió, l'antic director general de Caixa Penedès, Manuel Troyano, ha recordat que ell no va arribar a percebre la pòlissa de 6,16 milions contractada. En aquell moment, el jutge central del Penal José María Vázquez Honrubia va intervenir per recordar que una possible disminució de la pena comportaria el reconeixement dels fets.

Durant les primeres sessions del judici, l'antiga cúpula de Caixa Penedès va defensar que les seves gratificacions per jubilació complien amb la legalitat i que es preveien en els contractes d'alta direcció que van signar amb la caixa.

EN PERJUDICI DE LA CAIXA

Tot i això, la Fiscalia manté que tots ells van actuar des del 2001 "de comú acord per vincular fraudulentament la caixa d'estalvis que regien, generant obligacions econòmiques per al seu benefici particular i en perjudici de l'entitat, actuant d'esquena als màxims òrgans col·legiats".

Per aquesta raó, reclama que indemnitzin conjunta i solidàriament a la caixa d'estalvis amb 12,6 milions corresponents a les pòlisses cobrades per Pagès i Abella, als quals caldria sumar les retribucions irregulars fixades des del 2010 i que es determinaran en sentència. Demana, a més als hereus de Jorba, als quals considera partícips a títol lucratiu, més de 2,5 milions.

Per al fiscal, Pagès va dissenyar una estratègia a llarg termini destinada a garantir-se una "desproporcionada guany patrimonial a costa de l'entitat" pensada "per al moment en què poguessin cessar en els seus llocs de treball". Des del 2001, els exdirectius "es van autoconcedir" drets econòmics a esquena dels òrgans col·legiats de la caixa a través de pensions que no estaven previstes en els seus contractes per a quan abandonessin el banc.

Sumant el pla de pensions i quatre pòlisses subscrites, Pagès es va adjudicar 11.609.708 euros, Abella 5.727.774 euros, Troyano 6.164.999 euros, Jorba 3.311.758 euros i Caellas 4.838.675 euros; en total, 31.652.917 euros.

CRISI BANCÀRIA

Anticorrupció assegura que, el 2009, la "placidesa derivada del matalàs econòmic que els acusats s'havien autoconcedit es va veure pertorbada per la crisi econòmica" i el procés de reestructuració del sistema financer espanyol, que va donar lloc a restriccions normatives i a l'enduriment dels controls administratius.

En el cas de Caixa Penedès, a això es va unir que el 2010 l'entitat es va fusionar a Caja Granada, Caja Múrcia i Sa Nostra Caixa de les Balears, el que va donar lloc al Banc Mare Nostrum (BMN) que va rebre ajudes per un import 915 milions d'euros del Fons de Reestructuració Ordenada Bancària (FROB).

Davant del risc de perdre els beneficis econòmics que s'havien adjudicat, "els acusats van reaccionar precipitadament" i van buscar una cobertura formal amb la qual justificar els seus drets econòmics, incorrent en noves actuacions abusives. Així, van reunir la Comissió de Retribucions i a la Comissió executiva, "controlades de fet pels acusats Pagès i Caellas", i van formalitzar la modificació dels contractes de treball per blindar els seus privilegis.




www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
© 2024 Europa Press. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés