Publicat 07/01/2018 12:14

Cs tem que els independentistes tornin a fer el mateix a Catalunya, obligant el Govern a aplicar la Llei

Entrevista d'Europa Press a José Manuel Villegas
Europa Press

   Villegas avisa que Hisenda pot investigar ara si es van desviar diners públics per l'1-O i es veurà si el control de Montoro va ser eficaç

   Insisteix que la Presidència del Parlament li correspon a Cs, que té 36 escons, i no als 'comuns', amb 8

   MADRID, 7 gen. (EUROPA PRESS) -

   El secretari general de Cs, José Manuel Villegas, ha augurat que si a Catalunya governen de nou els partits independentistes, tornaran a incomplir la llei per impulsar el 'procés', i en aquest cas l'Executiu de Mariano Rajoy haurà d'aplicar de nou l'article 155 de la Constitució.

   "Nosaltres ja hem dit durant la campanya que si governaven els mateixos, segurament intentarien fer el mateix. L'única cosa que canvia és que ja sabem que hi ha uns límits, que hi ha uns mecanismes i que aquests mecanismes s'apliquen", ha declarat en una entrevista amb Europa Press.

   En aquest sentit, ha afirmat que "si tornen a fer el mateix", el Govern "haurà de tornar a aplicar la Constitució", i els jutges, "dins de la seva independència i del seu àmbit, hauran d'actuar" si consideren que algú s'ha saltat la llei.

   Segons Villegas, la lliçó que s'extreu dels esdeveniments dels últims mesos a Catalunya és que hi ha "uns límits que marquen el terreny de joc" i que si algú no acata les normes, el Govern pot intervenir per prendre el control de la Generalitat, mentre que la Justícia pot imputar delictes greus als responsables.

CONFORMES AMB L'APLICACIÓ DE L'ARTICLE 155

   Sobre la forma com l'Executiu va portar a la pràctica l'article 155 de la Carta Magna, ha indicat que es va fer "de la forma que calia fer-ho" en aquell moment: per "frenar el cop" dels separatistes i convocar eleccions autonòmiques el més aviat possible.

   El que creu que el que caldrà esbrinar ara és si el Govern independentista de Carles Puigdemont va utilitzar fons públics per "una il·legalitat com era el pseudorreferèndum" d'autodeterminació del passat 1 d'octubre.

   "Caldrà veure si els mecanismes de control que el senyor (Cristóbal) Montoro deia que tenia van ser eficaços o no", ha indicat en referència al ministre d'Hisenda i Funció Pública, que al setembre va intervenir els comptes de la Generalitat. I si va haver-hi malversació de fons públics, "seran els jutges els que hauran d'actuar", ha afegit.

   En relació amb l'educació, ha demanat al Govern central que "agafi el toro per les banyes, reactivi l'Alta Inspecció educativa i aplicació les competències que té" perquè a Catalunya es compleixi la llei i "els nens no siguin educats en l'independentisme ni en cap altra ideologia". Segons la seva opinió, els governs de PP i PSOE han fet "desistiment de funcions" en aquest àmbit durant 40 anys.

BUSCAR UN ACORD PER A LA MESA DEL PARLAMENT

   D'altra banda, el secretari general de Cs ha destacat que ara l'objectiu del seu partit és aconseguir la Presidència del Parlament, cosa que creu que els correspon com a força més votada en les eleccions del passat 21 de desembre.

   A més, ha defensat que la Mesa de la Cambra catalana ha d'actuar "dins la llei" i que el PDeCAT i ERC ja van demostrar en l'última legislatura --quan estava al capdavant Carme Forcadell, de la coalició JxSí-- que "no són capaços de fer-ho", ja que van utilitzar aquest òrgan "al seu servei". "Un relleu seria bo per dignificar la institució", ha manifestat.

   Conscient que Cs hauria d'obtenir el suport del PSC, el PP i fins i tot Cat-ECP per poder presidir el Parlament, Villegas ha afirmat que Inés Arrimadas i els seus negociaran per aconseguir-ho, comptant també amb possibles absències de diputats electes independentistes que actualment estan a la presó o a Brussel·les.

   Sobre la possibilitat que aquest càrrec l'ocupés un diputat dels 'comuns' per evitar que l'ostentés un independentista, ha respost que el partit taronja té més dret a això per tenir 36 escons davant dels vuit de Cat-ECP, però ha afegit: "Parlarem, posarem arguments damunt la taula, i escoltarem els seus per veure a quin acord es pot arribar".

ELS INDEPENDENTISTES NO POSARAN EN RISC LA SEVA MAJORIA

   El que veu més complicat és que la candidata de Cs sigui investida com a presidenta de la Generalitat, tenint en compte que els escons de les forces separatistes (JuntsxCat, ERC i la CUP) poden sumar una majoria absoluta. "Estem a l'expectativa, perquè és possible que no es posin d'acord" per formar Govern, "però per votar el no a Arrimadas és més possible que es posin d'acord", ha explicat, advertint que el seu partit no promourà una votació d'investidura abocada al fracàs.

   El dirigent de la formació taronja ha dit que si els cinc diputats electes independentistes que estan a Bèlgica, entre ells l'expresident Puigdemont, no van finalment al Parlament a prendre possessió del seu càrrec per evitar que els detinguin, "ells sabran" com solucionen la situació.

   "Però sembla lògic que no posin en risc votacions o la majoria per aquestes circumstàncies", ha comentat, donant a entendre que probablement ERC i JuntsxCat decidiran que aquests escons siguin ocupats per altres persones de les seves llistes electorals que no estiguin immerses en procediments judicials.

   Villegas espera que els independentistes no intentin emprendre una reforma del Reglament de la Cambra catalana "saltant-se les vies legals" per permetre les votacions a distància, i s'ha mostrat partidari de presentar un recurs davant el Tribunal Constitucional en el cas que ho facin.

   Així mateix, ha afirmat que Cs no participarà en una reforma que busqui facilitar la investidura del candidat de JuntsxCat, mentre que els altres partits "hauran de decidir si aposten per dignificar les institucions catalanes o si col·laboren amb el circ de Puigdemont".

   Finalment, el secretari general de la formació taronja s'ha mostrat convençut que "bona part" dels catalans que el 21-D van votar a candidatures separatistes són "recuperables" per als partits constitucionalistes, encara que per a això veu necessari "regenerar i modernitzar el projecte comú espanyol", al que es podrien "tornar a enganxar" els qui ara se senten desconnectats.

Contingut patrocinat