Conviden la resta de formacions del catalanisme moderat a sumar-se al projecte
BARCELONA, 23 jul. (EUROPA PRESS) -
Convergents --partit que encapala l'exconseller de Justícia Germ Gordó--, la Lliga Democrtica --formació que va fundar l'any passat i lidera la politloga Astrid Barrio-- i Lliures --que presideix l'exdirigent de CDC Antoni Fernndez Teixidó-- han acordat elaborar un programa electoral conjunt de cara a les properes eleccions catalanes.
En un comunicat aquest dijous, han explicat que les tres formacions coincideixen en la necessitat que hi hagi "un nou projecte polític que pugui construir una alternativa electoral de centre ampli, que inclogui partits catalanistes i sobiranistes, capa de redrear la situació".
Per aix, han pactat un decleg que ha de servir de base per elaborar un programa electoral conjunt que articuli una candidatura unitria del catalanisme moderat, i per a aix han creat una comissió amb membres dels tres partits.
Segons ells, "tan sols des de la unitat de totes les forces catalanistes i sobiranistes de centre es podr recuperar el bon govern de les institucions", de manera que conviden la resta de forces moderades que comparteixen els seus objectius a sumar-se al projecte.
Fonts de la Lliga han concretat a Europa Press que la voluntat de les tres formacions és presentar-se a les properes eleccions catalanes de manera conjunta i també comptar amb altres partits que defensen un catalanisme moderat i contrari a la unilateralitat.
En aquest sentit, estan en espera que s'hi puguin sumar Units per Avanar --que lidera l'exdirigent d'UDC Ramon Espadaler i que en els últims comicis es va presentar amb el PSC-- i el Partit Nacionalista de Catalunya (PNC) --que va fundar recentment i encapala l'exdirigent del PDeCAT Marta Pascal--, i també de com acaba la reordenació de JxCat.
DECLEG
El decleg que han signat els tres partits defineix Catalunya com una nació i defensa que els catalans han de poder votar durant la propera legislatura una proposta acordada al Parlament "que desenvolupi l'autogovern com a nació i doni una sortida a l'actual crisi política a Catalunya i l'Estat espanyol".
Un altre punt remarca que totes les parts han de complir l'ordenament jurídic "amb independncia dels legítims projectes polítics de cadascú", i que la proposta que plantegen que votin els catalans contingui un marc competencial fiscal semblant al concert basc o al conveni navarrs.
També aposten pel reconeixement del catal; reforar el model educatiu i el sanitari basat en la coexistncia de centres públics, concertats i privats; protegir la família com una unitat bsica de la societat; rebaixar la pressió fiscal, i protegir la petita i mitjana empresa i els autnoms.
A més, concreten les competncies que hauria de tenir en exclusiva la Generalitat, com ports i aeroports, indústria, energia, comer, ensenyament, seguretat, territori, ocupació i turisme, entre d'altres.
