Publicat 04/11/2015 15:58

C's i PP demanen al TC mesures cautelars per evitar el ple de dilluns de la resolució

El PSC no creu que el TC accedeixi a les suspensions requerides

MADRID, 4 nov. (EUROPA PRESS) -

C's i PP han sol·licitat al Tribunal Constitucional (TC) adoptar mesures cautelars en els seus recursos d'empara contra els acords parlamentaris que han adoptat JxSí i la CUP per impulsar la proposta de resolució independentista.

Busquen així anul·lar els efectes de les esmentades resolucions, és a dir, evitar 'de facto' la celebració del debat dilluns que ve del text de la resolució al ple del Parlament.

Pel que fa al recurs del PSC, no inclou peticions de suspensió, en entendre que el tribunal de garanties no les acceptarà, ha avançat aquest dimecres davant de les portes del tribunal el líder socialista, Miquel Iceta.

El PSC sol·licita, per inconstitucional, la nul·litat de la decisions adoptades per la Mesa del Parlament per admetre a tràmit la proposta de resolució.

EL TC HO ABORDA DIJOUS

La possible admissió a tràmit dels tres recursos d'empara, així com l'adopció o no de mesures cautelars, serà debatuda dijous pel ple del TC, que ha acordat incloure els escrits a l'ordre del dia.

El recurs del PP al·lega que en aquest cas és aplicable article 56.6 de la Llei Orgànica del Tribunal Constitucional (LOTC) i per tant pot recordar-se la "suspensió inaudita part" --és a dir, abans de deliberar sobre qualsevol altra consideració-- dels actes recorreguts en el moment d'admetre's a tràmit el recurs d'empara, "per concórrer un supòsit d'urgència excepcional".

Segons adverteix el PP en el seu recurs, si no s'adopta la mesura de "suspensió inaudita part" i amb caràcter urgent, es perdria la finalitat del recurs d'empara "de manera evident", ja que la deliberació i votació al ple del Parlament de la proposta de resolució s'ha anunciat inicialment per al dilluns 9.

PERTORBACIÓ A L'ORDRE CONSTITUCIONAL

Si no se suspenen els acords impugnats --els de la Mesa sobre l'admissió a tràmit de la resolució i el de convocatòria de la Junta de Portaveus quan el PP encara no va constituir grup--, "s'atemptaria contra l'interès general d'Espanya, i això produiria una pertorbació en l'ordre constitucional de convivència".

Al contrari, "cap perjudici s'irroga a l'interès públic per la suspensió", sinó, en el present cas, "el dany a l'interès públic es produeix per permetre el debat i l'aprovació de la resolució".

El recurs de C's coincideix amb el PP en aquest punt i sol·licita al TC que atorgui "de manera immediata la mesura cautelar de suspensió dels acords recorreguts contra els que es dirigeix aquesta empara, atesa l'extraordinària gravetat que per a la supervivència del mateix ordre constitucional té els acords impugnats".

RAONS D'INCONSTITUCIONALITAT

Sobre el fons de l'assumpte, el PP fa especial referència en el seu recurs a la Junta de Portaveus del Parlament de dimarts amb un ordre del dia destinat a recollir el criteri dels diferents grups respecte de les peticions de C's i PSC perquè la Mesa reconsiderés l'admissió a tràmit de la proposta de resolució.

Fonamentalment, el PP considera que la proposta independentista de JxSí i la CUP és "contrària a dret i inconstitucional de manera palmària i evident", ja que pretén "de manera notòria i grollera l'establiment d'una Cambra amb poders il·limitats i incita a la desobediència davant del nostre sistema constitucional de convivència".

Destaca especialment el PP que el Parlament pretén "autproclamar el Parlament com a dipositari d'una sobirania catalana que, com a expressió d'un poder constituent procediria a autodeclarar l'esmentat procés constituent, s'establiria com a únic poder 'de facto' a Catalunya i anul·laria tots els altres".

Pretenen ignorar amb això, segons subratlla el PP, els fonaments bàsics del nostre sistema constitucional com són la democràcia representativa, la sobirania nacional, la monarquia parlamentària, el principi de legalitat, la divisió de poders, la seguretat jurídica i el sistema autonòmic".

El PP també recorda que la Mesa té l'"obligació" d'inadmetre les iniciatives que vulnerin de manera palmària i evident la Constitució i el Dret; per això --i en això coincideix amb C's i el PSC--, l'admissió a tràmit suposa una "vulneració frontal" de l'article 23 de la Constitució, que regula els drets i facultats dels parlamentaris.

Els actes impugnats, en especial la celebració de la Junta de dimarts, afecten l'exercici legítim de la funció de representants dels diputats en vulnerar el seu dret a formar grup parlamentari, i és rellevant per a l'efectivitat de l'article 23 que "es respecti les formalitats existents pel que fa a la formació de grups parlamentaris".

EL RECURS DE C'S

En el seu recurs, C's també insisteix que els acords contrarien "palmàriament i manifestament" l'ordre constitucional del qual JxSí i la CUP pretenen "desconnectar-se", i priven així de legitimitat el mateix TC; i adverteix que es pretén la "subversió del comandament representatiu que constitucionalment correspon als diputats electes del Parlament".

C's defensa que, en tot cas, la resolució "mancaria d'efectes jurídics" i a més vulnera el citat article 23 de la Constitució --pel que fa a l'exercici de les funcions dels diputats i al dret dels ciutadans a participar en els assumptes públics a través dels seus representants--; els articles 1.2, 2, 9.1 i 168 de la Carta Magna; diversos preceptes de l'Estatut, i la mateixa LOTC.

Aquests articles al·ludeixen que la sobirania nacional rau en el poble espanyol, en la indissolubilitat de la nació espanyola, en la submissió a la Constitució i a les lleis, i en els procediments de reforma de la mateixa constitució.

ARGUMENTS DEL PSC

El recurs del PSC desgrana, de la mateixa manera que els anteriors, tots els escrits dirigits a les institucions parlamentàries i a la seva presidenta, Carme Forcadell, per demanar que no es tramités la proposta de resolució, i concreta que tots van ser desoïts "per la majoria" independentista dels membres de la Mesa, en què JxSí té quatre de les set cadires.

Assegura que "no cal entrar en una anàlisi gaire profunda [de la resolució] per assegurar que el contingut és absolutament i palmàriament incompatible amb la Constitució, l'Estatut i els principis de qualsevol Estat de Dret", per la qual cosa sol·licita l'empara del TC per impedir que es porti al ple.

A més, subratlla que la resolució té greus efectes polítics però també jurídics, tenint en compte que advoca per "la ruptura amb els principis, institucions i organització territorial establerts en la Constitució i l'Estatut".




www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
© 2024 Europa Press. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés