BRUSSEL·LES, 18 ago. (EUROPA PRESS) -
La delegació de Ciutadans en el Parlamento Europeu ha avisat en una carta a les representacions dels estats membres de la Unió Europea que el català, l'euskera i el gallec, que el Govern ha demanat que siguin llengües oficials en la UE, "no són llengües oficials del país" i que la proposta obeeix a necessitats de política interna d'un Executiu en funcions.
En la seva iniciativa, el partit 'taronja' assenyala que les llengües proposades pel Govern per ser considerades com a oficials a la UE no són oficials "com exigeix la normativa europea per elevar el seu estatus" i assegura que seria necessari un canvi constitucional posat que l'actual Carta Magna reconeix formalment la cooficialitat de diverses llengües, però "designa l'espanyol com a única llengua oficial en l'àmbit nacional".
"Han d'iniciar un procés d'esmena constitucional, reunir el consens polític necessari al Congrés que, fins avui, no existeix", han advertit des de Ciudadanos.
En la seva carta, la formació insta els Vint-i-set a abstenir-se de "convertir-se en una plataforma per deliberar sobre assumptes de política interna espanyola" i critica que el Govern de Pedro Sánchez està en funcions i segueix "motivacions polítiques" amb aquesta mesura, que al seu judici "eclipsa" el paper que hauria de realitzar la Presidència de torn del Consell.
En tot cas, recalca que la UE i Espanya comparteixen un "ferm compromís amb el multilingüisme" i subratlla que el català, l'euskera i el gallec ja poden utilitzar-se en les institucions de la UE des de 2005 quan es va establir l'ús oficial de llengües suplementàries al Consell i, potencialment, en altres òrgans de la UE com és el cas de la Comissió Europea, el Consell de la Unió Europea, el Defensor del Poble Europeu, el Comitè Europeu de les Regions, el Comitè Econòmic i Social Europeu i el Tribunal de Justícia de la Unió Europea.
