Reguant concreta que la proposta del Govern preveu "70 milions per a P2" i 60 per acompanyar extutelats
BARCELONA, 31 oct. (EUROPA PRESS) -
La portaveu de la CUP al Parlament, Eullia Reguant, ha assegurat que la seva formació ha reclamat en les negociacions dels Pressupostos de la Generalitat del 2022 destinar una partida de 1.000 milions d'euros per a habitatge, per el conseller d'Economia, Jaume Giró, n'ha pressupostat "prop de 600 milions, una mica més" per a aquesta partida, segons ella.
En una entrevista d'Europa Press, la diputada ha assegurat que la petició de 1.000 milions estava contemplada en l'acord d'investidura, i ha criticat que el Govern tingui previst que la majoria dels diners vagin a "promoció d'habitatge de fons privats, malgrat que sigui de lloguer social".
La CUP reclama un increment del parc públic, no mitjanant construcció de nous habitatges, sinó mitjanant expropiacions o dret de tempteig i retracte, i Reguant ha criticat que "la gran aposta del Govern sigui seguir promocionant habitatge que es gestiona des de mans privades".
La diputada anticapitalista, que ha explicat que aquesta setmana el Govern els ha traslladat un document de 936 pgines sobre Pressupostos, també ha criticat que l'Executiu de Pere Aragons es comprometi a destinar un 25% del pressupost de Salut a l'atenció primria per no aposti per contractar més metges i infermeres de família.
Ha qualificat d'insuficient el pla del Govern per enfortir l'atenció primria, perqu assegura que se centra en la contractació de professionals de diferents especialitats, com nutricionistes i psiclegs: "No ens sembla malament que s'amplin especialitats, el que diem és que la via d'enfortir la primria no pot ser només aquesta".
70 MILIONS A LA GRATUTAT DE P2
Reguant ha avanat que el Govern preveu destinar "70 milions d'euros a la gratutat del P2" --dins del seu compromís d'avanar en la gratutat de l'educació de 0 a 3 anys--, i també ha pressupostat 60 milions d'euros a polítiques d'acompanyament als joves extutelats per la Generalitat.
La diputada cupaire considera que es fa difícil analitzar aquestes xifres sense que el Govern concreti a qu es destinaran, i ha posat com a exemple que en el cas dels extutelats es preveu un augment del 36% de joves i un increment del 20% del pressupost: "Aquest 20% es converteix en despesa tendencial, perqu hi haur més gent", per no a destinar més recursos i fer un millor acompanyament.
Ha concretat que les divergncies en les negociacions estan en aquesta falta de concreció de les partides, perqu, per a ella, "hi ha coses implícites i explícites als pressupostos: les explícites són les partides i les implícites són les prioritats del Govern", i ha afegit que els esculls que hi ha són polítics no tcnics.
800.000 EUROS A LA CONSULTA DELS JJOO D'HIVERN
El Govern també té previst destinar 800.000 euros a una consulta sobre la celebració dels Jocs Olímpics d'Hivern Pirineus 2030, xifra que s'incloa en l'acord d'investidura amb la CUP i que els anticapitalistes veuen "indispensable", perqu creuen que aquestes comarques s'han de posicionar sobre el seu futur.
Reguant creu que hi ha un "xantatge" a aquestes comarques perqu se'ls diu que, si volen inversions, hi ha d'haver Jocs Olímpics, i ha lamentat que pateixin una pressió turística molt per sobre de la mitjana de Catalunya: les places turístiques per cada 1.000 habitants multipliquen per set la mitjana catalana, segons dades de la diputada.
Per a ella, aquest projecte és un error, "i més en un context d'emergncia climtica que fa preveure que al 2030 no hi haur neu i molt probablement no es podr fer neu artificial", ha avisat Reguant.
GIRÓ, "TAXATIU" EN FISCALITAT
Quant a la proposta fiscal de la CUP, Reguant ha explicat que proposen una reforma de l'IRPF i de l'impost de patrimoni, per que el conseller Giró "va dir que no, va ser taxatiu", i que per aix no ha sortit molt en les converses de la negociació, perqu va tancar la porta a la primera oportunitat, ha retret la diputada.
"És una cosa que no estar i creiem que ha d'estar", ha lamentat, i ha explicat que la seva proposta era crear un nou tram d'IRPF, a partir dels 60.000 euros anuals i fins als 90.000 de +0,5%, i anar pujant un 0,5% més l'impost a cada tram superior a aquest.
També havien posat sobre la taula rebaixar el topall a les persones exemptes de pagar l'impost de patrimoni, de 500.000 a 300.000 euros, i gravar "molt més" als patrimonis superiors a 10 milions d'euros de patrimoni, cosa que assegura que ja han proposat organismes com el FMI i l'OCDE, i que veu de sentit comú.
