"La pandmia ha posat de manifest que no érem conscients que hi havia un problema amb les residncies", apunten
MADRID, 9 jul. (EUROPA PRESS) -
Alguns dels autors de l'informe de les Comunitats Autnomes de l'Observatori de Dret Públic de Barcelona, en el qual s'analitzen la gestió dels governs regionals durant aquest any, han coincidit que el decret de l'estat d'alarma, que va regir a Espanya durant gairebé 100 dies amb motiu de la pandmia del coronavirus, ha servit per "enfortir" l'Estat Autonmic i per donar-li una "oportunitat".
Així ho han exposat diversos catedrtics de Dret Constitucional de diferents universitats espanyoles, que han participat en la redacció d'aquest text que pertany a 2019. Segons han explicat durant la ponncia, els assumptes relacionats amb la pandmia del coronavirus no estan recollits en aquest informe en tractar-se d'un escrit tancat l'any 2019, si bé han avanat algunes qüestions, com la relacionada amb l'estat d'alarma, que hi seran en el proper escrit.
"L'Estat autonmic funciona i el decret d'alarma és bo, és ptim", ha subratllat un dels directors de l'informe, el catedrtic Javier García Roca, que ha convingut amb la resta de ponents a enaltir la figura de l'estat d'alarma enfront de la pandmia. Ha defensat aquest article de la Constitució davant les respostes d'alguns partits perqu considera que s'han donat "contrapesos" al poder del Govern central amb el control parlamentari i el control judicial.
En aquest sentit, els ponents han posat en valor la tasca de "cogovernana" dels governs autonmics en el procés de desescalada de coronavirus i han reivindicat el dileg setmanal dels presidents autonmics amb el cap de l'Executiu, Pedro Sánchez, a través de les videconferncies dels diumenges.
Han posat com a exemple les mesures de confinament que s'estan produint en alguns territoris i que estan sent dirigides pels governs autonmics i seguides de prop per l'Executiu central, fruit precisament de la "cogovernana" a la qual han fet referncia.
Consideren que l'estat d'alarma i la situació sanitria ha donat una "oportunitat" al model autonmic per treballar de manera coordinada entre diferents administracions i han apellat a l'Executiu central i als regionals a continuar amb aquesta collaboració després d'haver finalitzat l'estat d'alarma.
No obstant aix, han reclamat més reunions de Conferncies Sectorials per aprofundir en alguns temes com el finanament autonmic i han rebutjat que la convocatria d'aquests grups de treball es limitin al "carcter del ministre de torn".
PROBLEMES AMB LES RESIDNCIES D'ANCIANS
Arran dels problemes amb les residncies d'ancians, el professor titular de Dret Constitucional de la Universitat Carlos III, Javier Donaire, ha apuntat al fet que la pandmia ha posat de manifest que "no hi havia conscincia" que hi havia un problema amb els geritrics.
"Ens posa de manifest que hi havia un problema del que no érem conscients i com les crisis són oportunitats aix ens serveix per fer un debat intern sobre com ha de gestionar-se aquesta qüestió", ha apuntat Donaire, que s'ha remuntat a la intervenció de la Unitat Militar d'Emergncia (UME) en les residncies d'ancians per donar a conixer aquest problema.
Referent a aix també s'ha pronunciat García Roca que ha aclarit que les competncies en aquest sentit pertanyen a cada Comunitat Autnoma malgrat l'estat d'alarma. "L'estat d'alarma no és l'article 155", ha etzibat en aquesta línia un altre dels ponents.
FASE DE "ESPERA" A CATALUNYA
Durant la presentació de l'informe de les Comunitats Autnomes de 2019, varis dels seus autors han anat desgranant els estudis sobre el parlamentarisme, el finanament autonmic, la jurisprudncia constitucional i el procés independentista a Catalunya, entre altres assumptes que, en boca dels propis ponents, han quedat en segon pla per la crisi del coronavirus.
Del que sí han parlat amb vigncia d'aquest any ha estat del procés independentista a Catalunya. Segons el director de l'Institut de Dret Públic, David Moya, l'independentisme est en una "fase d'espera" després de la "judicialització" de l'any passat.
A través d'un ordre cronolgic, Moya ha argumentat que el procés sobiranista va tenir una etapa en 2017 i 2018 amb l'1-O i el posterior 155, mentre que l'any 2019 va patir aquesta judicialització que es va donar amb la sentncia que empresonava a diversos dirigents per l'1 d'octubre.
En aquest sentit, considera que actualment a Catalunya s'est produint aquest "comps d'espera" donat en part per la fragmentació en l'arc independentista i per la taula de dileg entre la Generalitat i l'Executiu central.
Finalment, ha celebrat el "dileg" entre ambdues administracions per avanar en el conflicte catal, si bé ha advertit que aquest procés "ser llarg" i caldr "naturalitzar" algunes cessions que es donin per ambdues parts.
