Assenyala errors en la decisió d'inadmissibilitat del febrer en la qual va rebutjar la seva demanda
BARCELONA, 31 març (EUROPA PRESS) -
L'exvicepresident del Parlament Josep Costa ha sol·licitat al Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) que reobri el cas sobre el veto del Tribunal Constitucional (TC) a debatre sobre l'autodeterminació i la monarquia al Parlament, segons la petició a la qual ha tingut accés Europa Press.
Al febrer, en una decisió d'inadmissibilitat, el TEDH va rebutjar els recursos presentats per Costa; pel secretari primer de la Mesa del Parlament, Eusebi Campdepadrós, i per 30 diputats més contra la causa per presumpta desobediència als membres independentistes de la Mesa.
El TEDH va considerar que les decisions del TC que van impedir que la Mesa del Parlament adoptés noves resolucions per intentar declarar la independència de Catalunya van ser "lícites i previsibles" i que no van ser desproporcionades.
ERROR EN LA SENTÈNCIA "CRUCIAL" DEL TC
Costa demana al TEDH que reobri el cas i que rectifiqui "els errors evidents" de la seva decisió, entre els quals, la data que considera "una sentència crucial del Tribunal Constitucional".
Assenyala que el TEDH comet un error en assegurar que no estaven emparats per la immunitat parlamentària recolzant-se en la sentència 184/2021 del TC que desestimava un recurs d'empara interposat per qui aleshores era presidenta de la Mesa, Carme Forcadell.
El TC responia a Forcadell que no havia gaudit d'immunitat parlamentària perquè havia incomplert el deure d'acatar les sentències del Tribunal Suprem, però la referència en aquest cas, prossegueix Costa, és errònia perquè aquesta sentència es va dictar dos anys després que ell fos processat i fins i tot detingut per aquests fets.
Pel que fa a les resolucions sobre la monarquia, el TEDH les relaciona amb les referents a l'1-O, malgrat que el mateix TC ja va aclarir en la sentència que suposadament van desobeir els membres de la Mesa que es tractava de dues qüestions diferents.
De fet, l'exvicepresident del Parlament recorda que la resolució que qüestiona la monarquia va ser presentada inicialment per un partit polític "que no defensa la independència".
DRET A L'AUTODETERMINACIÓ
Quant a la reivindicació del dret a l'autodeterminació, Costa argumenta que en les resolucions impugnades no es va especificar quina legislació es requeria per fer-lo efectiu i que "no està gens clar" que contravinguessin la sentència 259/2015 del TC que diferencia explícitament, segons el document, entre defensar un projecte polític i intentar-lo convertir en legislació.
Afegeix que el TC va afirmar que la qüestió de la independència, com qualsevol altre projecte polític incompatible amb la Constitució espanyola, "no era inapel·lable" sempre que s'aconseguís mitjançant una esmena constitucional.
La decisió final sobre aquesta esmena correspon al Parlament espanyol, però Costa recorda que "és erroni pensar que el seu debat queda fora de la competència d'un parlament regional", ja que té la facultat de proposar un procés de reforma.
