BARCELONA, 4 jul. (EUROPA PRESS) -
El president d'mnium Cultural, Jordi Cuixart, ha defensat aquest dijous que "la solució al problema de l'obedincia cega és la desobedincia civil", en una carta que ha escrit des de la presó de Lledoners (Barcelona).
Per aix, en l'obertura de les 'Jornades sobre la Desobedincia Civil' que organitza mnium Cultural, a la qual ha assistit el president de la Generalitat, Quim Torra, com a soci de l'entitat, ha demanat un aplaudiment per a la capitana Carola Rackete per "plantar cara a l'odi" del ministre de l'Interior d'Itlia, Matteo Salvini, i per al fundador i director de l'ONG Proactiva Open Arms, scar Camps.
"Camps ha tornat a salpar a la mar per continuar salvant vides malgrat l'amenaa d'una multa vergonyosa i desorbitada per part del Govern central de Pedro Sánchez", ha retret en la carta, que ha llegit el vicepresident d'mnium Cultural, Marcel Mauri.
Segons Cuixart, cal fer de la prctica de la no violncia la principal arma "perqu l'acció no violenta no significa passivitat o inacció", i ha cridat també a formar-se i instruir-se perqu, al seu parer, els qui tenen poder saben com criminalitzar la protesta i la dissidncia.
"No ens han venut. Ningú no ha aconseguit deshumanitzar les nostres vides. I avui, com a societat, tots som molt més sensibles. Ho tornarem a fer! Mobilització constant, perseverant i plena de coratge", ha subratllat.
"L'única batalla que es perd és la que s'abandona", ha recalcat al final de la carta, que recull reflexions que inclou en el llibre que dijous vinent, dia en el qual mnium Cultural fa 58 anys, es presentar amb el títol 'Ho tornarem a fer'.
"INVOLUCIÓ DE DRETS"
Així ho ha explicat Mauri, que ha advertit que es viu "un moment d'involució de drets sense precedents, i la desobedincia és un instrument legítim, útil i imprescindible", per la qual cosa creu que és un deure i una obligació moral defensar-los si són vulnerats.
Segons ell, mnium ha defensat des del seu naixement els drets fonamentals, i ha destacat que la vinculació de Cuixart "amb la desobedincia ve des de lluny perqu va ser un insubmís del servei militar".
"És una persona compromesa amb el país, pren conscincia des de la presó que és un pres polític i se'n sent orgullós", ha assegurat.
També ha opinat que condemnar els presos independentistes implicaria criminalitzar els drets fonamentals: "I si ho fan i condemnen aquests drets tenim l'obligació de tornar-los a exercir. Ho tornarem a fer, així va acabar Cuixart la seva última intervenció al Suprem".
