MADRID 17 set. (EUROPA PRESS) -
El cost laboral mitj per treballador i mes (que inclou les remuneracions i les cotitzacions socials) va ascendir a 2.664,55 euros en el segon trimestre, la qual cosa suposa un repunt del 2,4% respecte al mateix període del 2018, l'augment més destacat en gairebé deu anys, segons ha informat aquest dimarts l'Institut Nacional d'Estadística (INE).
Amb aquest augment interanual, el cost laboral encadena vuit trimestres consecutius en positiu. La del segon trimestre del 2019 ha estat l'augment interanual més gran des del quart trimestre del 2019, quan el cost laboral va avanar un 2,5%.
El cost laboral forma part del cost salarial i els altres costos. Entre abril i juny, el cost salarial (que comprn totes les remuneracions, tant en metllic com en espcie) es va situar en 1.992,18 euros per treballador i mes, un 2,1% més, l'ala interanual més important des de finals del 2013. Amb aquest increment interanual, els salaris també encadenen vuit trimestres consecutius d'ascensos interanuals.
Excloent el factor variable dels salaris (pagaments extraordinaris i endarrerits) s'obté el cost salarial ordinari, que en el segon trimestre va avanar un 2,2%, amb 1.683,4 euros mensuals.
Els altres costos (costos no salarials) van assolir en el segon trimestre els 672,37 euros, amb una ala interanual del 3,4%. El component més important dels altres costos són les cotitzacions obligatries a la Seguretat Social, que van totalitzar 618,87 euros, un 3,9% més que en el segon trimestre del 2018.
El segon element important dels altres costos són les percepcions no salarials, que van disminuir un 1,6% en taxa interanual, degut fonamentalment al descens de les indemnitzacions per acomiadament i de les altres percepcions no salarials (roba de treball, pagaments compensatoris, indemnitzacions per fi de contracte, petit utillatge, etc.).
Per la seva banda, les subvencions i bonificacions, també incloses en els altres costos, van baixar un 1% interanual en el segon trimestre.
L'INE també proporciona dades corregides de calendari i desestacionalitzades d'aquesta estadística. D'acord amb aquesta srie, el cost laboral per treballador va augmentar en el segon trimestre del 2019 un 2,4% en taxa interanual, i va encadenar també vuit mesos d'augments interanuals.
En taxa trimestral (segon trimestre sobre primer trimestre), i eliminant tant l'efecte de calendari com l'estacionalitat, el cost laboral total per treballador va augmnetar un 0,6%, davant l'avan trimestral del 0,8% que es va experimentar en el trimestre precedent.
SERVEIS REGISTRA LA PUJADA MÉS GRAN DELS SALARIS
Segons l'INE, el sector serveis va protagonitzar la pujada més destacada del cost laboral total en el segon trimestre, un 2,7% interanual, amb 2.563,63 euros per treballador i mes. El segueix la indústria, amb un repunt de l'1,8%, amb 3.191 euros, i la construcció, amb un increment de l'1,5%, amb 2.760 euros.
En el cas dels salaris, l'augment interanual més elevat també el van obtenir els serveis (+2,3%), amb 1.924,7 euros mensuals, seguit de la indústria i la construcció, tots dos amb avanos de l'1,4% que van situar els seus sous en una mitjana de 2.373 i 1.987 euros al mes, respectivament.
En el segon trimestre, el salari ordinari més elevat va correspondre a la indústria (1.946,79 euros per treballador i mes), un 1,1% més que en el mateix període del 2018, seguit dels serveis, amb 1.640 euros (+2,6%), i de la construcció, amb 1.636,71 euros, un 1,5% més que en el mateix període del 2018.
PER L'HOSTALERIA CONTINUA PAGANT ELS SOUS MÉS BAIXOS
Per activitats econmiques, el subministrament d'energia, les activitats financeres i les indústries extractives són les que presenten els costos laborals més elevats, amb 6.726 euros, 5.080 euros i 4.142 euros per treballador i mes, respectivament, mentre que els inferiors corresponen a l'hostaleria (1.590,65 euros), altres serveis (1.767 euros) i activitats administratives (1.831 euros).
Els creixements interanuals més significatius dels costos laborals en el segon trimestre els van obtenir les activitats artístiques (+7,8%), activitats immobiliries (+7,3%) i l'educació (+5,6%). Per contra, les úniques caigudes es van registrar en les activitats financeres, en qu el cost laboral va retrocedir un 1,3% interanual, i en les indústries extractives, amb un descens del 0,2%.
MADRID I PAÍS BASC TENEN ELS SOUS MÉS ELEVATS
Per comunitats autnomes, els costos laborals més alts els van registrar Madrid (3.121,4 euros per treballador i mes), País Basc (3.051,3 euros), Catalunya (2.874,6 euros), Navarra (2.869,2 euros) i Astúries (2.789,1 euros), mentre que els més baixos van tenir lloc a Extremadura (2.231,6 euros) i les Canries (2.256,2 euros).
Les dues comunitats capdavanteres, Madrid i País Basc, superen en més de 350 euros la mitjana nacional (2.664,5 euros), mentre que les dues últimes, Extremadura i les Canries, es troben més de 350 euros per sota.
JORNADA SETMANAL DE 34,2 HORES
La jornada mitjana pactada en el segon trimestre va ser de 34,2 hores a la setmana, tot i que la jornada efectivament treballada va ser de 30 hores després de descomptar les hores perdudes de mitjana a la setmana (4,4 hores, la meitat per vacances i dies festius) i sumar les hores extraordinries.
El cost laboral per hora efectiva va avanar un 5,9% interanual, amb 20,43 euros, com a conseqüncia del nombre inferior d'hores efectivament treballades per la Setmana Santa. Si s'elimina aquest efecte i el de calendari, el repunt del cost per hora s'estima en un 3,1%.
Segons el tipus de jornada, la diferncia salarial entre els treballadors a temps complet i parcial és de 5,05 euros per hora, amb 16,02 euros per hora per als primers (+5,5%), i 10,97 euros per als segons (+6,5%).
Els treballadors a temps complet fan 33,9 hores de feina efectiva a la setmana, davant de les 18,1 hores dels treballadors a temps parcial, amb una diferncia, per tant, superior a 15 hores.
LA XIFRA MÉS ELEVADA DE VACANTS DES DEL 2013
L'INE ha informat a més que en el segon trimestre es va batre el rcord de vacants d'ocupació des que va comenar a publicar-se aquesta informació, el 2013. En concret, entre abril i juny es van registrar 107.531 vacants, enteses com aquell lloc de treball creat recentment o que no est ocupat o que és a punt de quedar lliure i pel qual l'empresari est prenent mesures actives per trobar un candidat ali a l'empresa.
D'aquestes, el 89,1% pertanyien al sector serveis (95.765 vacants), el 7% a la indústria (7.554) i el 3,9% a la construcció (4.212).
Madrid i Catalunya concentren el nombre més elevat de vacants (25.122 i 22.827, respectivament), mentre que La Rioja i Extremadura presenten les xifres més baixes, amb 901 i 1.037 vacants, respectivament.
L'INE precisa que la majoria de les empreses preguntades, concretament el 93,1%, van afirmar que no hi havia vacants per cobrir perqu no necessitaven treballadors addicionals per al període abril-juny del 2019.
