El líder d'Òmnium renuncia davant el jutge a la via unilateral i diu que la declaració d'independència va ser simbòlica
MADRID, 11 gen. (EUROPA PRESS) -
El líder d'Òmnium Cultural, Jordi Cuixart, ha manifestat aquest dijous davant el magistrat del Tribunal Suprem Pablo Llarena que per les vies utilitzades fins ara no s'aconseguirà la independència i que l'únic referèndum vàlid serà el que convoqui el Govern d'Espanya, segons han assenyalat fonts presents a la declaració.
Cuixart ha declarat durant hora i mitja d'aquest dijous per la seva implicació en presumptes delictes relacionats amb el "procés" que va derivar a la declaració unilateral d'independència (DUI) de Catalunya i, igual que fes una mica abans l'exlíder de l'ANC i diputat electe per JuntsxCat Jordi Sànchez, ha renunciat a la via unilateral per a la consecució de la independència
Al contrari que aquest, que va obtenir escó com a número 2 de la llista encapçalada per Carles Puigdemont, Cuixart ha indicat que ell no vol participar en política i ha recordat les seves "profundes conviccions pacifistes".
Després de la seva declaració ha començat la de l'exconseller d'Interior de la Generalitat Joaquim Forn, l'últim dels tres investigats a la presó citats per aquest dijous per l'instructor de la causa.
Cuixart ha respost totes les preguntes que li han realitzat els fiscals Fidel Cadena i Jaime Moreno i també les defenses, si bé ha renunciat contestar l'acusació popular exercida en representació del partit polític Vox.
LA DECLARACIÓ D'INDEPENDÈNCIA VA SER "SIMBÒLICA"
Segons les mateixes fonts, Cuixart ha estat encara més contundent que Sànchez en les seves manifestacions i ha arribat a dir que la declaració d'independència del passat 27 d'octubre va ser "simbòlica".
A més, ha manifestat que sempre ha estat en contra de la violència, que no és polític ni vol participar en política i que actua des de les seves profundes conviccions pacifistes.
Sobre les mobilitzacions de l'organització que presideix, Cuixart ha dit que mai han cercat coaccionar l'Estat o vulnerar la llei, sinó fer pública l'opinió de la gent.
Per això, davant el magistrat que instrueix la causa per rebel·lió, sedició i malversació de fons públics comeses pels impulsors del "procés", el líder d'Òmnium ha reconegut que per les vies utilitzades fins ara no s'aconseguirà la independència i s'ha d'actuar d'acord a la Llei i a la Constitució.
D'altra banda, Cuixart ha manifestat que totes les organitzacions de Catalunya, incloent els sindicats CCOO, UGT i partits polítics que no recolzen la independència, fins i tot organitzacions socials, sempre han pensat que impedir deixar la gent que votés era un atac a la democràcia.
Altres fonts presents a la declaració de Cuixart han manifestat que, preguntat pels fets ocorreguts entorn de la Conselleria d'Economia de la Generalitat els passats 20 i 21 de setembre, Cuixart hauria reconegut que va passar "menys del que podia haver ocorregut" però ningú els va alertar que estiguessin cometent il·legalitats. Ha dit també que des de la seva organització van demanar la gent que acudís a votar al referèndum de l'1-O.
Per la seva banda, Jordi Sànchez ha reconegut davant Llarena que el referèndum de l'1 d'octubre "no va tenir efectes legals", ha renunciat expressament a la unilateralitat i ha arribat a afirmar que renunciaria al seu escó si s'opta per aquesta via en el camí cap a la independència.
També ha afirmat que des del febrer de 2015 va haver-hi un full de ruta amb ANC, Òmnium, ERC i CDC.
Tant els líders socials com l'exconseller es troben a la presó preventiva i van demanar expressament declarar davant el magistrat ja que en anteriors compareixences judicials o bé s'han negat a contestar o ho han fet únicament per expressar les seves intencions futures de cara a conjurar la seva permanència a la presó.
LA CLAU DEL 20 DE SETEMBRE
A la compareixença del passat 4 de desembre pel qual es va acordar mantenir aquests investigats a la presó, el jutge Llarena feia esment als actes comesos el passat 20 de setembre davant la Conselleria d'Economia de la Generalitat.
Assenyalava expressament que les seves aportacions estaven "directament vinculades a una explosió violenta que, de reiterar-se, no deixa marge de correcció o de satisfacció als qui es vegin aconseguits per ella".
"El risc de reiteració de les seves conductes --afegia el magistrat-- imposa a aquest instructor un major grau de rigor i cautela, a l'hora de conjugar el dret a la llibertat dels investigats i el dret de la comunitat de poder desenvolupar la seva activitat quotidiana en un context lliure de qualsevol risc previsible de suportar comportaments que lesionin de manera irreparable, no només la seva convivència social o familiar, així com el lliure desenvolupament econòmic i laboral, sinó la pròpia integritat física", exposava a la compareixença.
