BARCELONA, 24 abr. (EUROPA PRESS) -
La líder de Cs a Catalunya, Inés Arrimadas, ha anunciat que el seu grup estudia presentar un contenciós administratiu contra l'acord de la Mesa del Parlament aconseguit aquest dimarts de presentar una querella contra el jutge del Tribunal Suprem Pablo Llarena.
En una roda de premsa, ha considerat evident que la querella "no persegueix interessos generals, sinó personals, d'una persona o d'un grup", per no veu vulnerats els drets dels diputats.
Fonts de Cs han explicat que el vicepresident segon (de Cs) ha recordat durant la Mesa que es van vulnerar drets dels diputats en els plens del 6 i 7 de setembre per aprovar les lleis del referèndum i de transició democràtica --"una sentència diu que es van vulnerar: no és una opinió"-- però que el Parlament no va presentar cap querella.
Les mateixes fonts han dit que, també durant la Mesa, grups han demanat als lletrats del Parlament un informe sobre si la Cambra pot presentar la querella, i que el lletrat major, Antoni Bayona, ha explicat que ell mateix ja havia proposat redactar-ho però que el president Roger Torrent ho va rebutjar.
La decisió de la Mesa encarrega als lletrats presentar la querella encara que aquests van avisar que no són experts en la matèria: Arrimadas adverteix que també estudien si hi ha delicte de malversació, que no només contempla la despesa de "diners líquids de les institucions, sinó també de recursos humans" per a interessos que no són generals.
VOT DELEGAT
En aquesta reunió també s'ha acceptat el vot delegat del diputat d'ERC, Toni Comín, i Arrimadas ha exigit al Govern central "despertar i recórrer la delegació de vot de fugits de la justícia".
Cs ha demanat reconsiderar la decisió de la Mesa d'acceptar aquest vot delegat --com ja van fer amb el de Carles Puigdemont (JxCat)-- però la Mesa ho ha rebutjat.
No descarten presentar un recurs d'empara al Tribunal Constitucional (TC), però, com que trigaria mesos a resoldre's, exigeixen al Govern central que presenti un recurs davant el TC que suspendria immediatament la validesa de la delegació d'aquests vots.
Els vots de Comín i Puigdemont són claus per desencallar la legislatura: si els seus dos vots són vàlids, JxCat i ERC sumen 66 escons, els suficients per derrotar els 65 que sumen Cs, PSC, PP i comuns, i per investir així un president en segona votació --que requereix majoria simple--.
Arrimadas recorda que el reglament del Parlament permet delegar el vot per causes de força major que impedeixin anar al ple, com una baixa maternal i una malaltia, però "no està previst per a una persona fugida de la justícia que està cobrant el sou sense venir a treballar".
"TENSIÓ" A CATALUNYA
La líder de Cs ha criticat els atacs a les seves seus; l'últim, aquest dilluns a la seu de Cs de l'Hospitalet de Llobregat (Barcelona) i en una carpa que van col·locar durant la diada de Sant Jordi: "Es va atacar una carpa per part d'un encaputxat, però va ser detingut per la Guàrdia Urbana. Estem farts de patir assenyalaments. Ja n'hi ha prou".
I ha anunciat que Cs treballa en una declaració institucional de condemna a la violència que vol presentar a la resta de grups per llegir-la en el ple d'aquest dimecres.
