MADRID, 5 nov. (EUROPA PRESS) -
Els 31 magistrats que integren la Sala Contenciosa Administrativa del Tribunal Suprem que hauran de fixar doctrina sobre qui paga l'impost d'actes jurídics documentats (impost sobre les hipoteques) es reuneixen aquest dilluns per estudiar si revoquen o mantenen la resolució de les sentències d'una secció d'aquesta Sala que van acordar que siguin els bancs els qui assumeixin el tribut.
Fonts de la Sala han assenyalat a Europa Press que el debat es preveu intens i que molt probablement s'allargarà fins a la tarda i podria fins i tot exigir la convocatòria d'una altra sessió aquest dimarts. Es deliberaran en concret tres recursos, els tres que ha plantejat la mateixa part -l'empresa municipal de Rivas-Vaciamadrid(Madrid)- que va recórrer i va obtenir les sentències fermes que van modificar la jurisprudència fins ara existent, i que situava el subjecte passiu del tribut en els clients.
Els ponents dels recursos que es portaran en el ple seran el president de la Secció Especialitzada en Tributs que va dictar aquestes sentències polèmiques, Nicolás Maurandi i Francisco José Navarro Sanchís, els qui previsiblement proposaran que es resolgui en el mateix sentit en el qual s'ha fet en les tres resolucions que s'han notificat i que són fermes -no es tocaran digui el que digui el ple d'aquest dilluns-, és a dir, que correspon a les entitats bancàries el pagament de l'impost.
Respecte a la qüestionada per molts decisió del president de la Sala del Contenciós, Luis María Díez-Picazo, de deixar a l'aire el canvi jurisprudencial i reclamar l'assumpte en el ple, cal tenir en compte que la Sala Especial de l'article 61 del Suprem -de la qual formen part magistrats de les cinc jurisdiccions- va defensar de manera rotunda aquesta decisió dimecres passat en la interlocutòria per la qual va rebutjar la querella de Podem contra aquest magistrat.
Aquesta interlocutòria assenyala que la circumstància que l'assumpte sigui portat en el ple després d'haver-se resolt un altre semblant amb anterioritat "no és cap manifestació d'irregularitat", perquè en una cadena d'assumptes de característiques semblants "res no impedeix que tal avocació en el ple tingui lloc un cop resolts algun o diversos dels procediments perquè (...) es pugui plantejar un altre cop la qüestió en altres assumptes semblants en el futur".
"No caduquen ni tenen un moment de causa per al seu exercici ni la facultat del president per convocar un ple per la seva pròpia iniciativa ni la potestat del ple per decidir 'exnovo' un assumpte o per replantejar-se el criteri ja fixat amb anterioritat", va dir la Sala Especial. Per això, conclou que "no cal apreciar el més mínim indici de la comissió del delicte de prevaricació" del qual acusava Podem al magistrat.
Fonts del Suprem han explicat a Europa Press que una dada a tenir en compte per entendre què ha passat és que l'acte d'admissió del recurs instat per l'Ajuntament de Rivas-Vaciamadrid (Madrid) que va donar origen a la polèmica --en canviar la jurisprudència existent en favor dels clients-- va ser signat pel mateix Díez-Picazo el passat 15 de gener, per la qual cosa no cal dir que no coneixia que aquest assumpte d'especial transcendència estava sent estudiat per la Sala que presideix.
En tot cas, i davant el desconcert que s'ha generat, el mateix president del Tribunal Suprem Carlos Lesmes va apuntar en el seu comunicat que la sentència que es va conèixer dijous passat sobre l'impost relativa a la determinació del subjecte passiu que ha de fer front a l'impost "és ferma i no susceptible de revisió" pel ple del proper dia 5, i "produeix plens efectes" en relació amb les parts concretes en litigi. Per a la resta, caldrà parar atenció a què digui la Sala que es reuneix aquest 5 de novembre.
