LOGRONYO 27 abr. (EUROPA PRESS) -
Cs sol·licitarà que el proper ple del Parlament no debati la reforma de la Llei de Presidència de la Generalitat de Catalunya que permetria investir un president a distància, per exemple Carles Puigdemont (JxCat).
Si es manté, presentarà un recurs d'empara davant el Tribunal Constitucional i demanarà al Govern central que també acudeixi al tribunal de garanties.
Així ho ha anunciat en roda de premsa el secretari general de Cs, José Manuel Villegas, durant una visita a La Rioja, un dia després que el Consell de Garanties Estatutàries (CGE) de Catalunya dictaminés per unanimitat que la reforma d'aquesta llei, impulsada per JxCat, vulnera el reglament del Parlament, l'Estatut i la Constitució.
"Els separatistes segueixen actuant fora de la llei, sense respectar les institucions espanyoles, ni les catalanes, ni el Parlament de Catalunya, ni l'Estatut, ni el Consell de Garanties", ha lamentat el dirigent de la formació taronja.
En el dictamen, que va ser sol·licitat per Cs i PSC, l'òrgan autonòmic també rebutja que aquesta modificació legal es pugui fer per la via de lectura única, que és el procediment de màxima urgència.
Villegas ha indicat que des de Cs demanaran que es retiri de l'ordre del dia del proper ple el debat sobre aquesta llei "inconstitucional i antiestatutària" que volen aprovar els partits independentistes.
"I en el cas que no es faci, recorrerem en empara al Tribunal Constitucional", ha afegit.
EL GOVERN CENTRAL PODRIA IMPEDIR QUE LA LLEI ENTRI EN VIGOR
Així mateix, el partit liderat per Albert Rivera instarà el Govern central al fet que també acudeixi a l'alt tribunal perquè és l'únic que podria aconseguir la paralització de l'entrada en vigor de la llei, al contrari que un recurs d'empara presentada per un grup parlamentari com el de Cs.
El secretari general de Cs ha subratllat la importància que Puigdemont, que es troba a Alemanya "fugit" de la justícia espanyola, "no pugui ser investit per plasma, ni per delegació, ni per cap invent que formi part del seu circ".
En aquest sentit, ha afirmat que si vol optar a la investidura com a president de la Generalitat, haurà de presentar-se davant els tribunals, rendir comptes per les seves actuacions en el marc del procés independentista, "i a partir d'aquí poder fer política".
