MADRID, 26 febr. (EUROPA PRESS) -
El president d'mnium Cultural, Jordi Cuixart, ha renegat aquest dimarts durant la seva declaració en el judici pel procés independentista a Catalunya de les declaracions que va fer davant el jutge del Tribunal Suprem instructor de la causa, Pablo Llarena, perqu en aquell moment la seva intenció era sortir de la presó. Ara diu que se sent un "pres polític" i que vol l'absolució, així com la "resolució del conflicte polític entre Espanya i Catalunya".
Així ho ha manifestat davant de les preguntes del fiscal Jaime Moreno en el moment que l'interrogatori s'ha centrat sobre la concentració davant les portes de la Conselleria d'Economia a Barcelona, el 20 de setembre del 2017.
El judici s'ha reprs a les 09.30 hores d'aquest dimarts al Tribunal Suprem amb la declaració de Cuixart. En el principi de la seva declaració ha reconegut que el paper d'mnium Cultural era el de "mobilitzar la societat", que defensa l'autodeterminació i ha dit que és cert que des de la sentncia del Tribunal Constitucional sobre l'Estatut el 2010 han demanat als polítics "espanyols i catalans que escoltin la ciutadania en exercici dels drets fonamentals". "I ho seguirem fent, passi el que passi", ha afegit.
Després de mitja hora de declaració, el representant del Ministeri Públic ha preguntat per un missatge publicat en la xarxa social Twitter en el qual l'entitat que presideix Cuixart feia una crida a concentrar-se a les portes de les diferents conselleries que estaven sent escorcollades per ordre del Jutjat d'Instrucció número 13 de Barcelona, que investiga l'organització del referndum illegal de l'1 d'octubre.
"CERTA TENSIÓ", PER NO VIOLNCIA
Cuixart ha dit que la seva actuació tan sols es va centrar en la Conselleria de Vicepresidncia, després que les persones que es trobaven al bar de davant comencessin a protestar de "manera espontnia" per l'escorcoll, i ha negat rotundament qualsevol "tipus de violncia", malgrat que existia "certa tensió". "Fins on sé és que majoritriament, en el 99,9 per cent del comportament de la societat catalana és un exercici de drets fonamentals" perqu "el que passa a Catalunya és una cosa molt greu".
El representant del Ministeri Públic ha intentant mostrar que aquesta versió dista de la que va defensar davant el jutge instructor, per el president d'mnium Cultural ha reconegut que en aquell moment les seves declaracions "estaven vinculades a un intent de sortir de la presó al preu que fos". Cuixart es troba en presó provisional des del 16 d'octubre del 2017, després de declarar davant l'exjutgessa de l'Audincia Nacional, Carmen Lamela.
"La meva prioritat ara no és sortir de la presó sinó denunciar l'atac als drets fonamentals", ha subratllat alhora que ha afirmat que ara el seu criteri ha canviat i la seva intenció és ser absolt com la resta d'acusats i la "resolució del conflicte polític entre Espanya i Catalunya".
Així mateix, encara que Cuixart ha comenat assenyalant que tant ell com l'expresident de l'Assemblea Nacional Catalana (ANC) Jordi Snchez eren uns "perfectes desconeguts" en la societat espanyola i que a Catalunya tan sols tenien una "autoritat moral relativa" per ser els líders d'entitats socials, finalment s'ha definit com "un pres polític".
SENTIMENT D'AUTOGOVERN
El líder d'mnium Cultural ha aprofitat la seva intervenció per intentar fer entendre que "una part de la societat catalana" es va manifestar en contra de la intervenció del Govern espanyol i ha advertit que si es torna a aplicar l'article 155 de la Constitució a Catalunya "passar més del mateix" perqu el "sentiment d'autogovern va més a all de l'independentisme", "és anterior a l'aprovació de la Constitució".
En aquest sentit, ha defensat que tant el 20 de setembre com la jornada del referndum van ser actes d'exercici de drets fonamentals i, per aquest motiu, després de parafrasejar el fundador de Comissions Obreres (CCOO), Marcelino Camacho, sobre el dret de vaga, ha emfatitzat que "el dret a votar a Catalunya es guanya votant".
Cuixart, que ha indicat és que és el soci 36.080 d'mnium, la qual cosa és motiu de "satisfacció" per a ell, ha utilitzat l'afegitó "hstia", fins i tot ha arribat a dir "collons", abans de respondre les qüestions plantejades pel fiscal Moreno. El president del tribunal, Manuel Marchena, li ha cridat l'atenció un parell de vegades, i li ha demanant que miri d'"evitar les interjeccions colloquials que no són prpies". També que intenti centrar les seves respostes a les preguntes formulades.
Per altra banda, després d'explicar l'origen de l'organització cultural d'mnium, Cuixart ha explicat que el 99 per cent dels membres són independentistes i que defensen el dret d'autodeterminació "i encara més a partir de la sentncia de l'Estatut del 2010, Catalunya és una nació, i aix és un dret inalienable". "Tinc un sentiment republic i aquí espero que aix no s'estigui jutjant", ha manifestat, a la qual cosa el fiscal li ha respost, "no ho dubti, no se l'est jutjant per aix".
DECLARACIÓ D'INTENCIONS, NO FULL DE RUTA
Cuixart també s'ha referit a un document que apareix en l'escrit elaborat per mnium de l'acusació popular i el qual la Fiscalia qualifica de "full de ruta" de les accions que van acabar tenint lloc la tardor del 2017. L'ha qualificat de simple "declaració d'intencions" que "obea a una estratgia en la qual es defensava la independncia i aportava mobilització social, per convertir les eleccions del 27 de setembre en unes eleccions de carcter plebiscitari".
Cuixart ha eludit respondre les preguntes que el fiscal li ha fet relatives a cadascuna de les decisions del Govern o el Parlament catal que van ser suspeses pel Tribunal Constitucional assenyalant que les desconeix en profunditat perqu no és un polític, sinó només un "activista social". "Mentiria si li digués que tots van ser suspesos o no, em consta que es va suspendre el referndum per mentiria si li digués aquesta sí o no perqu no en tinc prou coneixement", ha afegit.
Igual que els altres deu acusats que ja van declarar les setmanes anteriors, Cuixart ha negat conixer, fins que li va ensenyar la seva advocada, el document anomenat Enfocats i la Moleskine amb anotacions que li van ser intervingudes al domicili del que fos el número 2 de l'exvicepresident de la Generalitat i també encausat Oriol Junqueras, Josep María Jové.
