Actualitzat 17/06/2025 13:34

La CUP planteja una llei que elimini el castellà com a llengua curricular

La líder de la CUP, Laia Estrada, en una roda de premsa
EUROPA PRESS

Estrada confia en el suport del PSC, Junts, ERC i els Comuns

BARCELONA, 17 juny (EUROPA PRESS) -

La líder de la CUP al Parlament, Laia Estrada, ha presentat una proposició de llei que registraran pròximament al Parlament per "protegir i fer efectiva" la immersió lingüística en català en l'educació i que planteja derogar la llei sobre l'ús de les llengües oficials del 2022 i eliminar la referència al castellà com a llengua curricular en l'educació.

"Cal avançar de manera urgent per evitar la imposició del 25%, esmenar l'error de la introducció de la curricularitat del castellà i desplegar l'aprenentatge i l'ús del català en l'àmbit educatiu", ha afirmat en unes declaracions als mitjans aquest dimarts.

A parer seu, la llei del 2022 no protegeix els centres educatius de diferents resolucions judicials respecte a l'aplicació del 25% de castellà perquè va introduir el castellà com a llengua curricular, la qual cosa consideren una "reculada històrica", i proposen derogar-la, a més del Decret 6/2022 de règims lingüístics dels centres, tot i que n'incorporen molts elements en el nou text.

Ha afirmat que és una proposta treballada amb Plataforma per la Llengua i Plataforma Pública i en Català, i que a diferència d'altres propostes presentades en l'anterior legislatura per la formació, "parteix del marc legal vigent", tot i que no comparteixin bona part de la llei d'educació de Catalunya.

"ACCIONS POSITIVES"

La norma contempla "accions positives" per a l'aplicació dels projectes lingüístics als centres, que hauran de ser elaborats pel Consell Escolar i les direccions en funció dels informes de la realitat sociolingüística de l'entorn dels centres que farà el Departament d'Educació.

Es contempla definir usos lingüístics diferents o particulars en un grup o etapa educativa del centre "de manera excepcional i limitada en el temps, si existeix constància documentada de realitats sociolingüístiques diferenciades i de necessitats pedagògiques que ho requereixin", tot i que no es podran definir mitjançant criteris numèrics o percentuals, textualment.

També preveu que els projectes lingüístics s'apliquin en espais lectius i no lectius i en les comunicacions internes i externes, dotar de recursos d'acolliment lingüístic els alumnes que s'incorporin al sistema sense conèixer el català (o l'aranès a l'Aran), i la realització anual d'una prova multinivell de competència en català per als alumnes de 4t de l'ESO.

SUPORT DELS GRUPS

Estrada ha explicat que esperen comptar amb el suport de les formacions que van votar a favor de la llei del 2022 (PSC, Junts, ERC i Comuns), i ha explicat que es reuniran aquesta setmana i la vinent per abordar la proposta, que registraran posteriorment.

"De la mateixa manera que som capaces de moure'ns, esperem, confiem que la resta de formacions polítiques seran capaces de desenvolupar una actitud responsable i generosa i que puguem entrar de manera conjunta en aquesta proposició de llei", ha expressat.

SENTÈNCIA DEL TC

Respecte a la sentència del Tribunal Constitucional (TC) sobre les dues normes del 2022 per impedir l'aplicació del 25% de castellà, Estrada ha demanat anticipar-se a la sentència, i ha confiat que, si es registra amb prou consens i es tramita per la via d'urgència i en lectura única, es pugui aprovar abans que es dicti.

Preguntada per si el Govern els ha convocat a una reunió per avaluar la resposta a l'eventual resolució judicial, ha respost que no: "No ha existit. La primera reunió que hi haurà, en tot cas, serà al voltant d'aquesta proposició de llei. No volem mantenir una actitud bel·ligerant. Volem mantenir una actitud generosa i de sumar esforços".

Contador