BARCELONA 7 maig (EUROPA PRESS) -
Els diputats de la CUP Carles Riera i Natàlia Sànchez ha exigit aquest dilluns a JxCat i ERC apostar per la desobediència i per la unilateralitat per construir la república catalana, han assumit que no sembla que aquesta sigui el full de ruta d'aquests partits i els han advertit que, en aquest cas, passaran a l'oposició.
Ho ha dit durant la conferència política 'Horitzó República' en la qual han participat els portaveu del Secretariat Nacional 'cupaire' Lluc Salellas i Laia Estrada, i han assistit el president d'ERC en el Parlament, Sergi Sabrià, el diputat Francesc de Dalmases (JxCat), els exdiputats Joan Garriga (CUP), David Companyon (EUiA) i la membres del secretariat Mireia Boya i Mireia Vehí.
"La CUP està disposada a assumir totes les responsabilitats institucionals en cas d'obediència al mandat de l'1-O. Si hi ha un full de ruta autonomista, la CUP assumirà un rol d'oposició constructiva" i treballarà per ampliar la base republicana, ha expressat Sànchez.
Riera ha començat la ponència afirmant que hi ha hagut un canvi de cicle en el conflicte polític entre Catalunya i la resta d'Espanya: "D'una banda per l'ofensiva recentralizadora i repressiva de l'Estat, i per un altre per una crisi en la majoria independentista motivada per les forces que ho formen".
Ha concretat aquesta referència a JxCat i ERC assegurant que "han entrat en un nou cicle autonòmic" que fa molt difícil avançar en el curt termini cap a iniciatives unilaterals i de desobediència.
Estrada ha manifestat la decepció dels 'cupaires' amb JxCat i ERC per no haver pogut consensuar un full de ruta que permeti obeir el mandat de l'1-O, perquè segueixen sense conèixer quins són les seves estratègies, "més enllà de la ponència filtrada per ERC".
"Ni per part de JxCat ni d'ERC hi ha plans i mesures consistents i verificables per fer efectiva la república en un termini de temps mesurable", ha afegit Riera, que ha incidit en la voluntat manifesta de renunciar a la via unilateral que veu en tots dos partits.
També han assegurat que no hi ha possibilitat d'obrir el diàleg amb l'Estat i que la UE que creu que tampoc ha respost a les demandes independentistes, ha lamentat que el Parlament hagi quedat "buit de sobirania" i han instat a lluitar contra la repressió que veu en l'aplicació de l'article 155 de la Constitució.
CATALUNYA: UN "GUANTÁNAMO EUROPEU"
Estrada ha afirmat que existeix una repressió de l'Estat contra Catalunya que cal denunciar sense descans: "El cas català és un Guantánamo europeu. S'aplica la doctrina del dret penal de l'enemic. Es jutgen la idees i s'anul·len les garanties processals".
Ha demanat a JxCat i ERC que la situació dels presos sobiranistes i dels dirigents polítics que resideixen a l'estranger s'utilitzi com una palanca per combatre aquesta repressió que denuncien, i no com "un fre" a seguir desplegant el projecte independentisa.
Com considera que JxCat i ERC aspiren a governar Catalunya, si aconsegueixen desencallar la investidura, dissenyant una legislatura perquè la Generalitat torni a una dinàmica autonòmica, avisa: "El repte és impedir que allò que va néixer als carrers no mori en les institucions".
Si bé han reconegut que "l'independentisme no ha aconseguit el poder polític no l'hegemonia social" a Catalunya, Riera ha recordat que l'Estat tampoc ho ha fet i a més creu que s'ha desgastat, mentre les tesis que advoquen per la república catalana, reben més suport que abans.
Per això, Sànchez i Estada han desvetllat les línies que consideren que s'han de seguir d'ara endavant per tractar d'evitar la repressió i començar a implementar la república, que passa per fer polítiques públiques i de desprivatización des del Govern per guanyar-se a la classe treballadora en favor de la república.
Aquesta és la primera via per la qual consideren que encara hi ha marge, així com per a la segona, que és l'organització popular, que ha de mobilitzar-se i empènyer la creació de la república sense respondre partits ni a calendaris institucionals o judicials de persones afectades.
MUNICIPIS: CONTRAPODERES REPUBLICANS
La tercera de les vies que han destacat parteix d'observar les eleccions municipals com l'oportunitat de formar majories independentistes als ajuntaments perquè aquests es converteixin en una institucionalitat pròpia" a favor de la república.
Han criticat que l'Associació de Municipis per la Independència està "frenada i sense iniciativa política", i han demanat dels més de 900 ajuntaments catalans es converteixin en contrapoderes locals a l'Estat a favor de les tesis republicanes.
De fet, han considerat que aquesta tasca ja va haver d'haver començat després de l'1-O quan el Govern "no va donar resposta" a les reivindicacions populars, i han insistit que l'estratègia conjunta des dels ajuntaments no ha de respondre el partidisme, sinó a la implementació d'accions per substanciar una república social.
