Planteja l'impagament d'impostos i boicots econòmics com accions d'estratègia "no-violenta"
BARCELONA, 2 nov. (EUROPA PRESS) -
El president d'Òmnium Cultural, Jordi Cuixart, ha demanat un compromís per celebrar un altre referèndum a Catalunya com més aviat millor, sense concretar si ha de ser acordat o unilateral, i explorar estratègies de "lluita no-violenta" per pressionar l'Estat per la independència.
Així ho exposa en el llibre 'Aprenentatges i una proposta' (Ara Llibres), que arriba aquest dimarts a les llibreries i que recull fragments del dietari que va començar a escriure quan va ingressar a presó amb la finalitat de mirar "cap al futur, sense deixar de plantar cara a la repressió".
Segons Cuixart, cal comprometre's a celebrar un altre referèndum "com més aviat millor i sense més adjectius, complagui o no a l'Estat", i creu que això és el que volia dir quan va manifestar "Ho tornarem a fer".
No obstant això, creu que s'haurà d'estudiar i fer evolucionar el concepte de desobediència institucional de caràcter civil, marc en el qual considera que l'independentisme s'ha mogut fins ara "segurament sense posar-hi etiqueta i sense acabar-lo de desenvolupar en fets".
Segons la seva opinió, la desobediència civil és "la principal eina no-violenta" per pressionar les institucions i els polítics quan l'ordenament jurídic impedeix l'exercici de drets fonamentals, empara situacions injustes o lesiona el bé comú.
Malgrat això, a Catalunya no veu la possibilitat d'un referèndum pactat, un altre referèndum unilateral o una declaració unilateral d'independència, siguin quines siguin les majories parlamentàries, "si abans no s'ha assolit la maduresa d'acceptar que caldrà dur a terme grans actes massius en el marc de la lluita no-violenta".
Per Cuixart, la gent té el poder de canviar les coses i creu que, si no s'està disposat a pagar les conseqüències d'aquests actes, no cal dedicar-hi "més temps", i ha deixat clar que la presó no pot ser un límit si es vol avançar.
1 D'OCTUBRE
Després de reivindicar l'1-O del 2017 com l'acte de desobediència civil més gran de les darreres dècades a Europa, assegura que va servir per començar a socialitzar i familiaritzar-se amb formes de lluita no-violenta, però "no hi havia proposta estructurada de vagues, de boicots, de no cooperació amb l'Estat, de desobediència civil i d'intervenció no-violenta".
Al seu parer, el procés independentista català s'ha desenvolupat a partir d'una acció institucional combinada amb una mobilització popular, tot i que "no hi ha hagut, fins ara, accions instrumentals amb la intenció de crear pressions a l'Estat a través de la coerció no-violenta, com processos d'impagament d'impostos o boicots econòmics".
Per això, considera que l'1-O va representar un canvi que no es va poder consolidar perquè "no estava prevista la possibilitat de resistència no-violenta per mantenir i defensar-ne" el resultat.
Sense vaticinar cap a on evolucionarà el moviment independentista, sí que ha exigit a la societat civil i a la política explorar totes les vies de mobilització, organització i acció no-violenta una vegada "constatada la reacció violenta de l'Estat".
Així, apunta que caldrà "pujar un esglaó i encarar, més aviat que tard i seriosament, l'estratègia no-violenta, l'estructuració i l'empoderament d'un moviment conscient de desobediència civil".
Amb una apel·lació a construir acords a llarg termini, més enllà dels cicles electorals, ha cridat com a societat civil a ser més, més determinants i perseverants, i a preparar-se per als següents passos després de "la sacsejada repressiva" que s'ha viscut des del 2017.
I per això considera que els catalans han d'aprofitar el poder acumulat fins al 2017, ampliar-lo i traduir-lo en força per assolir el seu objectiu: "A Catalunya, l'Estat ja pràcticament no té poder. Sí que té la força amb l'Exèrcit, la policia i els tribunals. Però el poder que sorgeix de la gent buscant un objectiu, ja no el té".
TAULA DE DIÀLEG
Cuixart també ha reiterat que l'Estat "haurà d'atendre" la proposta de negociació malgrat la presó i els seus posicionaments, i ha ressaltat que no renunciaran mai al diàleg i que la confrontació serveix de poc a llarg termini.
"Ni confrontar de manera decidida no porta a perdre, ni la voluntat de diàleg no és símptoma de fragilitat. Tot el contrari", ha recalcat el president d'Òmnium.
Malgrat tot, creu que la taula no s'ha d'acceptar com un bé absolut, i ha al·legat que en una negociació els resultats són exigibles i que també han de ser conscients de les capacitats de l'Estat, "no tan sols de maniobra, sinó de joc brut i de mentida".
A més a més, creu que la taula de diàleg serà útil si ho és dins una estratègia compartida pel conjunt del sobiranisme, si escolta la veu de la ciutadania i, sobretot, si hi ha voluntat real de parlar de l'Estat.
Afegeix que la taula de diàleg servirà si no es converteix en una "arma llancívola" entre partits, i per evitar que això passi ha apel·lat a la unitat de les formacions independentistes que va permetre celebrar l'1-O, i ha deixat clar que unitat no equival a uniformitat.
De fet, admet que "de vegades és desesperant" constatar la desconfiança que es tenen alguns partits quan es tracta d'abordar qüestions que afecten Catalunya, fet que li costa entendre.
REACCIÓ A LA SENTÈNCIA
Sobre la sentència del Tribunal Suprem als líders independentistes, creu que la resposta de les institucions catalanes "no va estar a l'altura del moment", i ho ha confrontat amb el compromís que, al seu parer, sempre té la societat catalana en la defensa de les institucions.
Per Cuixart, la gent sempre reacciona, i tot això "malgrat la falta d'estratègia compartida entre els partits i l'obsessió constant i estèril, a efectes de país, de prioritzar la pugna electoralista".
