"Les cases amb piscina aïllades són un luxe que no s'hauria de fomentar"
BARCELONA, 19 jul. (EUROPA PRESS) -
El degà del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC), Guillem Costa, ha defensat plans de rehabilitació per recuperar l'orgull de viure als nuclis històrics i evitar que les persones autòctones no es vegin obligades a abandonar-los.
En una entrevista amb Europa Press, Costa analitza les propostes que el col·lectiu d'arquitectes proposa per solucionar el problema de l'habitatge, així com la pedagogia que el COAC fa en matèria de sostenibilitat i descarbonització.
Explica que, en els pròxims vint anys, es preveu que la població a Catalunya creixi un 20% davant de l'arribada de persones amb o sense poder adquisitiu, la qual cosa aguditzarà un problema d'habitatge en el qual incideixen factors com la inflació de preus, les dues crisis econòmiques viscudes en les últimes dues dècades i un moment "baix en construcció".
Malgrat això, assegura que els arquitectes estan "molt preparats" per afrontar aquest necessari augment del parc d'habitatges que el COAC va reclamar la setmana passada durant el balanç del primer semestre del 2025, quan es van visar a Catalunya 2,13 milions de metros quadrats, un 18,2% menys que un any enrere.
COL·LABORACIÓ PUBLICOPRIVADA
Per això, Costa ha posat de manifest la necessitat que les administracions, amb col·laboració del sector privat, elaborin "un pla a llarg termini" per escalar en la construcció d'habitatge" perquè, indica, "no es pot córrer ni multiplicar en un any" el parc necessari.
Una de les grans apostes del COAC és la rehabilitació, encara que en aquest cas, els arquitectes han de lluitar contra "el mite" que és més difícil controlar el preu, enfront d'una obra nova amb tarifes més estipulades per metre quadrat.
Costa també veu en la rehabilitació "un factor més social que arquitectònic", que és frenar la tendència dels ciutadans a sortir del nucli antic de les grans urbs, i posa com a exemple Manresa (Barcelona) o Tortosa (Tarragona), on hi ha grans edificis abandonats.
GLOBALITZACIÓ
"Quan parlo amb polítics sorgeix el tema de l'efecte de la globalització, que estandarditza i deixa els centres històrics sense personalitat", explica el degà, que defensa la col·laboració publicoprivada en l'elaboració d'un pla que garanteixi que siguin els autòctons que viuen a les ciutats els qui rebin el de fora i eviti convertir els centres urbans en una escenografia per qui ve de fora.
En aquest sentit, Costa diu que "a Barcelona li falta cuidar més Ciutat Vella, rehabilitar-ne els edificis perquè la gent autòctona, els joves, la gent gran, rebin els seus visitants i sentin orgull de la seva identitat, de viure als nuclis històrics", i li sobra ser un espectacle per als seus visitants, en les seves paraules.
El degà aposta per un transport públic potent que garanteixi les connexions entre grans ciutats, valorant positivament que l'AVE hagi permès a persones residents a Girona anar a treballar a Barcelona, així com cases unifamiliars ben comunicades: "Les cases amb piscina aïllades són un luxe que no s'hauria de fomentar".
INDUSTRIALITZACIÓ
Una altra de les vies que assenyala el degà per solucionar el problema de l'habitatge és la industrialització, és a dir, la prefabricació d'habitatges, encara que adverteix que "aquest procés requereix molta seguretat jurídica i financera", ja que surten al mercat amb el 70% de la inversió feta.
Destaca la tasca que fa el COAC de "dignificar la labor dels arquitectes", així com la pedagogia en qüestions com la descarbonització i l'ús de materials sostenibles, atès que la construcció suposa el 40% de la despesa en energia.
SOSTENIBILITAT: "ELS ESTALVIS ES MENGEN LES TOVALLOLES"
"En els costos s'ha de tenir en compte no només la construcció, sinó el manteniment. Els estalvis es mengen les tovalloles a llarg termini", explica respecte a la creença que la sostenibilitat en arquitectura és cara.
A manera d'exemple, compara el que suposa gastar deu milions en un habitatge que, al cap de 30 anys, gasta vint milions en energia, enfront d'una que costa quinze milions amb criteris de descarbonització, però que en el mateix període gasta set milions en energia: 30 milions en total, en el primer cas, enfront dels 22 milions, en el segon.
"Més enllà de les grans paraules, cal apel·lar al comportament personal", conclou el degà del COAC.
