Rivera sosté que parlar basc, català, gallec o valencià ha de ser un mèrit i que desconèixer-les no pot ser una "barrera"
MADRID, 25 set. (EUROPA PRESS) -
Cs defensarà aquest dimarts en el Ple del Congrés una proposició de llei en la qual planteja que el coneixement de les llengües cooficials en aquelles comunitats autònomes on existeix una altra llengua a part del castellà no sigui un requisit exigible als qui aspirin a una ocupació pública, sinó que es consideri simplement com un mèrit.
El president de Cs, Albert Rivera, va denunciar la setmana passada que en comunitats com Catalunya, la Comunitat Valenciana o Balears els governs autonòmics han establert "barreres lingüístiques per discriminar els funcionaris" i això ha generat una "problemàtica preocupant". Com a exemple va esmentar que a Balears s'han quedat vacants alguns llocs en la sanitat pública perquè els qui volien ocupar-los no van poder acreditar un nivell suficient de català.
Segons la seva opinió, els aspirants a llocs públics "han de tenir dret a treballar en qualsevol lloc d'Espanya", i per això Cs reclama que el coneixement de les llengües cooficials sigui "un mèrit però mai una barrera". "Ha de prevaldre el servei públic davant les identitats i els ciutadans enfront de les qüestions territorials", va subratllar.
La portaveu de l'Executiva de Cs, Inés Arrimadas, ha demanat aquest dilluns al PSOE que "no boicotegi" la tramitació d'aquesta proposició de llei, encara que creu que el Govern de Pedro Sánchez "tindrà moltes pressions" dels partits nacionalistes i independentistes perquè voti en contra.
Segons ha destacat, no es tracta només de "garantir la igualtat de tots els espanyols" en l'accés a la funció pública, sinó d'assegurar "la qualitat dels serveis públics" en les comunitats autònomes que tenen diverses llengües cooficials.
TENIR EN COMPTE LA REALITAT SOCIAL I EL TIPUS DE TREBALL
La proposició de llei que es debatrà en el Ple del Congrés cerca modificar la Llei de l'Estatut Bàsic de l'Empleat Públic amb l'objectiu que "tots els espanyols puguin gaudir del dret fonamental a accedir en condicions d'igualtat a les funcions públiques", eliminant per a això la "discriminació per raons lingüístiques".
En aquest sentit, la llei establiria que a l'hora de seleccionar empleats públics en les comunitats autònomes, "el coneixement de la llengua cooficial només podrà ser considerat com un mèrit a valorar, en el context de la realitat social del seu efectiu acompliment, de manera proporcional a la seva necessitat i adequació en atenció al tipus i nivell de la funció o lloc a exercir".
A més, Cs vol que es consideri "discriminatori" exigir el coneixement de la llengua cooficial com un requisit per a l'accés o la promoció en l'ocupació pública, així com fer una "valoració desproporcionada" d'aquest coneixement com un mèrit. Segons ells, la importància del mèrit "s'haurà d'establir en funció de la naturalesa del lloc o ocupació que es tracti".
Finalment, la formació taronja argumenta que la situació actual "no justifica la discriminació positiva", ja que en algunes comunitats el coneixement i la utilització de la llengua cooficial arriba al 90% de la població, de manera que "l'objectiu de la denominada normalització s'ha aconseguit".
