Albert Botran qualifica de "menyspreable" l'actuació dels Mossos d'Esquadra i insisteix a demanar "responsabilitats i dimissions"
MADRID, 28 oct. (EUROPA PRESS) -
El número dos de la CUP al Congrés per Barcelona, Albert Botran, ha evitat aquest dilluns condemnar els atacs contra agents de les forces policials del cap de setmana passat a Barcelona i ha assenyalat com a origen dels aldarulls la "rbia" dels joves catalans a la violncia exercida per la Policia durant la celebració del referndum de l'1 d'octubre del 2017.
Així ho ha explicat Botran en declaracions fetes enfront del Congrés on ha presentat la candidatura de la CUP a les eleccions generals al costat de la número u per Barcelona, Mireia Vehí, la número tres Eullia Reguant, i el cap de llista per Lleida, Francesc Gabarrell.
Quan li han preguntat expressament pels atacs als policies, Botran ha adms que en les manifestacions es donen "moltes situacions problemtiques", per ha dit desconixer exactament el context dels atacs pels quals se li inquiria. "No conec el context, suposo que es van fer algunes empentes", ha indicat.
No obstant aix, ha recalcat que sí que té clar com van actuar els mossos que, "sense intervenir pregunta" van baixar d'un furgó i "directament" van carregar contra un grup de gent que est asseguda a una terrassa barcelonina. "Aquestes imatges em semblen bastant contextualitzades i un resum d'all que estem veient aquests dies", ha denunciat i ha qualificat de "menyspreable" l'actuació de la policia catalana durant les últimes setmanes.
"NO ELS VA AGRADAR QUE ELS PEGUESSIN"
"Aquesta és la violncia que cal atendre principalment demanant responsabilitats, una investigació i dimissions perqu aix no pot continuar", ha avisat.
Botran ha refusat condemnar la violncia contra els policies i ha explicat que "la tasca de les organitzacions o polítiques no és la condemna o la no condemna" sinó entendre l'origen dels esdeveniments. Segons el seu parer, en aquest cas, la "rbia" que hi ha "entre la joventut catalana" és perqu "no els va agradar veure com pegaven i com en destrossaven els collegis l'1 d'octubre".
En aquest sentit ha instat els responsables polítics" d'aquella situació a analitzar "quin grau de responsabilitat tenen de les protestes que hi ha avui a Catalunya" i ha afegit que "en molts casos hi ha hagut manifestants que han sortit en defensa de les agressions policials".
A més, Botran ha coincidit amb la presidenta de l'Assemblea Nacional Catalana (ANC), Elisenda Paluzie, que els aldarulls de les darreres setmanes contribueixen a visibilitzar el conflicte catal a l'estranger, per ha incidit que haurien de "cridar l'atenció" del Govern central.
ORGULLOSOS DE LA "RESPOSTA ACTIVA"
En aquest punt, ha recriminat a l'executiu de Pedro Sánchez que, en lloc de resoldre un tema polític des de la política, la seva única resposta sigui enviar més policia, detenir més gent, fer "muntatges policials" i treure "a relluir el fantasma del terrorisme", quan, des del seu punt de vista, "tot el cicle de protestes ha estat molt a l'altura del que es demanava a la gent".
"La CUP funciona des d'un marc de desobedincia civil i n'est orgullosíssima de la resposta activa popular i desobedient", ha apuntat, per la seva banda, Mireia Vehí, mentre Botran ha posat l'accent que la violncia d'aquests dies "prové dels cossos policials".
Botrán no ha volgut especular sobre el resultat que obtindr la CUP en la seva estrena en unes generals, per sí que ha mostrat la seva satisfacció perqu les enquestes en donar per feta la seva entrada
al Congrés "desarticulen el discurs del vot útil" dels partits grans.
Vehí ha adms que facin el salt a la política nacional amb "contradiccions" per, en paraules de Botran, ho fan per usar el Congrés com a "altaveu" i per deixar clar que "l'independentisme té matisos i veus diferents".
Segons ha detallat Vehí, es presenten en els comicis amb una "proposta d'intervenció política" per defensar "l'autodeterminació i l'amnistia", llanar un "torpede a la línia de flotació de l'Estat" i la monarquia, defensar els drets de la gent davant de les empreses de l'Ibex i l'article 135 de la Constitució, fer front a la crisi climtica, canviar el món des del feminisme i "tirar la mfia de les institucions".
