BARCELONA 16 juny (EUROPA PRESS) -
La corrupció política, el procés sobiranista i la crisi, retallades i Estat del Benestar han protagonitzat el debat públic durant aquest 2013, segons l'informe 'Anuari dels valors. Temps de regeneració, temps de reconnexió', fet per Esade i la Fundació Lluís Carulla, que ha analitzat les temàtiques que han tingut més espai i eco mediàtic a la premsa escrita catalana.
En roda de premsa aquest dilluns a Barcelona, el professor de Sociologia d'Esade Lluís Sáez; el president de la Fundació Lluís Carulla, Carles Duarte, i el director de la Càtedra de Lideratges i Governança democràtica d'Esade, Àngel Castiñeira, han revelat els resultats d'aquest informe que analitza de manera quantitativa -nombre de notícies principals-- i qualitativa --articles d'opinió-- els cinc diaris amb més difusió: La Vanguardia, El Periódico, El País, El Punt Avui i l'Ara.
Segons l'índex de rellevància dels temes apareguts, han centrat la premsa escrita la corrupció política a Espanya --1.659 notícies--; el procés sobiranista --1.168--; la crisi, les retallades i l'Estat del Benestar --958--; les Primaveres àrabs --814--; Emergència de la societat civil -661--; Cibervigilancia --641--; Lideratges --391--, i Dret a l'habitatge --229--.
L'informe destaca els deu casos, cinc estatals i cinc catalans, de corrupció política que han tingut més impacte mediàtic amb l'"honestedat en la vida pública" com valor destacat: el cas Bárcenas --637--; el cas Nóos --361--; el cas Gürtel --109--; el cas dels ERO a Andalusia --105--; el cas Bankia-Blesa --97--; el cas ITV i Oriol Pujol --79--; el cas Clotilde --77--; el cas Mercuri --66--, i el cas Pallerols --50--.
Sáez ha remarcat que el protagonisme mediàtic de la corrupció ha estat més intermitent i ha tingut una tendència descendent el 2013, mentre que el procés sobiranista s'ha comportat de manera més regular i la seva repercussió a la premsa ha estat ascendent.
Si al començament de l'any la corrupció era el tema principal, a partir d'octubre és excedit pel debat independentista a Catalunya.
En els articles sobre el dret a decidir hi ha dos valors en joc, segons ha apuntat Castiñeira, la legalitat, defensada per l'Estat, i la legitimitat, argumentada des de la Generalitat.
"En un espai plural i democràtic es veu com interactuen", i ha tingut un tracte diferent en els diaris: al Punt-Avui i l'Ara han tingut un eco del 24%, mentre que a El País i El Periódico ha estat del 17%, i a La Vanguardia, del 18%.
RETALLADES I INICIATIVES CIUTADANES
En relació amb les retallades, s'han abordat valors com la inclusió, la solidaritat, la dignitat, la justícia social i la viabilitat de l'estat del Benestar, entre d'altres.
Les notícies sobre les Primaveres àrabs s'han basat en la situació a Egipte pel cop militar del general Abdel Fattah al-Sisi i la repressió dels partidaris del president Mursi, i en la guerra civil a Síria.
Les iniciatives ciutadanes sorgides al marge dels canals institucionals, com el moviment 15-M i les manifestacions contra la llei de l'avortament, en defensa dels drets humans, el medi ambient, el racisme, la discriminació i l'esclavitud que s'han produït a escala mundial també s'han expressat a la premsa catalana durant 2013, del que es percep "una separació entre la societat civil i el poder" i apel·la a una època de canvis.
La cibervigilància, que posa el focus en valors com la llibertat i la seguretat, ha aparegut en els diaris amb casos com a Método 3, Snowden i l'espionatge dels serveis d'intel·ligència dels Estats Units als seus aliats; el lideratge i els valors s'han traduït en notícies i articles sobre el llegat i els valors dels morts Hugo Chávez, Margaret Tatcher o Nelson Mandela, i l'arribada del papa Francesc.
Sáez ha expressat que en aquest punt s'observa una diferència entre el poder establert --Thatcher-- i l'autoritat moral dels líders --Mandela--, el que reflecteix que "en temps de crisi calen representants públics que tinguin autoritat moral".
El debat que gira sobre el dret a l'habitatge també ha estat important, especialment per les accions de la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca (PAH), que han fet reflexionar sobre la dignitat de la persona, el tracte just amb els afectats, la responsabilitat de la institucions financeres, i evidencien una "mutació de noves formes de participació" i la seva legitimitat com són els 'escraches'.
