Arrimadas sobre el cara a cara de Sánchez i Feijóo: "Pot semblar el debat qualsevol de Rajoy i Zapatero"
BARCELONA, 6 set. (EUROPA PRESS) -
La presidenta de Cs, Inés Arrimadas, ha defensat aquest dimarts que el seu partit "segueix sent aquesta oposició al nacionalisme que els mira a la cara i que no s'acoquina", cinc anys després dels plens del 6 i el 7 de setembre de 2017 en els quals es van aprovar les lleis de desconnexió.
Ho ha fet en un acte telemtic de Cs al Parlament al costat del líder de Cs a Catalunya, Carlos Carrizosa, i convidats de la societat civil que han recordat com van viure aquests plens i els preparatius i la celebració de l'1-O.
Arrimadas ha assegurat que, cinc anys després, Cs segueix "sent absolutament imprescindible per combatre el separatisme" i garantir la igualtat de tots els espanyols, davant un Govern central que, segons ella, és cmplice dels independentistes.
"Necessitem un Govern (espanyol) que no miri cap a un altre costat ni els blanquegi", ha dit Arrimadas, que ha retret a l'Executiu haver indultat als líders de l'1-O, plantejar-se reformar el delicte de sedició i, més recentment, no haver recorregut davant del Tribunal Constitucional (TC) les lleis sobre el catal a les aules que impedeixen l'aplicació del 25% de castell.
Ha sostingut que el 2017 es va fer un "dany irreparable" a la societat catalana, i ha relatat que, durant els plens del 6 i el 7 de setembre, tant ella --llavors diputada en el Parlament-- com altres membres de Cs van rebre trucades de funcionaris i Mossos d'Esquadra traslladant-los la seva preocupació sobre a qui havien d'obeir quan s'aprovessin les lleis de desconnexió.
També ha lamentat que ni PSC ni PP exercissin, al seu judici, una veritable oposició davant l'independentisme, encara que ha posat en valor la "certa unió i cert reconeixement" entre Cs, PSC, PP i alguns diputats de Catalunya Sí que és Pot --com Lluís Rabell i Joan Coscubiela-- després dels plens del 6 i el 7 de setembre de 2017.
Al seu judici, aquesta unió va servir per preparar la resposta "al carrer" a la manifestació constitucionalista del 8 d'octubre i els resultats en les següents eleccions, en les quals Cs es va erigir com a fora més votada amb Arrimadas com a cap de llista.
"LA VIOLACIÓ DE DRETS ÉS DIRIA"
Arrimadas ha defensat que l'independentisme est sumant eines per repetir els episodis de 2017: "És important que la gent no confongui el fet que no estiguin declarant la independncia amb que no estiguin fent res, perqu la violació de drets és diria".
Així creu que ocorre amb la negativa a aplicar el 25% de castell per part de la Generalitat "de manera absolutament xulesca i desacomplexada", malgrat la sentncia del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC).
La líder de Cs també ha reaccionat al debat del president del Govern espanyol, Pedro Sánchez, i el líder del PP, Alberto Núñez Feijóo, al Senat aquest dimarts a la tarda: "Pot semblar el debat qualsevol de Rajoy i Zapatero perqu estan dient exactament el mateix".
"El PP i el PSOE fan teatre quan es barallen, perqu després per darrere es posen d'acord per repartir-se els jutges, i quan s'estenen la m, perqu per a les coses importants mai la hi agafen", ha criticat.
CARLOS CARRIZOSA
Carrizosa ha mantingut que en els plens del 6 i el 7 de setembre l'independentisme "va demostrar a tots els catalans que no es podia arribar a aquest referndum, a aquesta revolució dels somriures, sense trepitjar els drets de tots" amb unes lleis que ha qualificat de bodri.
"Teníem un adversari formidable que pretenia picar totes les lleis i tots els drets de tots, i va haver-hi valentia, esperit de sacrifici i determinació", i ha afegit que aquests plens van servir per demostrar que Cs no s'equivocava en els seus advertiments sobre el nacionalisme.
CONVIDATS
L'exdirigent de SCC i professora de Comunicació en la UAB Maribel Fernández ha explicat que en aquest moment l'entitat constitucionalista va ser "com una llum" que va impulsar la creació d'entitats com a S'ha Acabat, Universitaris per la Convivncia i va reforar a unes altres, com a Impuls Ciutad i l'AEB.
A més, ha recordat que al mar de 2017 SCC ja va organitzar una manifestació sota el lema 'Aturem el cop' "advertint del que venia a sobre", i que el llavors primer secretari del PSC, Miquel Iceta, els va enviar un correu electrnic desmarcant-se de la manifestació.
El catedrtic de Filosofia del Dret de la UB i membre de Frum de Professors i Universitaris per la Convivncia Ricardo García Manrique ha argumentat que les lleis de desconnexió van ser "un atac frontal a la democrcia perpetrat pel propi Estat contra els seus ciutadans", encara que ha posat en valor que aix va despertar la conscincia ciutadana de molts catalans que, a partir de llavors, van decidir manifestar-se i expressar i defensar la seva opinió.
Per la seva banda, el militant de Cs Marc García ha relatat que aleshores tenia 19 anys, estudiava en la UB i en aquell moment no estava actiu en política, per que a partir del 6 i 7 de setembre de 2017 va comenar a "alar més la veu" i a significar-se.
