Lola Bou - Europa Press - Arxiu
MADRID, 4 nov. (EUROPA PRESS) -
Les 127 pàgines de l'escrit que ha elaborat la Fiscalia per acusar els 18 exdirigents catalans que s'asseuran al banc dels acusats per organitzar el denominat 'procés' a Catalunya estan plagades d'adjectius amb els quals argumentar la tesi de la rebel·lió que, al seu judici, es va produir el 2017 i que van conduir a la declaració unilateral d'independència.
Així, adjectius com a "criminal", "violentes", "agressiu", "greus", "il·lícites", "intimidatoria" o "hostil" els serveixen als fiscals del cas per relatar els fets que es van produir a Catalunya i que els porten a demanar penes d'entre 7 i 25 anys de presó per als principals acusats.
Per començar, el Ministeri Públic considera que l'estratègia dissenyada per les principals institucions, partits i entitats sobiranistes catalanes amb la finalitat d'aconseguir la independència d'aquesta comunitat autònoma es basava en una "actuació convergent" de tots ells mitjançant una "acció combinada i sincronitzada".
Per aconseguir el "resultat criminal pretès", segons els fiscals, els acusats es van valer d'una "força intimidatoria", sent conscients de la "notòria il·legalitat" del seu procedir i de l'"altíssima probabilitat" que això portés a "incidents violents".
"Il·legalitat" és un substantiu que es repeteix en diverses ocasions en l'escrit d'acusació, sempre acompanyada d'adjectius com a "notòria", "palesa" o "manifesta" per deixar clar que els exdirigents catalans coneixien les conseqüències que podien implicar els seus actes.
Per a la Fiscalia, a través de les accions que van anar engegant els acusats "s'estava cristal·litzant de forma oberta i ostensible una insurrecció palesa, manifesta i exterioritzada contra l'ordre jurídic establert".
"Violentes", "violent", "greu" o "agressiu" són altres adjectius que es repeteixen diverses vegades al llarg de l'escrit per definir els incidents que es van produir entre setembre i octubre de 2017 com a conseqüència, segons els fiscals, de l'actuació dels exdirigents catalans.
Així, el Ministeri Públic parla d'"estratègia de mobilització creixent i permanent" que va derivar en "violents successos" o "greus enfrontaments" com els ocorreguts davant de la Conselleria d'Economia la nit entre el 20 i 21 de setembre, on els cotxes de la Guàrdia Civil van acabar "devastats i destrossats".
"Agressiu" i "hostil" són els adjectius que il·lustren el comportament al que, diu la Fiscalia, es van haver d'enfrontar les Forces i Cossos de Seguretat a Catalunya durant els dies previs al referèndum de l'1 d'octubre, quan es van dur a terme nombrosos registres per ordre judicial de cara a tractar d'evitar la consulta.
En aquests dies, els fiscals esmenten l'aparició "estel·lar" dels coneguts com els 'Jordis' --Jordi Sànchez i Jordi Cuixart, dirigents de les entitats sobiranistes Assemblea Nacional Catalana i Òmnium Cultural, respectivament--, als quals atorguen un "paper rellevant en el pla rebel".
El Ministeri Públic creu que en aquests dies previs a l'1 d'octubre tant membres de l'antic Govern com els 'Jordis' van encoratjar a la ciutadania a votar en el referèndum independentista encara sabent que amb això es podien produir "explosions violentes".
I en la jornada de la consulta, la Fiscalia fa un especial esment a l'actuació dels Mossos d'Esquadra, sent "manifestament dilatoria i tolerant" amb la votació, ja que les parelles d'agents desplegades en els col·legis van romandre "absolutament passives".
Quant als xocs entre ciutadans i policies nacionals o guàrdies civils que es van succeir al llarg de tota la jornada de l'1 d'octubre, els fiscals parlen de "violent i agressiu enfrontament propiciat enfront de l'actuació policial per la massa de persones congregades" als centres de votació.
Segons el relat de l'escrit d'acusació, els votants van oferir una "resistència greu al compliment de la funció encomanada pels serveis policials", ja que l'actitud va ser "resistent i contumaç".
