Pregunta per què no s'han substituït alts càrrecs de la Generalitat que podrien haver participat en la preparació del referèndum
MADRID, 23 gen. (EUROPA PRESS) -
Ciudadanos ha insistit al Govern central en la necessitat que representants de la Intervenció General de l'Administració de l'Estat comprovin des de Catalunya que no es produeixen "noves desviacions de fons públics cap a activitats il·legals" en relació amb el procés independentista, ja que desconfia dels alts càrrecs nomenats en el seu moment pel Govern de Carles Puigdemont.
El portaveu de la formació taronja a la Comissió d'Hisenda, Francisco de la Torre, ha registrat al Congrés una bateria de preguntes dirigides a l'Executiu de Mariano Rajoy per conèixer quines accions ha emprès, en aplicació de les potestats de l'article 155 de la Constitució, per "col·laborar" amb la Justícia en la persecució de delictes en ocasió del referèndum sobiranista de l'1 d'octubre a Catalunya.
Ciudadanos li pregunta, per exemple, si pensa enviar a aquesta comunitat "una missió de control especial" de la Intervenció General per assegurar-se que no es destinen diners públics a qüestions il·legals.
Segons el partit taronja, el referèndum de l'1-O va ser finançat "molt probablement" amb fons públics, malgrat que el ministre d'Hisenda, Cristóbal Montoro, afirmés el passat 31 d'agost en seu parlamentària que la consulta separatista no s'anava a celebrar perquè no hi havia pressupost per a això i que els mateixos polítics que ho impulsaven estaven certificant que no gastaven diners a organitzar-la.
Per això, pregunta al Govern central si segueix considerant que "ni un sol euro" del pressupost de la Generalitat s'havia destinat, almenys fins al 31 d'agost, al finançament del referèndum.
De la Torre recorda que les posteriors investigacions judicials a dirigents i a polítics independentistes per delictes de desobediència, prevaricació i malversació de cabals públics, a més dels de sedició i rebel·lió, van determinar de manera indiciària que sí s'estaven dedicant fons públics de la Generalitat a activitats il·legals.
COL·LABORACIÓ AMB LA JUSTÍCIA
Així mateix, el grup parlamentari de Ciudadanos assenyala que és la pròpia Generalitat la que ha de col·laborar amb la Justícia aportant informació i responent els requeriments judicials, una col·laboració que creu que "no es pot realitzar eficaçment si els encarregats de respondre són els directors de la Generalitat, que hi podrien estar implicats, i que van ser nomenats per polítics presumptament responsables dels delictes".
Com que des de l'aplicació de l'article 155 de la Constitució, el president del Govern central, Mariano Rajoy, és el màxim responsable de la Generalitat, el jutjat d'instrucció número 13 de Barcelona ha sol·licitat la informació directament als Ministeris d'Economia i Hisenda.
En la seva bateria de preguntes, el partit presidit per Albert Rivera també es refereix als directors i secretaris de la Generalitat que continuen en els seus llocs malgrat que "podien estar presumptament implicats en la preparació i finançament" del referèndum, i demana saber per què l'Executiu central no els substituirà.
"Pot garantir el Govern central que la col·laboració amb la Justícia dels alts càrrecs de la Generalitat ha estat adequada? També en la investigació del finançament del pseudoreferéndum il·legal del passat 1 d'octubre que duu a terme el jutjat d'instrucció número 13 de Barcelona?", planteja a continuació.
El novembre passat, Cs ja va preguntar al Govern al Congrés per què havia decidit mantenir al càrrec la directora general de Coordinació Interdepartamental de la Generalitat, Elsa Artadi, que va ser triada diputada al Parlament després de concórrer als comicis catalans de desembre en la llista de JxCat, encapçalada per Carles Puigdemont, i la campanya electoral del qual va dirigir.
Precisament, aquest dimarts es va publicar en el Butlletí Oficial de l'Estat la destitució d'Artadi i de Laura Borràs, directora de la Institució dels Lletres Catalans (ILC); el Govern central va prendre la decisió en el Consell de Ministres del 19 de gener en entendre que no podien exercir de diputades ocupant al mateix temps alts càrrecs en la Generalitat, segons el reglament de la Cambra autonòmica.
