Actualitzat 11/12/2018 16:01

La CUP presenta una campanya de mobilitzacions per aturar Catalunya durant el judici als presos

El diputat de la CUP Carles Riera i la portaveu de SEPC Laia Casas
EUROPA PRESS

Rebutgen el diàleg amb l'Estat i donen suport a les reivindicacions del proper 21 de desembre

BARCELONA, 11 (EUROPA PRESS)

L'esquerra independentista catalana en què s'enquadra la CUP ha dissenyat una campanya de mobilitzacions amb la qual volen "aturar" Catalunya des del primer fins a l'últim dia del judici als dirigents sobiranistes empresonats.

Ho ha explicat el diputat de la CUP Carles Riera i la portaveu del Sindicat d'Estudiants dels Païssos Catalans (SEPC), Laia Casas, en una roda de premsa, en la qual han anunciat que el 19 de desembre desgranaran al teatre barceloní Poliorama els actes, que començaran el primer dia del judici oral: "Alcem-nos. Aturem el país. Paralitzem-ho tot. Paralitzem el territori".

Preguntat pels actes reivindicatius que es preveuen el 21 de desembre amb motiu de la reunió del Consell de Ministres a Barcelona, Riera ha explicat que no s'emmarca en la campanya 'Alcem-nos', que aquesta convocatòria va més enllà de l'esquerra independentista, i que la defensen perquè reunir el Consell a la capital catalana és "una provocació i un acte antidemocràtic".

"No es pot normalitzar l'acte del Govern espanyol de reunir el Consell a Barcelona. És una provocació. Venen sense voluntat de presentar cap tipus de projecte (per a Catalunya). És un acte antidemocràtic. És lògic que hi hagi una acte civil social de protesta massiva, que ha de ser el més efectiva possible", ha raonat el diputat cupaire.

Amb la seva campanya volen obrir el camí per aconseguir exercir l'autodeterminació de Catalunya "sigui quina sigui la manera: amb un referèndum o amb la constitució de la República", però ha descartat negociar amb l'Estat.

"La via negociada, de pacte, de diàleg amb l'Estat és absurda. És una via morta. Avui exercir l'autodeterminació és l'única via possible. La unilateralitat és la via", ha sentenciat.

LA VIA ESLOVENA

Preguntat per si aposten per aplicar la via eslovena per aconseguir la independència en la línia del que va proposar el president de la Generalitat, Quim Torra, han insistit que "el que és fonamental en aquests moments no és el model de resolució final, sinó la lluita que portarà a fer-lo possible".

"Com vam crear les condicions per fer efectiu l'exercici del dret a l'autodeterminació, després això pot tenir diverses sortides", ha reiterat i ha insistit en un referèndum o en la constitució de la República.

Per a la seva campanya de mobilitzacions, l'esquerra independentista catalana pren com a referent l'aturada de país del 3 d'octubre del 2017 --que va tenir lloc després de l'1-O-- que no només volen reproduir sinó que la volen "ampliar" i atraure més actors que en aquella jornada.

No han especificat si el que pretenen és fer una vaga general, perquè volen ser "respectuosos" amb els sindicats catalans que és a qui correspon la presa d'aquesta decisió.

El que si que tenen clar, segons Casas, és que hi ha altres maneres "d'alterar la normalitat econòmica i quotidiana" de Catalunya pel que demanen al conjunt de forces polítiques democràtiques, als sindicats, als comitès i a les organitzacions sumar-se a les iniciatives que preveuen impulsar.

ELS JUDICIS

Consideren que el que es jutjarà és un dret --el d'autodeterminació-- per la qual cosa asseguren que buscaran diverses aliances internacionals "començant per l'Estat espanyol perquè s'estan atacant els drets".

Han posat sobre la taula les xifres de la "repressió de l'Estat a la democràcia a Catalunya: nou presos polítics, nou exiliats, 22 investigats, 214 anys de presó (acumulats), 712 alcaldies investigades i un miler d'imputats".

Ha recordat en un judici que recorden que no només se circumscriu al Tribunal Suprem --que ha qualificat de "tribunal polític i d'excepció"--, sinó que entenen que està repartit també entre l'Audiència Nacional, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, i diversos jutjats provincials.

Pel que fa a la línia de defensa volen que sigui una acusació de l'Estat i una reivindicació del que es va fer: "Totes diem que ho vam fer i que tornaríem a fer-ho per defensar el dret a l'autodeterminació, el nostre dret a la independència per tombar el règim del 78, per defensar els drets polítics i socials, perquè som anticapitalistes".




www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
© 2024 Europa Press. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés